Covid, reflexió binària, creences i discriminació
En un context nou ple d’incerteses, amb un virus que va mutant, amb unes vacunes noves sotmeses a la farmacovigilància de la Unió Europea per analitzar els efectes secundaris lleus, greus i morts durant aquesta fase test, és sorprenent veure com alguns polítics de l’Executiu, convençuts de l’eficàcia de les vacunes, han fet pressió amb el seu missatge polític per incitar les persones a vacunar-se. S’ha generat així una mena de pressió social,per no dir una fractura social, com si tinguéssim dues Andorra: la banda responsable i la banda irresponsable. Tothom sap que la pressió social té molt impacte sobre un individu. En psicologia, va haver molts experiments al respecte que demostren que una persona pot canviar de idea i dir el mateix que els altres encara que sigui una cosa contraria a l’evidencia. Quan hi ha pressió social hi ha llibertat de decidir? Quantes persones s’han vacunat a contracor per culpa de la pressió social?
Els dirigents de l’Executiu tenen fe en les vacunes contra la Covid que representen a nivell de la societat «l’esperança» per acabar amb aquest malson. Una fe tan gran que ni s’informa degudament de certs elements essencials que ajudarien a decidir de vacunar-se o no. De fet, en el document de consentiment informat anomenat Autorització per a la vacuna contra la Covid-19, que ha de firmar cada persona que es vol vacunar, no es diu en cap moment que les vacunes són experimentals en fase test i autoritzades per un any per l’agència del medicament de la UE anomenada European Medicines Agency (EMA). No posa tampoc la llista dels efectes greus coneguts gràcies a la farmacovigilància de la UE. Els efectes lleus sí però els efectes greus no. No posa tampoc que no sabem res dels efectes secundaris a mitjà i llarg termini.
Mai s’havia vist, per un protocol experimental, tantes creences i tanta pressió. A tal punt que s’estan etiquetant la gent que no es vol vacunar de anti-vacuna, irresponsable, egoista o negacionista. A tal punt que s’arribaria a discriminar les persones obligant per exemple, la gent, que voldria residir o treballar en el país, a tenir la vacuna posada. Per quin motiu un vacunat hauria de tenir por d’un no vacunat si es pensa que la vacuna redueix els efectes del virus? Per quin motiu s’hauria de fer un test a un no vacunat i no a una persona vacunada quan pot contagiar igual els demés? Algú ha pensat enla repercussió d’aquesta mesura sobre el mercat laboral? Sobre la penúria de treballadors que podria haver al país? Sobre l’atractivitat d’Andorra pels residents passius?
Vivim en un món on la reflexió binaria i l’acceptació de la pèrdua de llibertat han guanyat terreny. Per a mi, la llibertat no es pot negociar de cap de les maneres, és un dret fonamental de les persones. Tothom té dret de decidir de la seva salut. Abans de la Covid, tothom trobava normal el fet de triar de vacunar-se o no contra la grip que matava a nivell mundial entre 300.000 i 650.000 persones cada any. Algú ha tingut la curiositat de comparar la mortalitat i la letalitat de la grip i les de la Covid? Tothom trobava normal de no discriminar algú si no tenia la vacuna de la grip posada o per qualsevol motiu de salut.
Ara, hi ha un canvi de paradigma. Vivim en un món de pressió permanent al carrer, a la feina, en l’entorn familiar, els vacunats intentant convèncer els no vacunats o el contrari. Vivim en un món de creences on ni es pot imaginar que la patologia desenvolupada després de vacunar-se podria ser de la vacuna experimental i on ni es pot posar en dubte l’eficàcia de les vacunes.
Avui en dia hi ha motius per fer-se preguntes sobre les vacunes tenint en compte les dades de farmacovigilància de la UE, tenint en compte certs fets de l’actualitat recent. Fem un repàs de tot plegat. En primer lloc, molts països alerten de l’increment del nombre d’infectats vacunats i de les hospitalitzacions per covid de gent vacunada. Per honestedat intel·lectual, tenint en compte la gran capacitat de mutació del virus, podríem fer-nos la pregunta sobre l’èxit real de les campanyes de vacunació arran de la correlació entre l’índex de vacunació de la població i el contagi.
Segon punt, si observem el que passa en els països que tenen un alt índex de persones vacunades podem veure elements sorprenents. Per exemple, un país com Islàndia, amb més d’un 80% de la seva població vacunada, surt, aquest mes d’agost, com molts altres països amb un índex de vacunació elevat, a causa de la nova variant Delta, com a destinació turística d’alt nivell de risc covid (nivell 4), en zona vermella en el mapa del web oficial del CDC (Centers for Disease Control and Prevention) que és la principal agència federal dels Estats Units en matèria de protecció de la salut. Islàndia és un país conscient que els vacunats poden contagiar a l’igual que un no vacunat. De fet, demana un test negatiu a tots els turistes vacunats i no vacunats per entrar en el seu territori. Efectivament, diferents centres de recerca mundials com l’IHU Méditerranées Infection han demostrat que la càrrega viral d’un vacunat infectat és igual que la d’un no vacunat infectat.
Tenint en compte tot l’exposat, vivim en un període de gran incertesa on les coses canvien molt ràpidament. El que era veritat fa uns dies no ho és ara. Hi ha moltes vies a explorar encara, tractaments precoços que funcionarien sobre el virus segons alguns estudis, la prevenció etc. Per a mi, un dirigent de veritat ha de deixar de banda l’ego i no ha de deixar-se guiar per les seves emocions i les seves pors. Ha de ser racional analitzant les xifres i tenir la saviesa de rectificar la seva política si cal.
Els no vacunats i els vacunats representen el conjunt del poble andorrà. Cal respectar la decisió de tothom, cal tenir la ment oberta, cal observar i cal activar el seu esperit crític.
Tots som Andorra: Virtus Unita Fortior.