La mortalitat al Cedre, per quan el 'mea culpa' polític?
Per quin motiu els polítics, de la majoria que governa, no escolten les minories polítiques i busquen sempre la medalla? Són conscients que representen una petita part de la població? Són conscients, que per servir l’interès general, han de treballar amb totes les forces polítiques assentades al Consell General? Quantes coses hauríem pogut evitar si el Govern hagués escoltat la bancada de la minoria posant de banda el seu ego?
Vivim en un Coprincipat parlamentari, on totes les conselleres i tots els consellers generals han de fer una gran tasca: controlar i impulsar l’acció de Govern, defensar l’interès general i els ciutadans. El que lamento en les sessions de control del Govern és que, de manera general, els ministres gasten massa energies en penjar-se medalles, en defensar la seva feina, en lloc de prendre nota del que diuen els consellers generals sobre les disfuncions del sistema. No oblidem que són ells els representants i la veu del poble andorrà.
Podríem fer una analogia entre les sessions de control i els partits de futbol: «A veure quin equip marca més gols». Penso que la gent espera molt més dels polítics, esperen resultats tangibles, transparència, honestedat, menys paraules i més accions que tinguin realment impacte en la seva vida del dia a dia. La poca participació electoral constatada a les últimes eleccions demostra que els nostres ciutadans estan cansats dels polítics i els entenc perfectament. Si hagués de passar un missatge a l’Executiu, els hi diria «construïm una Andorra millor tots plegats deixant de banda l’ego i la medalla» i també una altra frase com, «en comptes de veure les minories com a l’enemic, mireu-les com una oportunitat, com un vector de informació i un motor per fer avançar Andorra».
Donaré un exemple que m’entristeix profundament: l’episodi de la mortalitat al Cedre. Fem memòria. El 7 de novembre de 2019, via una pregunta urgent, havia alertat, en sessió del Consell General, d’uns problemes greus del Cedre. Havia denunciat un mal estar a causa del lideratge, un risc d’assetjament i la manca de mitjans humans: una infermera a la nit per atendre els 120 residents dels quals la meitat tenien un grau de dependència molt elevat. El ministre de salut, en aquella sessió havia afirmat que hi havia resistència al canvi pel nou model d’atenció centrada en la persona (ACP) i que tot anava bé. Havia insistit demanant una investigació ja que tenia constància que hi havia problemes molt més profunds.
En aquell moment, amb la pressió mediàtica sobre el tema, el cap de Govern i el ministre de Salut el matí del dia 21 de novembre de 2019, dia de la compareixença publica de salut prevista a la tarda, s’havien desplaçat acompanyats de tots els mitjans de comunicació del país, la televisió nacional i dels periodistes cap al Cedre. Vam poder llegir els grans titulars a la premsa com «Espot i Benazet posen fil a l’agulla per redreçar el malestar al Cedre». Evidentment, el mateix dia a la tarda, havia felicitat públicament el ministre i el Govern a la compareixença publica per preocupar-se del tema. S’havia inclús obert un expedient a la que dirigia el Cedre.
Què va passar després? Fora del període de l’activitat parlamentària, a la meva gran sorpresa, es va tancar l’expedient i tot va seguir igual. A la represa de l’activitat parlamentària, al febrer de 2020, decebuda de la gestió de l’afer, entro 19 preguntes sobre el Cedre conscient dels problemes greus del Centre. La pandèmia fa la seva aparició al març de 2020 i què constatem? Una gran mortalitat al Cedre en comparació a qualsevol altre centre que acull la gent gran amb dependència.
Tenint en compte les queixes, els testimoniatges dels familiars i dels treballadors del Cedre al principi de la pandèmia, vaig formular unes preguntes orals en sessió parlamentària del 14 de maig de 2020 sobre la gestió del Cedre. Va ser una sessió molt dura on el ministre de Salut va defensar la «gestió excel·lent» del Cedre durant la crisi sanitària.
Vaig recordar al ministre que «al novembre, ja l’havia advertit que hi havia problemes greus al Cedre». A més a més, li vaig demanar que «investigués tot el que havia passat, perquè no era normal». També, havia comunicat públicament al ministre de salut i al Govern que m’havia arribat informacions preocupants relatives a la persona al cap davant del Cedre. Segons els testimoniatges de professionals de la salut, «aquesta persona hauria tancat les mascaretes en un armari amb clau, al principi de la pandèmia, per no espantar els padrins».
Per acabar la meva intervenció, vaig recordar al ministre de salut actual que el ministre de Salut de la legislatura anterior, el senyor Carles Álvarez Marfany, havia pres decisions contundents, com cessar el director econòmic del SAAS, i vaig afirmar que «la cadira comportava responsabilitats i acció». Vaig afegir que si no es prenien mesures «arribarien moltes querelles al Govern».
Davant de la inacció del ministre de Salut, vaig insistir un altre cop demanant també a l’exministre de social, de l’inici de la legislatura durant la compareixença publica del 26 de maig del 2020, obrir una investigació per «depurar responsabilitats» pensant a les famílies dolgudes.
Per la seva banda, el ministre de social de l’època va defensar «la celeritat» en la presa de decisions «des del minut u de la pandèmia» i va reivindicar que «el resultat de la inspecció no manifestava res del que a mi m’havien dit». Sentint això, vaig lamentar «la manca de voluntat» del Govern per obrir una investigació. Vaig contestar que «No estem aquí per dir que tot és fantàstic i que som els millors del món».
Resulta que poc temps després van acomiadar la que estava al cap davant del Cedre. No serà per «l’excel·lent gestió», suposo. Què hauria passat llavors si s’hagués escoltat la bancada minoritària del Consell General? Com se senten les famílies amb les declaracions dels tres ministres, que van en el sentit de la minimització del tema amb autocomplaença, els dos citats anteriorment i el ministre portaveu recentment? On està l’empatia d’aquests ministres? Ara la justícia farà el seu camí. De fet, les famílies escandalitzades per la manca d’actuació i per la falta de respecte del Govern, han portat el cas a la fiscalia. Com diu la dita popular «la veritat és tossuda».
En política, cal menys ego, més mea culpa, més sentit comú, més saviesa i més voluntat per servir l’interès general. Fa falta escoltar i analitzar les propostes que venen de les minories parlamentàries. Tots som Andorra.