Oviedo
De Santiago, que és on dormia, vaig sortir a l’endemà per Oviedo on vaig poder realitzar un llarg passeig i gaudir de la gran quantitat d’escultures que hi havia repartides per tots els racons del casc antic de la ciutat, entre altres La Regenta, Mafalda, la lletera i fins i tot un cul realitzat per Botero. Per descomptat, vaig beure sidra al carrer Gascona, fins i tot vaig intentar abocar sidra jo mateixa, però l’intent no va sortir tan bé com desitjava, i vaig menjar tortos de blat de moro amb picada de xoriço, formatge cabrales i cecina amb foie i un cachopo tradicional.
A l’endemà, vaig anar a Covadonga, però d’això ja us vaig parlar en altre article passat.
L’últim dia a la ciutat d’Oviedo li va tocar el torn a la visita a la Catedral d’Oviedo. Després vaig anar a la Muntanya del Naranco on es troben dos dels monuments preromànics més importants: Santa Maria del Naranco i San Miguel de Lillo. I més amunt trobem el monument dedicat al Sagrat Cor de Jesús, una escultura de 35 metres d’altura en la qual podem veure a Jesús abraçant i protegint a tota la ciutat. A la nit, vaig anar a a sopar al restaurant Tizón. Un lloc que no és de luxe, però en el que es menja de meravella i tot són plats tradicionals. Vaig menjar pote asturià i un cachopo elaborat a la manera del Tizón i la veritat és que em va sorprendre tant per quantitat com per qualitat.
Els tres dies següents al spa Las Caldas Villa Termal a sis quilòmetres d’Oviedo van estar dedicats a exercitar-me al gimnàs, a relaxar-me al Spa i a fer-me uns quants tractaments corporals. De fet després de fer-me un peeling i una hidratació realitzada amb xocolata calenta que va fer que la meva pell després desprengués una olor excitant que em va obligar a desitjar menjar com fos xocolata. Doncs, vaig menjar moscovitas uns dolços típics asturians banyats de xocolata que estan boníssims. A l’endemà, em vaig decidir per un massatge amb pedres calentes que mai abans havia provat i que em relaxo moltíssim i un massatge cranial. Una veritable meravella com vaig sortir de la cabina.
Les nits passejant pels grans jardins del balneari o sopant a la terrasseta de la seva cafeteria van resultar molt romàntiques amb el seu llumet i flors a cada taula i amb uns bons còctels. Així, és que a la fi en el meu viatge vaig poder veure moltes coses i mantenir-me molt activa com a mi m’agrada, però també relaxar-me una miqueta i gaudir de la tranquil·litat.
El matí de la partida vaig realitzar una excursió amb un guia pels voltants del balneari en els quals es pot gaudir de bells paisatges i passar per un pont penjant que feia una mica de vertigen, però que et pujava una mica l’adrenalina. Després, vaig marxar cap a Santander.