El banc sense diners
No pretenc ser contradictori, aquest article és simplement una manera de donar una mica de llum al canvi que tota la tecnologia blockchain representa per al sector financer.
Com se sap, hi ha empreses que actualment són les primeres del seu sector i, alhora, no tenen cap actiu per dur a terme aquesta activitat. Per exemple, l’empresa Uber, famosa companyia de transport de taxis més gran del món, ni tan sols posseïa cap taxi. Altre exemple, Airbnb, l’empresa hotelera més gran del món sense tenir cap hotel o apartament propietat d’aquesta activitat. Aquestes empreses, entre d’altres, existeixen gràcies als miracles que ens permeten gaudir de l’evolució tecnològica que estem vivint en aquest mateix moment, i que ja hem batejat com la quarta revolució industrial. Aquesta revolució també podria donar pas a un nou model de banca, el banc sense diners.
La quarta revolució industrial, en gran part es transmetrà a través d’una tecnologia anomenada blockchain, de la qual, pràcticament tothom n’ha sentit a parlar, però molt poca gent arriba a entendre-ho plenament.
En resum, blockchain és una tecnologia que registra cada canvi en una base de dades d’una manera immutable i descentralitzada. Aquí la clau és la paraula descentralitzada, és a dir, aquesta tecnologia no està governada per ningú i la informació s’emmagatzema en diferents servidors de tot el planeta. Quants més servidors, més descentralitzats i al mateix temps, més segur serà contra els atacs informàtics.
Per exemple, mitjançant blockchain, es podria comprar un pis sense els intermediaris que actualment intervenen en aquesta transacció (agent immobiliari, notari, banc, etc...). En realitat, vostè estaria comprant un token, que seria una representació digital d’un actiu real, és a dir, la tecnologia blockchain està certificant que aquest Token representa un apartament en concret.
Al mateix temps, la tecnologia blockchain requereix que la moneda utilitzada per adquirir aquest Token estigui escrita en un llenguatge criptogràfic. D’aquí l’ús de criptomonedes. Les monedes actuals en circulació com l’euro encara no són digitals però ja estem llegint informes que provenen del Consell d’Europa on ja es descriu el futur naixement de l’euro digital i els intervinents que podran distribuir aquesta moneda criptogràfica oficial.
En el moment de l’aparició de l’euro o dòlar digital, gràcies a la seva tecnologia, seria possible accedir a la moneda sense intermediaris i s’intercanviaria entre particulars sense tenir cap entitat financera entremig, és a dir, no estaria obligat a disposar d’un banc per poder tenir un compte en aquesta moneda, ni tan sols per poder transferir euros digitals a altres persones.
D’aquí l’existència de profecies que prediuen un futur molt complicat per a tots aquests intermediaris, fins i tot alguns parlen de la futura mort dels bancs, notaris, agents immobiliaris i distribuïdors en general.
Certament, el blockchain està arribant com una piconadora que obliga els intermediaris a transformar el seu model de negoci amb molt esforç d’adaptació, evitant no aferrar-se a l’antic model. El perill per a qualsevol institució seria negar l’inevitable, atès que contràriament al que semblaria, protegir-se només generaria el camí cap a la seva autodestrucció.
És fonamental doncs preparar-se, centrant-se més en les noves funcions que es guanyen amb el nou model, que en les que es perden.
Tornem a l’exemple de l‘apartament tokenitzat. És possible que sigui precisament un banc, com a institució que genera confiança, qui custodia o manté aquest actiu virtual anomenat Token que representa l’apartament, afegint-lo dintre del portal de la seva banca online o aplicació mòbil com un actiu patrimonial més. Com a derivada, si el client té la necessitat d’adquirir un producte de crèdit, el banc podria utilitzar aquesta fitxa com a garantia per a aquest préstec que es concediria d’un mode automàtic.
Aquest exemple entre molts altres, on ni una sola unitat monetària ha intervingut, és el que en aquests moments qualsevol entitat financera hauria d’estar investigant profundament, per tal de preparar-se per a la seva evolució.
Qui serà el primer protagonista a desenvolupar aquest nou model bancari? Quin país? Quina institució? Per respondre a aquestes preguntes, hem de mirar el passat, especialment en moments de canvis o aparicions de noves tecnologies, com per exemple el telèfon mòbil. En aquest cas en particular hauríem dit fa 30 anys que anava a ser Finlàndia amb l’empresa Nokia que anava a posar-se un telèfon mòbil a la butxaca? El més probable és la nostra primera opció hagués sigut sinó el Japó, els Estats Units.
Per tant, la resposta a les preguntes de qui serà l’iniciador d’aquest model de serveis blockchain en la indústria financera, no es resoldrà a través de l’entitat més gran o del país més poderós, més aviat m’atreveixo a dir, que qui liderarà aquest canvi, serà qui tingui un equip creatiu i innovador, ben establert en les bases de decisió d’una entitat financera i al mateix temps, aquesta entitat estarà en un país que, amb anticipació, haurà dissenyat i implementat un marc normatiu i fiscal adequat per poder desenvolupar-se lliurement en la nova revolució tecnològica. Hi ha països que ja estan treballant amb propostes de marcs reguladors per a actius digitals com Andorra i també bancs centrals que estan provant en un entorn real amb la seva moneda digital com Suècia, concretament risbank amb la seva e-Krona.
Sens dubte, emocionant.