Soc viatger
El perfil d’aquesta persona és d’algú pràctic i minimalista, ha fet de la seva passió el seu estil de vida. Treballa, junta diners i se’n va de viatge. La seva preferència és viatjar, però per a poder fer-ho ha hagut d’invertir temps i esforços en adquirir intel·ligència emocional i financera. T’estic parlant del viatger treballador, el qual depèn d’un ingrés mensual per a poder realitzar els seus viatges, ja sigui empleat o autònom, no del que té la vida resolta i pot viure sense treballar. Gràcies a aquestes intel·ligències ha aconseguit una font d’ingressos estable i pot dedicar una part d’ells a la seva passió. Amb la financera controla la gestió dels seus diners, troba vols i on dormir a preus bastant reduïts i amb l’emocional, no es deixa influenciar per l’opinió dels altres. Té clar quin estil de vida ha triat i no permet que les idees catastrofistes i inseguretats dels altres interfereixin en el seu camí.
Com et deia, té poques possessions perquè valora més la seva funció, que el simple fet de tenir-les, no acostuma a acumular objectes, més aviat acumula records, emocions i sensacions. Ha forjat la seva personalitat amb els coneixements adquirits en els seus viatges i els ha plasmat en la seva vida diària. És conscient que si viatjant al voltant del món amb una motxilla de tot just 12 quilos, té el necessari per a viure còmodament, a casa seva ha de ser semblant. Tenir el just i necessari per a gaudir del benestar, depenent del lloc de residència es desplaça en transport públic o té el seu propi, ho tria a favor del que menys despesa econòmica li causa. Per així disposar de més quantitat de diners per als seus viatges.
Referent a la seva motxilla, només la carrega amb l’indispensable, una mica de roba, productes higiènics i algun aparell electrònic. Tota la resta acostuma a llogar-ho en els llocs on es queda. Igualment, encara que li agradi molt viatjar, també adora el seu lloc de residència i com més viatja, més l’adora, és el seu refugi, on recupera la energia i se sent completament a gust. Aquesta sensació de tranquil·litat la troba gràcies a la relativitat, compara les condicions de vida de cada lloc que visita i acaba traient conclusions positives a favor del seu.
Dic recuperar energia perquè contràriament al vacancista, el viatger es desgasta físicament, va d’un costat a un altre, li agrada caminar i recórrer els llocs que visita. El seu objectiu no és anar a relaxar-se o desconnectar de les obligacions diàries, és més aviat conèixer llocs nous, mimetitzar-se amb ells i interactuar amb els seus habitants. Vol informar-se de la seva manera de vida i aprendre d’ells per a així millorar la seva pròpia. Encara que tots siguem humans, depenent del lloc de residència tenim unes creences o unes altres. El viatger trenca estereotips culturals i no jutja als altres ni pel seu origen, ni per la seva aparença perquè ha estat en aquests llocs i entén la seva manera de pensar i comportar-se.
Un altre factor al seu favor, és que no es deixa influenciar pels mitjans de comunicació perquè està vivint en pròpia persona els successos dels quals informen. Aquests donen la seva versió dels fets i el viatger fa exactament igual, els interpreta pel que està veient in situ, té ment crítica. No necessita que li expliquin com pensa i viu la gent d’uns certs llocs, ell ha estat allà mateix i ha interactuat amb ells.
Però encara més, també té memòria selectiva, li dona més valor a uns records que a uns altres, en funció de si són productius o no, és capaç de dissociar-los. Després, qualsevol circumstància desagradable l’entén com a part del viatge i en conseqüentment, el seu estat anímic no es veu alterat. El retard d’algun vol, tren, els embussos en les grans ciutats, etc. és conscient de tot això abans d’emprendre el viatge. Entén que és estadística, com més es mou, més probabilitats té de perdre’s o sofrir contratemps, és més, són l’essència del viatge. Són una manera d’augmentar el llindar a la frustració i de reforçar l’actitud proactiva.
En moltes ocasions es troba amb gent que no parla el seu mateix idioma i ha d’espavilar-se per a fer-se entendre, aquest fet posa a prova la seva paciència, que ja de per si mateixa és elevada. Aquesta virtut està forjada en d’altres coses per la quantitat d’hores mortes en els aeroports, fent escales entre vols o perquè enlairen massa d’hora i ha de passar la nit allà mateix. Però igualment, no acostumen a ser hores malgastades, en moltes ocasions i en part gràcies a internet, les dedica a millorar la seva intel·ligència, llegeix, veu documentals, pel·lícules o prepara els pròxims viatges. No oblidis que és la seva manera de viure i la vol productiva, que li sigui rentable, són actes plaents i els fa exactament per a després tenir més temps per a dedicar a les visites o descansar si fa falta.
És conscient que el temps és limitat i vol aprofitar-ho al màxim, per això mateix quan ha de complir amb les seves obligacions laborals i estar un temps sense viatjar, gaudeix igual de les situacions. Les entén com a necessàries per a mantenir el seu estil de vida i inevitablement les associa a sentiments neutres i fins i tot a vegades divertits. S’allunya de les xafarderies laborals o simplement riu d’elles, no els dóna major importància. Gràcies a la intel·ligència emocional entén les mancances afectives per part dels xafarders i tòxics, gent que està avorrida i el seu major oci és jutjar als altres, sense importar-los el mal que puguin causar. Com he dit més amunt, té paciència i és conscient del temps i això es tradueix en entendre que tan les bones situacions com les dolentes no duren per a sempre i aquesta manera de veure la realitat, fa que valori més els bons moments que els dolents. Es deixa condicionar pels primers, els altres els interpreta com a circumstàncies que s’han de viure perquè forment part de la vida.