Trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT)
El focus d’aquest trastorn és l’ansietat i aquesta es defineix com la percepció d’amenaça (física o psicològica) i provoca que el nostre organisme es prepari per a afrontar-lo i ho farà de tres maneres diferents, atacant, fugint o paralitzant-se. Això ve a ser l’ansietat funcional, el seu objectiu és aconseguir la supervivència de l’organisme i mai serà disfuncional si s’afronta de manera objectiva i proporcional a la situació. Per la seva part, en el TEPT està desfasada i es converteix en un problema per a la persona. Després, els seus símptomes són diversos i van des de no poder dormir fins a perdre la gana per complet, incloent l’apatia i la desolació. Et costa agafar el son i al poc temps de fer-ho et despertes, tens malsons, mal de cap, nàusees, etc. Igualment s’inclouen els pensaments invasius (no desitjats) que al seu torn provoquen idees catastrofistes i ramificades. És a dir, que una idea desencadena una altra i així successivament fins a col·lapsar la ment i deixar-la sense capacitat per a gestionar les dades rebudes. És massa informació de cop i bloqueja el seu processament.
Reprenent l’ansietat, aquesta es mesura per la relació entre la seva intensitat, freqüència i durada. Se la considera disfuncional quan la seva presència és seguida, de llarga durada o amb una intensitat elevada. Aleshores, si compleix els tres requisits junts podríem estar parlant d’un trastorn d’ansietat, que és el principal símptoma del TEPT. És necessari recalcar que aquest trastorn és causat per una experiència traumàtica, durant la mateixa no has pogut fer res per a evitar-la i l’estrès del moment t’ha fet actuar d’una de les tres maneres esmentats anteriorment. La teva ment només pensava en la supervivència i segons ha valorat la situació, així t’ha ordenat actuar.
Així mateix, una vegada acabada la situació problemàtica no tornes a ser la mateixa persona, la teva ment s’ha trastornat, ha estat una informació inesperada i no ha pogut analitzar-la de manera racional i ha entrat en joc l’instint de supervivència. Igualment, el conflicte sorgeix quan torna a entrar en escena el raciocini i segons interpreti la decisió presa et farà sentir culpable o orgullós per haver-la triat. Paral·lelament, el trauma apareix quan s’opta pel sentiment de culpabilitat. Amb això vull dir que la mateixa situació o emoció no afecta a tothom per igual, dependrà del sentiment que li associem i el de culpabilitat és destructiu. Culpar-se per no haver actuat d’una altra forma diferent, quan en realitat no es podia haver fet d’una altra manera. Perquè m’entenguis millor, com a situació traumàtica pot ser patir o presenciar una agressió sexual o física, un robatori, assassinat, segrest, catàstrofe natural, etc. Estaves en el centre de la situació i et vas quedar indefens, no tenies recursos suficients per a afrontar-la, la teva ment només pensava a sobreviure i va centrar tota la seva atenció això mateix.
Referent a l’insomni, la falta de somni reparador fractura el teu comportament social i acaba afectant a totes les àrees de la teva vida. Conseqüentment et vas aïllant i t’allunyes del contacte humà, intentes evitar-lo per complet, deixes de preocupar-te pels teus familiars i amistats, és a dir, vius en societat però aïllat en la teva bombolla. Això es deu bàsicament a dos motius oposats, a l’augment exagerat de la por i a la pèrdua total d’ella, actuar sense ser prendre consciencia de les conseqüències. En aquest segon motiu, la ment està tocada i ja no calcula els riscos. T’ho explico d’una altra manera, enfront d’una situació perillosa actuaràs sense dubtar-ho, només t’importarà solucionar-la al més aviat possible, és com si la teva vida no tingués valor per a tu.
No obstant això, quan et guies per la por et tornes hipervigilant i a nivell conductual evites situacions semblants al succés pertorbador o que te’l recordin, intentes no pensar en ell i aquest fet provoca que et vinguin imatges de l’escena viscuda. És un bucle, menys intentes pensar, més apareixen i com els sentiments condicionen la nostra actitud, t’acabes aïllant socialment. Encara que paradoxalment, és una por irreal perquè només està en la teva ment, és la impotència que senties en aquell moment qui et condiciona sentimentalment, és la interpretació del fet qui t’està pertorbant mentalment i precisament la funció de la teràpia psicològica és canviar aquesta interpretació.
És fer-te entendre que no podies actuar d’una altra manera i deixis de sentir-te culpable, en moltes ocasions no hi ha una explicació lògica a les situacions, te les trobes de cop i ja està. No pots fer res per a evitar-les i aquí radica la importància de la nostra actitud, perquè és la que decideix com interpretar la realitat. Aquesta és per a tots igual i és neutra, són els nostres pensaments qui li donen el significat i poden turmentar-nos o deixar-nos indiferents. Com estaràs veient, si ets capaç de canviar la interpretació dels fets, el teu estat anímic canviarà en la mateixa direcció.
Així mateix, com a manera d’acabar l’article vull explicar-te la teoria de la informació en psicologia i així et quedarà més clar la importància dels nostres pensaments. Aquesta considera que el cervell és com un processador dels estímuls, hi ha un input i un output i entre ells està el procés. El primer seria la informació percebuda de l’entorn, per la seva banda, el processament és la interpretació que fem d’ella, donant com a resultat un output (conducta productiva o improductiva).