Intel·ligència emocional
Molts cops, quan penso en el sistema educatiu del meu entorn més pròxim, em sorprèn veure la poca o nul·la atenció que se li dedica a la intel·ligència emocional, tot i ser actualment bàsica, segons el meu parer, si es vol sobreviure en un món cada vegada més globalitzat, competitiu i relacionalment complex. Estic convençuda que les persones que posseeixen l’habilitat de gestionar eficientment les seves emocions tenen un avantatge competitiu vers els altres, molt més gran que saber de matemàtiques, llengua, música, art o qualsevol altra disciplina. Avui dia aquesta conducta és la que marca la diferència.
T’has preguntat en alguna ocasió si tens intel·ligència emocional? Segur que sí, no és un concepte nou. El 1990 va ser utilitzat per primera vegada per Peter Salovey i John Mayer, dos psicòlegs nord-americans, i posteriorment Daniel Goleman va construir tota una teoria sobre aquesta qüestió en el seu llibre Intel3ligència emocional, perquè és més important que el coeficient intel·lectual.
Però què és exactament? En què consisteix? Doncs bé, es tracta d’un conjunt de destreses, entre les quals destaquen l’empatia, la motivació d’un mateix, l’autocontrol, l’entusiasme i el domini de les emocions per comprendre, processar i expressar els nostres sentiments, així com per identificar els dels altres. Per tant no consisteix en alterar la capacitat de generar emocions en resposta a diferents estímuls del nostre entorn, sinó que té més a veure amb la reacció que un individu té davant d’aquests. De manera que està més relacionada amb la forma en com ens prenem les coses que ens passen, amb la nostra actitud davant determinades situacions.
Llavors, si aquesta és la clau, quines són les característiques que ens portarien a ser més llestos en aquest sentit? Per començar, hauríem de parar atenció a les nostres emocions, analitzar-les, escoltar-les, no només limitar-nos a sentir-les. D’aquesta manera coneixeríem els nostres sentiments i no els reprimiríem, per tant resultaríem molt més autèntics i sincers. Sona bé, oi?
Un altre aspecte que s’ha de tenir en compte és plantejar-nos projectes i somnis, sense viure en una quimera constant, sinó sabent raonar sobre el que aspirem i si una meta és assumible o no. Això ens farà tenir un balanç constant de les nostres accions, entenent que tot té el seu costat bo i dolent i, per tant, intentant focalitzar la nostra atenció en aquelles coses que podem solucionar o que poden ser d’utilitat per nosaltres.
Un factor fonamental és no prendre’ns res com quelcom personal. Quan algú ens alteri o hi hagi circumstàncies que no surten com teníem planejat és convenient aturar-se i mirar què és el que hem pogut fer malament, aprendre dels errors per millorar en el futur, no concentrar-nos en allò que no podem controlar, sinó en allò que depèn de nosaltres mateixos.
Hem de procurar ser autocrítics amb el que fem, no ens hem de deixar portar per les emocions, al contrari, hem de dominar-les i decidir què fer amb cada una d’elles, reconeixent inclús que en certs moments se’ns poden anar de les mans.
Un altre element que resulta molt eficaç és fixar-nos en els sentiments dels altres i intentar posar-nos en la seva pell, en el seu lloc o el que col·loquialment en diuen dur les seves sabates; això millorarà moltíssim la nostra relació amb els altres.
També suma significativament el fet d’estar oberts a conèixer sempre gent nova, això sí, envoltant-nos d’aquells amb els que tinguem connexió, compartint punts de vista amb persones amb les que som compatibles i no perdent el temps en relacions tòxiques, així ens estalviarem certes incomoditats innecessàries.
Finalment, no podem oblidar-nos d’automotivar-nos constantment buscant renovar les emocions amb noves experiències, i posar en pràctica aquesta paraula que ara està tan de moda: reinventar-nos.
Entrenar i practicar tot aquest tipus de qualitats és capital per construir relacions amb altres persones, és molt útil per afrontar conjuntures difícils o conflictives, ens serveix per integrar-nos en els diferents entorns socials, per a aprofundir en les nostres connexions, i per tant esdevé essencial per una vida social pròspera. A més, la majoria d’experts en robòtica i intel·ligència artificial afirmen que les tasques que requereixen intel·ligència emocional són les més complicades de substituir per robots i per tant es convertiran en imprescindibles en les feines del futur.
Llavors, si és tan evident des de fa anys la seva rellevància, per què no està incorporada de forma reglada i acadèmica en la formació dels nostres joves? Per què dediquem tot el temps i esforços al pensament racional i deixem de banda l’emocional? Modelar el nostre temperament i adquirir control sobre el nostre comportament hauria de ser una prioritat innegociable, que a més de fer-nos més intel·ligents, ens faria més feliços.
Per preparar humans integres convé que tinguem en compte la part racional i l’emocional. Nelson Mandela va dir que «un bon cap i un bon cor són una formidable combinació», i ho comparteixo plenament; per aquesta raó animo a pares, escoles, empreses, directius, dirigents i resta de col·lectius de la societat a impartir cursos d’intel·ligència emocional.
Crec que hauria d’existir una assignatura que ens eduqués i ensenyés a mantenir una actitud i una energia positives, perquè tot i que ens pugui resultar fascinant la idea de ser molt passionals, no podem deixar que els impulsos ens dominin, hem de ser més hàbils, més savis pel que fa a la nostra interacció social. Seria una bona base per evitar molts conflictes i poder gaudir d’una vida més saludable i mentalment estable.
I tu, has mesurat alguna vegada quin coeficient d’intel·ligència emocional tens?.