Reciclatge de bateries: un problema pendent de resoldre
Vostès saben que l’electrificació del parquet automobilístic mundial segueix a un ritme imparable, amb Europa liderant aquesta tendència? El passat mes d’agost a Europa s’assolia una xifra reveladora que marca una tendència imparable: els cotxes elèctrics (100 % e híbrids endollables) han superat als dièsel en vendes per primer cop a la història. Concretament, han assolit una quota del mercat del 21 % en vendes respecte al 20 % del dièsel, i els de gasolina amb un 56 % completant aquest mix. Més avançats estan a Noruega, on el cotxe de combustió interna ja està pràcticament mort i enterrat: allà, el 90 % dels vehicles circulen amb motors neutres en emissions, i les vendes de cotxes de gasolina són inferiors a 1.000 unitats al mes. Aquest és el resultat d’una política de fort suport al vehicle elèctric (EV), alliberat de pràcticament qualsevol càrrega fiscal, a la vegada que es penalitza el motor de combustió. Una tendència promoguda també des de Brussel·les, on la proposta de la Comissió Europea és prohibir la venda de nous cotxes de combustió el 2035. El missatge és clar: l’EV és l’únic camí a seguir, i els fabricants d’automòbils n’han pres bona nota.
D’aquesta manera, els principals actors del sector han accelerat els plans d’internalització en producció de bateries, amb l’objectiu d’aconseguir una Europa independent en manufactura de bateries per l’any 2030 (ara mateix, Àsia controla aquest quasi-monopoli). La instal·lació de fins a 20 giga factories a Europa aquesta dècada permetrà arribar a una capacitat total de 900 GWh, on destaquen els projectes de Tesla a Berlin (100 GWh), Volkswagen a Salzgitter (40 GWh) i Italvolt a Scarmagno (45 GWh). Fabricants com Volkswagen, Stellantis o Tesla han decidit integrar verticalment el component de la bateria (que suposa un 40 % del cost total del vehicle) dins les seves cadenes de producció i I+D+I, amb l’objectiu de controlar aquest element clau i aprofitar l’impuls d’un segment de mercat que s’estima que facturarà 67.200 milions de dòlars al 2025.
Ara bé, amb la solució (electrificació pel parquet mòbil per complir amb els objectius d’emissió de CO2) ve aparellat el nou problema: amb l’increment d’aquest tipus de motorització, es poden acumular en la pròxima dècada fins a 13 milions de tones en bateries que han arribat al final del seu cicle de vida. Segons assenyala Greenpeace en el seu últim informe referent a aquesta temàtica, això té dues implicacions clau:
1) S’haurien d’extraure entorn de 10,5 milions de tones del mix necessari de matèries primeres (liti, cobalt, níquel, etc.) per poder fer el replacement únicament de la capacitat perduda.
2) Totes aquestes tones al final de la seva vida útil aniran directament a crear muntanyes d’escombraries, ja que ara mateix el reciclatge d’aquestes és complicat i s’estan desenvolupant el processos que permetrien fer més econòmica aquesta qüestió.
En aquest sentit, la presidenta del Comitè Estratègic de Mines i Metal·lúrgia de França, Christel Bories, explicava com Europa «haurà de reciclar entorn de 50.000 tones a partir del 2027, com a mínim». Actualment, Europa en recicla 15.000 tn i s’estima que s’haurà d’arribar a les 700.000 tn al 2035, per poder fer sostenible el nou model de transició energètica zero emissions impulsat per la Unió Europa. A la resta del món, amb una sensibilitat (i regulació) menor respecte la qüestió de la gestió de residus, s’espera que el tema es posi sobre la taula a mesura que els abocadors es vagin omplint d’uns residus altament contaminants per al medi ambient, amb efectes de segona ronda perjudicials per a tota la població.
Controlar els desafiaments mediambientals i socials de les bateries serà un dels grans reptes dels objectius de la transició energètica. Un sector incipient que ofereix com a consumidors e inversors una gran oportunitat, en la mesura que els capitals financers ho han detectat, i els seus fluxos s’estan dirigint ràpidament a cobrir aquesta necessitat. Són diverses les empreses que s’estan especialitzant i posicionant per fer-se amb una part d’aquest negoci. Per exemple, a França SNAM ja disposa de dues plantes de reciclatge ubicades a Lyon i Montpellier. També les mateixes marques, com ara Tesla, estan promovent projectes per reciclar un percentatge elevat de les seves bateries (la companyia s’està preparant per ser capaç de recuperar fins a un 90 % dels residus generats en els propers anys).
Finalment, com a inversors només resta ser capaços de detectar aquelles companyies posicionades per a liderar un nou sector amb la projecció d’arribar als 18.000 milions al 2026 i que, a curt termini, rebrà un impuls des de les administracions i reguladors a mesura que aquesta necessitat es continua fent evident. Destinar una petita part dels nostres estalvis en aquestes empreses de ben segur contribuirà a la solució d’aquest problema mediambiental, alhora que probablement ho farà per la nostra butxaca.