Festival
Deia l’antropòloga siriana Ikram Antaki que «l’autoritat és la capacitat d’obtenir dels altres algun comportament per simple suggestió. Fer-se obeir sense recórrer a cap mena de força».
En absència d’un consens construït de manera participativa, autoritarisme és l’exercici de l’autoritat que imposa la voluntat de qui exerceix el poder tot originant un ordre social opressiu, mancat de llibertat i autonomia. És un sistema que no admet crítica i que, per abús i excés d’autoritat, aixafa la llibertat. Més que representar l’oposat de democràcia significa el contrari de llibertat.
El lideratge és la capacitat de prendre la iniciativa, gestionar, convocar, promoure, incentivar, motivar i avaluar un grup o equip per tal d’assolir certs objectius.
La principal diferència entre autoritat i lideratge, és que la primera està vinculada a situacions i problemàtiques conegudes i a la correcta cerca de solucions provisòries per a cada cas, mentre que el lideratge està vinculat a situacions i problemàtiques noves i a la cerca del compromís de tot un equip per a trobar solucions desconegudes a través d’un canvi d’actitud radical.
El líder és un valent, no es limita a el preestablert sinó que arrisca i es prepara per a aconseguir l’èxit. Al líder se’l segueix, al dictador se’l tem.
Al fil d’aquesta introducció, sorprèn la decisió del Govern d’obligar a tota persona que vulgui residir i/o treballar a Andorra a comptar amb la pauta de vacunació completa contra el Covid19. L’executiu establirà aquest criteri com a indispensable a l’hora de concedir permisos de residència o treball, en qualsevol de les seves formes. Es tanca, doncs, la porta a qui no s’hagi pogut o volgut vacunar.
Aquesta decisió afectarà qualsevol nou treballador que vingui a Andorra i també a qualsevol persona que demani una residència, amb activitat o sense, inclosos els passius. Algú s’ha aturat a valorar les conseqüències d’una decisió d’aquest calibre? Un cop més, una de les característiques immemorials del caràcter andorrà es veu traïda per interessos i decisions absurdes dels qui, diuen, governen el país. Hem deixat de ser humans potser? Ens atrevim a contradir no tan sols el sentit comú sinó l’opinió experta dels científics?
De patac, com diem a muntanya, això comportarà, segur, un perjudici importantíssim al ja depauperat mercat laboral, un altre recul en la xifra de residents passius de qualitat, a afegir a les que, per motius fiscals, ja s’han anat produint, una afectació directa en el mercat immobiliari, inclòs el de lloguer, i, en general un menyscapte considerable en l’activitat comercial del país.
Però no volien fer d’Andorra un país de noves oportunitats? Doncs, una vegada més, acaben fent el contrari del que és convenient.
Cal afegir que, per acabar-ho d’adobar, algú es passa pel folre, una vegada més, les recomanacions de l’OMS que «s’oposa a qualsevol vacuna obligatòria en cap país», com va dir divendres passat la portaveu de l’organització Fadela Chaib. El Consell d’Europa és de la mateixa opinió.
Tampoc atenen al sentit comú quan obliguen a una vacunació amb productes que, tot i que no ho sembli, encara estan en la fase 3 dels protocols de proves establerts, i que fins al 2022 no hi haurà cap llicència d’explotació atorgada a cap de les vacunes que, ara com ara, s’estan inoculant en humans. Fet i fotut, de moment, no som més que conillets d’índies. A Andorra, ara, obligats.
Algú sap de què va tot aquest festival de despropòsits? Jo ja m’he perdut. El que si sembla clar és que d’autoritarisme ja comencem a anar plens. I de líders? Tants com de tamarros a la Vall de Sorteny. Que quedi clar que coartar la llibertat dels ciutadans és un acte autoritari. I ja en van uns quants en poc temps.
Cal, sense dubte, recordar les paraules atribuïdes a Juli Cèsar en l’obra de William Shakespeare quan diu: «Quina època tan terrible aquesta en què uns idiotes governen a uns cecs».