De nou de visita per Galicia
Aquesta va ser la meva quarta visita a Galícia, un lloc que m’encanta visitar a l’estiu ja que s’està fresquet i en el qual les persones són molt acollidores. A més, es menja tan bé!
En aquesta ocasió, vaig anar uns dies per tal de seguir els passos d’Emilia Pardo Bazán i poder preparar la meva propera conferència sobre aquesta gran escriptora. El primer lloc que vaig anar a visitar va ser O Carballiño. Allà, vaig poder esmorzar les seves famoses canyes fregides de crema. Després vaig visitar el temple de Veracruz i vaig buscar la façana de l’edifici dels Quiroga, la casa familiar del marit de l’escriptora, situada al casc antic de la població, a la Plaça Major. En ella llueix una placa que commemora la relació de l’escriptora gallega amb aquesta terra a la qual va convertir en escenari de la seva novel·la El Cisne de Vilamorta.A continuació, vaig recórrer el Parc Etnogràfic do Arenteiro. Una llarga caminada per la natura que em va conduir fins a un racó molt pintoresc envoltat de vegetació conegut com la Pena dos Namorados i el seu conjunt de molins situats a la vora del riu Arenteiro: els Molins do Anxo i el Molí dónes Lousas, avui convertit en cantina. Per desgràcia, no vaig poder visitar el molí d’Anxo perquè estava tancat i les visites eren concertades.
Finalment, vaig estar-me una bona estoneta buscant el pazo de Banga, propietat també de la família Quiroga, en el qual Emilia va residir després de contraure matrimoni amb un dels membres d’aquesta família, i el que va utilitzar com a escenari de la ja esmentada novel·la El Cisne de Vilamorta. L’escriptora anomenava a aquest pazo el «balcón do Ribeiro». Llàstima que quan finalment vaig aconseguir trobar-lo vaig descobrir que està gairebé en ruïnes i que els veïns d’aquesta població el fan servir per guardar en els seus jardins animals.
Per acabar, vaig menjar en un restaurant típic de la Plaça Major pop a la gallega i zamburiñas gratinades i després vaig sortir per a La Corunya per visitar a la tarda el pazo de Meirás, del qual ja us parlaré en un altre article.
Vaig anar a dormir a Santiago de Compostel·la i vaig sopar al Parador, sense que faltés un bon brou gallec elaborat a l’estil tradicional i la típica empanada d’escopinyes. I per acabar la vetllada unes copes en un pub.
A l’endemà vaig estar a Pontevedra que per cert estava en festes i vaig poder sentir tocar a diversos grups de gaiters. A més, vaig anar a la plaça de la Pelegrina per visitar la capella de la Mare de Déu Pelegrina i veure la figura del lloro Ravachol col·locada davant del lloc on es trobava ubicada la botica en què vivia aquest famós animal i on se succeïen les tertúlies d’intel·lectuals i escriptors entre els quals en moltes ocasions també es trobava Emilia Pardo Bazán a la qual segons s’explica el lloro dedicava alguns adjectius poc agradables. Vaig tornar a dormir i sopar a Santiago i vaig tenir la sort, al sortir del sopar, de poder escoltar cantar a una tuna a sota dels porxos de la plaça de l’Obradoiro la qual va estar molt animada i va fer riure bastant a tots els assistents.
I ja us explicaré la resta en el proper article que en aquest ja no em queda més espai.