Misofonia
És un trastorn que afecta al voltant del 15% de la població mundial i es caracteritza per una pertorbació mental causada per sons quotidians però gairebé imperceptibles per a la majoria de nosaltres. Són tan diversos com mastegar, respirar, xarrupar, tossir, l’espetec continu dels dits, jugar amb els coberts sobre el plat, etc. La persona que el pateix s’irrita i fins i tot pot comportar-se de manera agressiva si no s’allunya de la font d’emissió. Paral·lelament, hi ha una relació lineal, a major confiança amb la persona que emet els sons, major malestar sofert. Convé subratllar que actualment la teoria més plausible defensa l’origen en una associació desagradable amb algun soroll o imatge en concret i quan la persona reviu el moment, s’altera. Igualment es parla d’una alteració neurològica però no es pot demostrar.
Per la seva banda, la teràpia psicològica s’enfoca en la manera d’afrontar i d’interpretar aquests sons. En primera instància, «hem d’entendre perquè ens afecten aquests sons i seguidament canviar-los el sentit atorgat a aquestes sensacions». És a dir, per què ens produeixen fàstic, ràbia, odi, angoixa, estrès, etc., i una vegada entès, canviar la sensació per a convertir-la en una resposta neutra o indiferent. Es tracta d’entendre per què el mateix so emès per la mateixa persona i en el mateix lloc ens pertorba de manera diferent, segons el nostre estat emocional i/o atenció prestada en aquest moment. Dit d’una altra manera, «Per què si no li paro esment no m’afecta, si igualment és present?». Indubtablement la resposta és aquí mateix, en la capacitat de concentració, és com anar en un vagó de metre ple de gent, sentim veus però no seguim el fil de les converses dels altres passatgers. Hauríem de centrar la nostra atenció si volguéssim seguir-la. Doncs en aquest cas és al contrari, hem de desviar-la i ho farem amb l’atenció selectiva.
Es tracta de sentir el so però sense donar-li cap valor, més aviat seria, acceptar que aquesta persona no pot evitar fer-ho, és la seva manera d’actuar. És entendre que no estem sols en el planeta i convivim amb més persones. Ara bé, això és la teoria però en la pràctica s’ha canviar unes certes maneres de pensar per a poder desfer-se d’aquest trastorn. Primer hem d’augmentar el llindar de la tolerància i per a això és imprescindible conèixer el motiu de la reacció, per què ens causa malestar. Indubtablement, poden ser varis i fins i tot adquirits durant la infància però, la solució més pràctica no és aprofundir en ells, sinó, en treballar l’atenció selectiva. No podem permetre que tenint la capacitat de sentir, aquesta vagi en contra nostra. Igualment, dependrà de les eines adquirides per a afrontar aquestes situacions, hi ha qui immediatament escolta música, parla en veu alta, desvia la mirada o abandona el lloc. Totes estan bé, sempre que no suposin un obstacle en la nostra jornada diària, en les nostres obligacions o compromisos socials.
Dit d’una altra manera, l’atenció selectiva és la que permetrà superar-ho i retornar a la persona la llibertat de moviment, poder interactuar socialment i reunir-se amb els amics. Aquesta farà que es processi la informació rellevant i se suprimeixi la sobrant. Per exemple, en l’absorció o el mastegar dels aliments, ens focalitzarem més en el fet d’alimentar-se que en la conducta per si sola i així amb tots els sons, després també s’ha de treballar la gestió del temps, entendre que són conductes no massa llargues, duren uns quants minuts. Això ens permet controlar l’estat de frustració i en moltes ocasions transformar-lo en un altre més productiu. Perquè m’entenguis millor, són situacions que es repeteixen sovint, ja saps com et sentiràs quan sorgeixin, aleshores, es tracta d’anar practicant noves formes de comportament.
La idea és que quan estiguis immers en elles i la teva ment comenci a estressar-se i bombardejar-te amb idees ridícules i sobretot, perjudicials per a la teva persona, tinguis la capacitat d’afrontar-les d’una manera diferent, productiva. Sempre pots aprofitar per a fer altres coses i si no és possible allunyar-se de l’escena, centra la teva mirada en la persona que provoca aquest soroll infernal però no directament als ulls, sinó, en la seva front. L’altra persona no se sentirà acatada, ni avaluada per tu, simplement estarà veient que l’observes, al seu torn, això et donarà uns segons per a analitzar per què et molesten els sorolls emesos. Segurament la resposta està en el teu estat d’ànim, perquè difereix bastant depenent de si estàs cansat, eufòric, avorrit, ocupat, etc.
Com estaràs veient, m’estic referint a l’atenció selectiva i al punt de mira. Segons com et sentis anímicament, et centraràs en uns sorolls o en altres i molts ni els percebràs, passaran totalment de llarg. En definitiva, l’objectiu a aconseguir es poder generar la satisfacció mental que et produeix l’eufòria o la calma per a ser capaç de desviar o centrar la teva atenció voluntàriament en la direcció desitjada.