Marc Figueras Pons

Un comerciant estranger va passar una nit fa més de quatre segles a la ciutat de Tirgoviste. Ell sabia que estava dins dels dominis d’un príncep que inspirava temor als seus súbdits. El que va passar aquella nit forma part de la memòria col·lectiva de la ciutat, i des d’aleshores, primer a través de la literatura i després del cinema, de l’imaginari universal. Aquella nit va néixer el mite de Dràcula o, si més no, el va fer més gran.
El comerciant va saber que era tal el temor dels habitants d’aquesta ciutat que no va dubtar en deixar les seves mercaderies a el ras durant tota la nit. Entre les seves pertinences hi havia un sac amb cent seixanta monedes d’or. Havent descansat aquella nit i ja de dia, el comerciant va anar a comprovar si totes les seves pertinences estaven on les havia deixat i la seva sorpresa va ser que va trobar a faltar el sac amb les monedes d’or. 
Preocupat, després de vàries gestions, va poder trobar-se amb el príncep per poder explicar-li que és el que havia passat. Davant del príncep Vlad Tepes, les paraules seves el van tranquil·litzar en dir-li: abans que el sol es posi, recuperaràs totes les monedes d’or. El príncep Vlad va ordenar després fer saber als ciutadans de la ciutat de Tirgoviste que volia que li fossin entregades les monedes d’or del comerciant amb l’amenaça de destruir tota la ciutat. 
Aquella mateixa nit, el príncep va recuperar l’or robat. Vlad Tepes va contar les monedes d’or i en va afegir una. Després va fer que el sac amb les monedes li fossin retornades al seu propietari. Passada la nit, el comerciant va voler parlar amb el príncep per agrair-li les molèsties preses per recuperar el que era seu. Després de donar-li les gràcies, va tornar al príncep la moneda sobrant. El príncep, de forma freda li va dir que aquesta acció l’havia salvat. El comerciant no el va acabar d’entendre. Vlad Tepes li va dir que la seva honradesa el va salvar de la mort, destí del que no va poder escapar l’autor del furt, el cos del qual romania enfilat en un pal, clavat a les afores de la ciutat. Quatre segles més tard, l’escriptor irlandès Bram Stoker donava vida al mite de Dràcula inspirant-se en la figura del personatge històric del príncep Vlad Tepes.
Vlad III de Valaquia, conegut com Vlad Tepes, que en romanès significa Vlad l’empalador, gràcies a les seves cruels pràctiques en les que executava a les seves víctimes enfilant-les en un pal, o Vlad Drâculea, no està clar l’any exacte del seu naixement. Algunes fonts apunten el 1428 i d’altres tres anys després. Sí està clar que va néixer a S ighisoara, ciutat localitzada a la regió històrica de Transilvania. La grandesa del seu legendari llinatge es remonta a la figura del seu avi patern, Mircea Cel Batrin, proclamat voivoda, és a dir, príncep de Valaquia en la primera dècada del segle XV. 
El context històric d’aquest ascendent de Vlad Tepes es va caracteritzar pel fet que la gent del centre d’Europa romanien en alerta constant, pendents del moviments del seu poderós enemic del sud. L’imperi otomà, per mitjà de les seves campanyes militars anhelava expandir els seus dominis més enllà del riu Danubi. Les terres del principat de Valaquia eren una regió estratègica fonamental. En temps de l, avi de Dràcula, Valaquia va aconseguir la major expansió dels seus dominis. Situats al sud de Transilvania eren el territori de pas obligat dels exèrcits turcs vers les terres romaneses del nord. 
El nou de febrer de 1431 es va celebrar a la ciutat de Nuremberg una Dieta. En aquesta assemblea formal de deliberació de l’Estat, el rei Segismundo va erigir al fill de Mircea i pare de Vlad Tepes com el nou voivoda de Valaquia i en la solemne cerimònia fou investit pel monarca com a cavaller de l’ordre del Drac, fundada el 1418 amb el propòsit de lluitar contra els turcs. A partir d’aleshores, el sobrenom que acompanyaria al jove Vlad fou el de Dracul, que en romanès significa diable. Vlad Dracul va rebre del rei el títol de protector de la frontera transilvano-valaca, amb el compromís del mateix monarca de concedir subsidis i tropes al nou príncep. Fou d’aquesta manera que va quedar reactivada de manera important la política húngara en els balcans.
Les històries de vampirs es remunten a molts segles, fins i tot, civilitzacions enrera. L’escriptor irlandés Bram Stoker va publicar la seva obra més coneguda el 1897 amb el títol de Drácula. Basada en la figura històrica del princep Vlad Tepes fou ben considerada en vida del seu autor i posteriorment, fins perdurar en el temps, inspirant d’altres obres literaries i obres cinematogràfiques. És sabut que Bram Stoker mai va fer un viatge a Transilvania, escenari  on es desenvolupa gran part de la trama de la seva obra. 
Per escriure aquesta obra mestre es va documentar a fons sobre la societat de la regió i sobre tractats de política, així com es va introduir en els detalls que fan referència al vampirisme. En un fragment de l’obra de Bram Stoker, el personatge de Jonathan Harker, hoste del comte Dràcula i en una conversa amb ell, el vampir li rebel·la alguns dels detalls de l’origen del seu llinatge: és extrany que quan l’onada dels húngars es va extendre vers l’est, els victoriosos magiars consideressin els Szekelys del mateix tronc, i ens confiessin la custodia de la frontera amb Turquia durant segles? Sí; i més encara, perquè aquesta custòdia no s’acabarà mai, ja que com diuen els turcs, l’aigua dorm i l’enemic vigila. 
El príncep Vlad Tepes va morir en el camp de batalla, combatent l’enemic otomà, a finals del 1476 o principis de l’any següent. Es diu que el seu cadàver fou esquarterat i el seu cap va ser enviat a Mehmed II. Tot i les investigacions posteriors i la recerca en la documentació existent i la tradició oral, es desconeix on van ser enterrats les seves restes.