L’illa ‘Bonica’
Porto ja dies veient i escoltant amb dolor a la televisió les males notícies sobre l’illa de la Palma. El patiment que estan passant aquestes pobres persones que s’han quedat sense res. A la vegada, recordo el bé que em van acollir a la Palma les persones que em van ajudar ja fa molts anys quan vaig preparar el meu treball sobre dialectologia espanyola sobre les plantes.
Estava llavors acabant la meva carrera de Filologia hispànica i aquesta assignatura va constituir per a mi una gran preocupació. No em servien les plantes d’Andorra, tampoc les de Catalunya o València, perquè molts dels termes aplicats a aquestes plantes no apareixen en l’espanyol. A més, era ja gairebé l’època del Nadal quan em van comunicar el treball que em corresponia fer i jo vaig pensar: «Quines plantes vaig a trobar per Espanya amb aquest temps?». De manera que vaig pensar en anar a algun país llatinoamericà, però aquesta opció em va semblar inviable. Després es van dibuixar en la meva ment les Illes Canàries. Allà feia calor i podria examinar les plantes.
Doncs, em vaig informar sobre quines illes eren les que presentaven una flora més variada i després de pensar-ho molt vaig triar l’illa de la Palma i mai em vaig penedir d’això. És l’illa més bonica de les Canàries, almenys al meu entendre, i, vaig decidir, a més de realitzar el meu estudi, aprofitar per visitar-la.
Així, vaig passar allà totes les vacances de Nadal. Allà, em vaig menjar el raïm i vaig iniciar un nou any. I, a més, en aquell treball, en el qual vaig investigar més de 200 espècies vegetals –70 endèmiques de la illa, 104 endèmiques de les Canàries i la resta introduïdes de fora– vaig treure molt bona nota. Moltes d’aquestes meravelles ara s’han perdut o estan en perill de desaparèixer.
Recordo que a la cimera del Volcà Cumbre Vieja, que ara ha desencadenat la tragèdia, vaig realitzar per primera vegada parapent. Era increïble la sensació de volar sobre totes aquestes zones verdes i el lliure que em feia sentir. Quan anava amb el cotxe a buscar mostres, em meravellava veient les gegants flors de Nadal que creixien a banda i banda dels camins o carreteres. El clima era molt canviant. Em sorprenia com només en uns metres, podies passar d’un dia assolellat a un altre plujós...
Estava allotjada en un hotel de Los Llanos i vaig anar a visitar, entre altres llocs, buscant les meves varietats de plantes el Bosc dels Til·lers o els dragos de Buracas. Vaig passejar pels seus camps, boscos i carrers, ensenyant a les persones les mostres de les plantes que havia recollit i preguntant-los si coneixien aquesta o l’altra planta i com l’anomenaven. Vaig necessitar demanar-los el seu número de DNI per certificar que la meva investigació era certa i m’ho van proporcionar sense cap tipus de desconfiança. Vaig menjar el seu formatge rostit amb mojo, les seves papas arrugás, els seus chicharones i les seves postres típiques: el bienmesabe.
També, vaig anar a les seves plantacions de plàtans i, per descomptat, vaig menjar el seu suculent fruit: la banana, com allí li diuen. Ja no sé que més dir, només afegir que desitjo que això acabi com més aviat millor i no causi més danys i aprofito l’ocasió per enviar tot el meu afecte a les persones que hi viuen.