Carine Montaner Líder d'Andorra Endavant

En les sessions del debat d’orientació política celebrades els dies 15, 16 i 17 de setembre passats, es va parlar moltíssim del polèmic projecte del laboratori de recerca immunològic P3 Grifols a capital mixt 20% públic i 80% de la farmacèutica Grifols. Quan els consellers generals de la majoria i el Govern celebren la implantació del laboratori explicant que és el gran projecte estrella, que serà la primera pedra a l’edifici de la gran diversificació econòmica del nostre país reclamada des de fa anys per la CEA i l’EFA, jo com a la consellera general no adscrita, impulsora del partit polític Andorra Endavant, vaig mostrar reticència envers el projecte una vegada més. De fet el meu equip i jo mateixa tenim molts neguits pel que fa a aquest projecte. 
Estem a favor de la diversificació econòmica evidentment. Diem SÍ a la diversificació però no a qualsevol preu! En la sessió del dijous 16 de setembre passat vaig dir «que cal impulsar una diversificació economica d’èxit per tal de reemborsar el deute de l’Estat andorrà. Vaig parlar en aquest sentit de «la motxilla» que pesava molt sobre el Principat d’Andorra és a dir del deute de l’Estat andorrà acumulat pels pressupostos expansius any rere any, dels «projectes que van acabar a l’aigüera» com el Cloud, del finançament de les ajudes al teixit empresarial i social durant la pandèmia i del resultat futur del judici BPA contra el Govern. Vaig afirmar que el projecte del laboratori P3 era tot el contrari d’una diversificació d’èxit. Vaig alertar que el projecte Grifols seria un centre de costos per a l’Estat andorrà i sense recaptació fiscal i que una diversificació econòmica d’èxit és una implantació d’empreses de gran capacitat per generar beneficis i de fer diners per a les arques de l’Estat que permetria donar «qualitat de vida als ciutadans», «un habitatge digne» i unes «pensions més dignes». Vaig afegir que normalment els països de l’entorn acostumen a donar l’ús de terrenys públics a unes empreses susceptibles de generar moltíssims diners a nivell de les finances públiques. Aquí donarem l’ús de terrenys públics, injectarem diners cada any, construirem la carretera per un projecte que no generarà diners públics. No havia vist una cosa semblant. Normalment és WIN-WIN, tothom ha de guanyar. No us podria dir què hi guanya Andorra. Aquí no ho veig i no soc l’única. 
Cal dir que la ciutadania té molts dubtes sobre el projecte, només cal veure les 26.000 persones que van firmar la petició internacional contra el projecte via la plataforma mesopinions.com. Només cal veure els articles en la premsa internacional com «La Dépêche». Només cal veure la plataforma ciutadana d’informació relativa al projecte del Laboratori P3. 
El dijous passat rebutjant la implantació del laboratori P3, vaig posar en dubte el pacte de socis i l’acord estrictament confidencial i personal amb Grifols. Ja que en primera instància el Govern va firmar un pacte (anglès - català) ple d’errades, errors i contradiccions amb l’acord confidencial redactat exclusivament en anglès. Com el Govern va poder firmar una cosa semblant? Ara es veu que el Govern ha tornat a negociar amb Grifols, cosa que celebro i que s’ha firmat un nou pacte de socis però cap conseller, CAP té còpia del nou pacte firmat. Només espero una cosa, que no s’hagin eliminat les clàusules problemàtiques del nou pacte de socis públic protocol·litzat al notari per posar-les totes en l’acord estrictament confidencial i personal al qual ningú hi tindria accés. Això seria un engany de cara als consellers generals i de cara a la ciutadania. El cap de Govern em va dir que no em preocupés. En tot cas, fa falta més transparència i més responsabilitat. De fet, volia entrar dues propostes de resolució, una per encomanar al Govern un projecte de llei de responsabilitat política, i també una altra per obligar el Govern a que demanés a la ciutadania el seu parer «sobre els projectes de país» via referèndum. Unes propostes no entrades a tràmit parlamentari ja que no vaig rebre cap suport de la cambra parlamentària. De fet, per presentar una proposta de resolució, calen tres firmes de consellers generals com a mínim i jo estic sola a l’arc parlamentari, necessitava doncs dues firmes més per entrar les propostes de resolució. 
També, la pregunta clau per a mi és: «Si Grifols no ve per un tema fiscal per quin motiu s’implanta a Andorra?». Si no he pogut presentar l’anterior per manca de suport, vaig poder entrar una relacionada al projecte Grifols gràcies a les firmes dels consellers Joaquim Miró i Jordi Font, als quals dono les gràcies. Proposta que instava el Govern a signar el Conveni d’Oviedo reclamat de manera reiterada pel Consell General i pel Copríncep episcopal des de fa anys i anys, i també a presentar i a entrar a tràmit parlamentari una llei de bioètica que anés en el sentit del Conveni d’Oviedo abans del primer semestre de 2022 per tal de tenir un marc seriós i rigorós en la matèria per tal de preservar el tema reputacional del país. RESULTAT? Es va rebutjar per majoria amb un vot en contra. La resposta de la majoria a través de la rèplica de l’Eva López –Liberals– va ser «no té sentit» perquè ja s’hi està treballant. 
Excuses de mal pagadors? Podem dir que hi ha una real voluntat política per tenir un marc jurídic en matèria de bioètica per preservar el tema reputacional del país? Aquestes són les preguntes. Les accions polítiques han d’acompanyar-se de fets i no de paraules.