Omar el Bachiri Psicòleg clínic

En la planta cànnabis existeixen centenars de cannabinoides però els més coneguts i utilitzats són el THC (Tetrahidrocannabidol) i el CBD (Cannabidiol), aquests constitueixen el 95% dels principis actius. Es diferencien en el fet que el primer és més recreatiu i el segon, és més comú en la medicina perquè els seus efectes psicotròpics són molt menors. És a dir, té els mateixos efectes plaents i beneficiosos, com són la part ansiolítica, antiinflamatòria, antidolor, augment de l’apetit i fins i tot reducció de les nàusees produïdes per uns certs tractaments mèdics, però no causa al·lucinacions o distorsió cognitiva, perquè no és psicotròpic. Explicat d’una altra manera, no et pertorba mentalment.
D’altra banda, gran part de la societat ho considera una droga tova, una herba més, com el tabac o qualsevol altra planta i en part es deu a la seva controvèrsia legal. Curiosament, és la droga il·legal més consumida però al mateix temps, la que menys addicció genera. Aquest fet crea polèmica social, perquè si la seva addicció és tan baixa, per què no es legalitza igual que el tabac o l’alcohol? Totes dues drogues són bastant més addictives que ell. Precisament és una cosa que t’esmentaré en l’article, vull explicar-te els seus beneficis i les conseqüències del seu abús. També t’explicaré la diferència entre l’ús medicinal i el recreatiu.
Aquesta droga es presenta de dues formes diferents, com a marihuana i com a haixix. La primera (herba), s’obté de les fulles i flors seques, per la seva part seva, l’haixix, és obtingut de la resina segregada per les fulles de la planta, es ven com una substància premsada. El THC és el seu principal component psicoactiu i es troba en més quantitat en l’haixix, pot arribar a duplicar-la. Això indica que l’haixix és més fort que la marihuana.
Estadísticament, es pot observar que aquesta droga és l’entrada a altres més dures, es comença pel porro i li segueixen els al·lucinògens, els psicoestimulants o els depressius com l’heroïna. Tot dependrà de la relació que adopti la persona amb la droga perquè no és lineal, no tota la gent que consumeix cànnabis acaba consumint altres drogues il·legals però, sí que tota la gent que interactua amb drogues il·legals ha consumit o consumeix cànnabis.
Al seu torn, els estudis científics actuals relacionen l’abús d’aquesta droga amb problemes mentals com l’esquizofrènia, depressió, problemes de memòria a curt termini, o canvis d’humor bruscos entre altres més. Es produeix una alteració de les funcions cognitives i dels sentits, no obstant això, el consum esporàdic produeix tranquil·litat, relaxació, eufòria i distorsiona la percepció del temps. També dir, que a vegades produeix ansietat o atacs de pànic, no obstant això, no afecta a tothom per igual. Amb la qual cosa, segons l’experiència viscuda es continuarà amb el seu consum o s’abandonarà. Com he dit més amunt, sempre dependrà de la relació establerta amb la droga, del motiu del seu consum, si és per a evadir-se, per a calmar el dolor, per a aguditzar els sentits, etc.
Referent a l’esquizofrènia, només concerneix les persones que ja estan predisposades genèticament però tot i així, ningú sap si ho està. Després, segons la manera del seu consum, els efectes es perceben abans o després, depèn si és ingerit, inhalat o fumat. Quan és per aquesta última via es bastant ràpid, en tot just 20 minuts ja es noten els seus efectes sobre l’organisme enfront dels 50 necessaris per la via oral. D’altra banda, vist els seus beneficis mentals i físics, la medicina ha començat a fer un ús terapèutic i vol convertir-lo en un referent mèdic antidolor i ansiolític. Però convé assenyalar que més aviat utilitzen l’altre component del cànnabis, el CBD, aquest fet és important conèixer-lo, per a no caure en els prejudicis i endimoniar a la medicina. Aquest segon component està més present en el cultiu industrial i el THC ho està en l’ús recreatiu.
Igualment, s’ha d’aclarir que la marihuana actual no té res a veure amb la dels anys 60, amb les noves tecnologies i les millores de cultiu s’aconsegueix alterar la genètica de la planta i augmentar les seves concentracions de THC fins al 20%, quan abans era prop del 4%. És a dir, gairebé cinc vegades més, d’aquí ve que s’associï amb l’esquizofrènia. Aquesta alteració cerebral és deguda a l’excés de dopamina, el neurotransmissor causant de les addiccions, ja que està implicat en el plaer i aquest provoca que es repeteixin les conductes. Aquesta droga es la que més Dopamina segrega de totes, també dir que aquest neurotransmissor regularitza la memòria, la motivació i la creativitat. D’igual manera influeix en la percepció i l’atenció, es per això que un lleuger augment reforci l’atenció selectiva i a més produeixi eufòria però que en excés, produeix una distorsió dels sentits. Es veuen i se senten coses que no hi son, que són justament alguns dels símptomes de l’esquizofrènia.
Simultàniament, el seu problema com qualsevol altra droga és la tolerància i l’habituació, és a dir, que transcorregut un cert temps consumint s’ha d’augmentar la dosi per a aconseguir els mateixos efectes i aquí és on comencen els problemes perquè no és correlatiu. No significa que a major quantitat, major plaer, sinó, just al contrari, és quan sorgeixen els trastorns mentals com l’ansietat, l’angoixa, els canvis d’humor bruscos, la possible depressió, l’apatia, les al·lucinacions, etc. D’aquí el perill del consum en l’adolescència, perquè hi ha certes zones del seu cervell encara en procés de desenvolupament, sobretot el lòbul frontal. Entre les seves funcions estan la capacitat per a controlar els impulsos, l’atenció, l’empatia i la presa de decisions. Tot aquest dèficit cognitiu es tradueix en la conducta desafiadora de l’adolescent i que en moltes ocasions acaba en fracàs escolar i/o en futur delinqüent.