Consultori fiscal
Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la resposta de la Consulta del Departament de Tributs i de Fronteres (d’ara en endavant, DTF) número CV0203-2021 del 9 de juny del 2021, en relació amb la despesa deduïble en concepte d’amortització d’un bé immoble arrendat a un dels socis.
La societat A (en endavant, la Consultant), té per objecte social la gestió del seu patrimoni familiar. S’entenen compreses en el marc d’aquesta gestió: la tinença, adquisició, explotació i alienació dels béns immobles.
El soci i administrador únic de la consultant utilitza un dels béns immobles propietat de la Consultant com a habitatge habitual.
En aquest sentit, Consultant sol·licita sobre (i) la determinació de la base de tributació de l’Impost sobre Societats de la Consultant: deduïbilitat de la despesa comptable registrada derivada de l’amortització de l’immoble i integració d’un ingrés a valor raonable en concepte de rendiments immobiliari i (ii) les conseqüències fiscals de la cessió d’ús pel soci únic de la societat
En relació amb les qüestions relacionades amb les implicacions fiscals que es poden derivar de la utilització per part del soci d’un immoble propietat de la societat, en tractar-se d’una operació entre persones vinculades serà aplicable el que disposa el Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del Text Refós de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre Societats (d’ara en endavant, TRLIS) a l’article 16.
En aquest sentit i d’acord amb el precepte esmentat, la societat integrarà a la base de tributació de l’Impost sobre Societats un ingrés a valor raonable per rendiments immobiliaris; això serà aplicable amb independència si la cessió de l’ús de l’immoble s’efectua a títol lucratiu o onerós.
Pel que fa a la deduïbilitat de la despesa en concepte d’amortització de l’immoble a l’efecte de determinar la base de tributació de l’Impost de Societats, el Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del TRLIS, en l’article 9.3, estableix com s’ha de determinar la base de tributació de l’impost mitjançant el mètode de determinació directa. Aquest article disposa el següent: «3. En el mètode de determinació directa, la base de tributació es calcula corregint el resultat comptable, determinat d’acord amb les normes que preveu la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris i el Pla general de comptabilitat, amb l’aplicació dels preceptes que estableix el capítol IV d’aquesta Llei, sense perjudici del que estableix l’article 26».
D’altra banda, sobre la deduïbilitat de les despeses en concepte d’amortització, si l’immoble se cedeix de forma gratuïta, les despeses que es puguin derivar d’aquesta liberalitat, entre les quals l’amortització, no tindran la consideració de deduïbles als efectes de l’Impost sobre Societats.
Altrament, si la cessió de l’immoble s’efectua amb contraprestació, és a dir, si la societat s’obliga a cedir al soci l’ús i el gaudiment d’aquest immoble d’acord amb la normativa aplicable sobre els arrendaments de finques urbanes, per un temps determinat i a un preu cert, la societat consultant haurà de declarar els ingressos derivats de l’import prèviament acordat a valor mercat i la despesa en concepte d’amortització serà deduïble sempre que es compleixin les condicions legalment establertes en termes d’inscripció comptable, meritació i justificació documental i el seu import es correspongui amb la depreciació efectiva dels immobles en els termes previstos en la norma.
Quant a les obligacions a efectes de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, la utilització gratuïta de l’immoble per part del seu soci genera una renda en espècie que tindrà la consideració de rendiments de capital mobiliari en derivar-se de la participació en el patrimoni net de la societat consultant; l’import del rendiment íntegre del capital mobiliari serà el valor mercat de l’ús i gaudiment de l’immoble. En aquest cas, a l’efecte de determinar la base de tributació de l’Impost sobre Societats, cal destacar que, en tractar-se d’una retribució del patrimoni net, l’import corresponent a la retribució en espècie no tindrà la consideració de despesa deduïble.
Tanmateix, aquesta renda pot tenir la qualificació de rendiment d’activitat econòmica si es tracta d’una remuneració que està relacionada amb les activitats de direcció, gestió, administració i representació pròpies del càrrec d’administrador, o bé es podria qualificar com a rendiment del treball si és una contraprestació per desenvolupar tasques efectives a la societat amb caràcter d’alienitat com les que podria desenvolupar qualsevol treballador ordinari.
Altrament, si la renda té la consideració de rendiment del treball en espècie, per establir la seva valoració s’haurà de tenir en compte el que preveu el comunicat tècnic del 22-09-2017 sobre els criteris de valoració de les rendes en espècie a l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.