• Aquest país està cansat de picabaralles estèrils i del trencament pel trencament

Estem vivint un moment d'incertesa i de molta frustració política que probablement ens dirigeixi cap a unes eleccions generals avançades. Acabem de tancar un any 2010 en què la crispació política ha arribat al seu punt més àlgid culminant en les dues últimes sessions del Consell General dels darrers 23 i 29 de desembre.

Sobre la primera sessió poca cosa a dir, a part la sorpresa i la decepció que vaig sentir en front de la lamentable reacció política de Coalició Reformista i Andorra pel Canvi durant el què havia de ser un debat «seriós», insistentment demanat per l'oposició. Una sessió que va acabar de sobte per la deserció dels consellers generals de CR i d'ApC de la sala del Consell General en un moment en el qual va quedar palesa la poca responsabilitat d'alguns davant dels grans temes d'estat. Vam poder observar la poca serietat il·lustrada per la teatralitat de la posada en escena i com els consellers generals de l'oposició es van amagar en un pretext per defugir tot debat.

En la darrera sessió de l'any es van votar les tres lleis fiscals d'imposició directa i es van tractar les esmenes a la totalitat al Projecte de llei pel pressupost 2011 dels dos grups de l'oposició. L'únic punt curiós de la sessió va ser presenciar la rebequeria del president del Grup parlamentari Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen, fent d'oposició a l'oposició, al qual li va costar empassar-se el fet que els onsellers generals reformistes deixessin passar les lleis fiscals d'imposició directa i que aquest cop no el seguissin en la seva marea devastadora.

Reprenc els apunts que vaig agafar i em torna aquell mateix regust amarg. Van ser unes sis hores de Consell General durant les quals vam tornar a sentir una vegada més els discursos destructors i incoherents per part dels mateixos. Hores i hores de debat, total per jugar un joc on les cartes ja fa temps que estan tirades, observant i constatant orelles sordes i posicionaments ancorats molt abans de sentir cap argument.

Provo d'analitzar la situació i em costa d'entendre la política del trencament pel trencament. Tinc la impressió que el problema ja no són tant les proposicions per tirar endavant el país del nostre Govern o del Grup parlamentari Socialdemòcrata, que poden agradar més o menys a l'oposició. No costa gaire percebre ones de crispació dins dels mateixos grups parlamentaris de l'oposició provocades probablement per les pressions exercides per aspirants al poder que no estan en la primera línia política, pel cansament d'alguns que hi són i que no aguanten més la pressió interna, la incoherència i la dinàmica dels seus grups. Sembla que la única cosa que desitgin és acabar amb la seva agonia política personal i amb ella aquesta legislatura.

Amb tot això, el què lamento més és la falta de sentit comú, la poca energia que destina l'oposició en defensar els interessos dels nostres ciutadans així com en treballar per tirar endavant el país. El nostre país està cansat de veure picabaralles estèrils que només fan que perjudicar-lo i demana a crits una oposició política constructiva i responsable que miri pel seu interès.

Consellera general socialdemòctata

Per a més informació consulti l'edició en paper.