No sé per què ha escrit aquest llibre, però Tahar Ben Jelloun torna a fer el seu aparentment fàcil particular exercici estilístic explicant el seu punt de vista sobre Jean Genet. Menteur sublime, el qualifica així en la mateixa portada i títol del llibre. Fora de les persones lectores, que n'hi ha moltes, referir-se a aquest escriptor francès pot semblar pretenciós, elitista, no és un autor popular. Ho va ser, però, a final dels 50 i a partir dels 60. A la Barcelona franquista, el 1969, es va representar l'obra teatral Les Bonnes, en castellà, amb Núria Espert, cosa que va causar un impacte terrible a la ciutat, però que es degustava com una gran novetat.

A l'època que la intelligentsia francesa, que s'expressava en el francès superior que Vila Matas atribueix a Marguerite Duras, marcava el pas del pensament, amb un corrent estètic que impregnava les arts i el compromís polític, que quedaven lluny d'ésser unitàries i van desenvolupar manies i enfrontaments terribles entre sí i el que era més important, contra el sistema. D'una manera matussera, es pot pensar que en aquells moments es va anar formant una mena de cultura popular intel·lectual, però els moviments pop, molt més alegres i comprensibles, van tenir molt més èxit i van arrelar més profundament fins als nostres dies, quedi dit com una generalització tremenda.

Genet, tal com el descriu Jelloun, defuig aquells ambients, se'n aprofita i els utilitza, de la mateixa manera que ho fa amb les seves amistats, però el seu gust per l'austeritat material, una forta creença en la lluita per la injustícia de l'abús de poder i una enorme professionalitat com a escriptor, li donen la possibilitat de dir el que li sembli. Compromès fins al moll de l'os per la causa palestina mou cels i terres per denunciar els abusos, però amb la idea que si s'aconseguís l'objectiu de la pacificació de la zona, abandonaria la causa. Ja no el necessitaven.

El relat de l'autor marroquí ens mostra la relació particular que van mantenir, davant la seva pròpia sorpresa, al llarg d'uns anys en els que van col·laborar en projectes que Genet impulsava amb la seva energia tossuda. L'amistat interessada entre dos personatges molt diferents, que formen un simbiosi distant, però que permet anar descobrint, a llarg de les pàgines, què alimentava el francès. És una visió personal, il·lustrativa, no discreta, de les que el personatge pren més valor que la seva obra. Vist dècades més tard, la seva revisió el fa ben actual.

Per a més informació consulti l'edició en paper.