Ester Molné Consellera general de DA

Poder anar de l’estació de Pal a la d’Arinsal tantes vegades com es vulgui i per pista esquiable. Anar sanejant, a poc a poc, les finances d’EMAP (les quals es troben en una situació delicada). Obrir la porta a la creació d’un forfet únic que permeti accedir a totes les pistes del país. Vendre Andorra fora les nostres fronteres com una marca unificada del sector de la neu, potent i consolidada amb un dels dominis esquiables més grans del món.
Les que acabo de citar són totes bones notícies que, fins fa unes setmanes, era complicat que fossin una realitat. Però avui són més a prop de materialitzar-se gràcies a l’anunci del preacord entre el Comú de Canillo, Crèdit Andorrà i el Comú de la Massana fet públic aquesta setmana. El pacte arriba després de mesos de negociacions del Comú de la Massana amb diferents interessats a entrar a l’accionariat d’EMAP, de dins d’Andorra però també de fora. Finalment, el comú ha escollit una opció de país, perquè és la que millor encaixa amb com vol seguir fent créixer Pal Arinsal i també la que aporta més valor a Andorra. 
Més enllà dels números i detalls del pacte a tres bandes, aquest anunci és, sense dubte, una fita de país. Tots tenim clar que són molts els sectors que depenen de la neu, per tant, fer-lo més potent només pot portar que beneficis. Especialment per a la població de la Massana i les seves empreses. 
Cara l’exterior, el sector de la neu fa un pas endavant per evolucionar i fer-se més fort, i llança un missatge molt potent que està disposat a competir amb els millors. 
Ara sí, anant als números, EMAP tindrà un 20% de participació en aquesta nova societat que sorgeix de la seva fusió amb Ensisa. Però amb la possibilitat d’anar arribant a la paritat de forma progressiva, i assolir el 30% en un període de sis anys. L’acord permetrà tirar endavant el pla d’inversions d’EMAP, i la primera pedra seran els 36,4 milions d’euros per fer possible la unió esquiable de Pal i Arinsal. Projecte indispensable perquè l’estació segueixi guanyant atractiu i sumi un nou al·licient a tots els que ja ha anat impulsant els darrers anys per a la temporada d’hivern, però també per a la d’estiu. 
Per part d’Ensisa, és important destacar que aquest acord no afecta el seu pla d’inversions per seguir millorant les seves estacions i que és de 60 milions d’euros a deu anys vista.
Per part del poder legislatiu, també tenim una part de responsabilitat perquè aquesta nova integració pugui ser una realitat. Ara és encara més necessari aprovar amb la màxima celeritat la proposició de llei de finances comunals, que actualment es troba en període de treball en comissió al Consell General. La voluntat és aprovar-la abans de finals d’any i que pugui entrar en vigor ja el 2022, per alliberar una mica l’ofec que pateixen els comuns amb els endeutaments de les estacions d’esquí.
Un cop fet públic el preacord, s’obre un segon escenari de negociació entre totes les parts per fixar les bases i clàusules d’un acord definitiu. Amb la vista posada a una possible tercera fase, la de la unificació del sector, per oferir una imatge conjunta de totes les estacions d’esquí i també un forfet de país.
Tots sabem que les estacions han patit molt durant la pandèmia, la temporada 2019-2020 pel confinament del març que va obligar al tancament total de les pistes, i la 2020-2021 per una onada de contagis que no va permetre que vinguessin esquiadors de fora quan les previsions inicials auguraven una temporada semi-normal.
La 2021-2022 s’albira molt més positiva. En el cas d’EMAP, amb un nou horitzó que li garanteix viabilitat. Prou notícies negatives hem viscut els darrers mesos per no valorar com es mereix aquesta: l’acord a tres bandes beneficia a tothom i ens n’hem d’alegrar.