Recordar
Cap al 50 aC, Horaci va dir «Si el got no està net, tot el que s’hi vessi es corromprà.», i el seu coetani Ciceró ho va reblar dient «Servir-se d’un càrrec públic per a l’enriquiment personal resulta no ja immoral, sinó criminal i abominable.»
Fa poc, aquí mateix, l’antic company d’estudis, Joan Ramon Marina, va exposar molt encertadament un seguit d’idees i fets que cal recordar en vista del què està succeint al nostre país i de cara al futur més proper.
Entre altres, va dir que: «no li aniria gens malament al nostre sistema polític que de tant en tant entressin en escena persones atrevides que es qüestionessin els límits d’allò que es considera possible.». També que: «ens cal una mirada profunda als dossiers, un repàs a les urgències nacionals i una escolta a residents i nacionals de forma individual i nítida que freni aquesta acceleració dels que viuen a les institucions i de les institucions i que no du Andorra finalment enlloc».
I el més important de tot: «Ens cal futur. Ens cal tocar i repensar els models preestablerts i provocar que les coses tornin a avançar. Ho farem nosaltres amb plataformes assembleàries. Ho farà el poble, la ciutadania. Ho farem cadascun dels votants si prenem consciència de la nostra força... La política andorrana necessita de persones que visquin amb un propòsit, a llarg termini, amb una reflexió estratègica; gent visionària, que dirigeixi i reconstrueixi el país».
Estant absolutament d’acord amb aquestes apreciacions trobo que, per davant del fet evident que només els ciutadans-votants podem canviar la nefasta deriva en la qual els polítics actuals ens han capbussat, hem d’aconseguir desterrar de la pràctica política una xacra que, tot i ser obviada i tolerada, perjudica greument la salut democràtica i participativa: la corrupció política.
Ara que s’apropen noves eleccions (aviat, sí...), cal recordar que, en general, les pràctiques corruptes electorals inclouen el suborn de votants, l’obtenció de fons de campanya mitjançant promeses de beneficis il·legals (com ara contractes favorables amb el govern) com recompensa als donants, subornar als candidats opositors perquè es retirin de la contesa i una manipulació encoberta de les despeses de campanya per a poder excedir els límits.
Prestant un xic d’atenció a l’activitat política, les pràctiques corruptes es detecten fàcilment: enriquiment sobtat, connexions impensables amb «estranys companys de viatge», instrumentalització de mecanismes legals ad hoc, manipulació mediàtica, despesa pública innecessària que col·lisiona amb la més pura lògica, projectes i estudis demencials pagats amb diner públic que acaben a la brossa, i, sobretot, un motus animi continuus que, com bé deia en Marina, implica que «Ho mouen tot per al final no moure res. Fan veure que tot avança quan en definitiva del moll de l’os no toquen res». Us recorda alguna cosa tot això?
A partir d’aquí apareixen individus envoltats en la més infecta mediocritat que encaixen a la perfecció amb la percepció que anem de cap al pou i avalen plenament el poeta i enginyer Jorge González Moore quan diu que «La mediocritat és legítima filla de la corrupció.»
Recordar és cridar a la memòria. Cal recordar per no repetir els errors d’antuvi. I recordeu: el got sempre ben net! Si voleu canviar alguna cosa, haureu de ser atrevits, com també recordava Victor Hugo en dir: «Atreviu-vos: el progrés només s’aconsegueix així».