Marc Figueras Pons

Aquest és un article d’opinió des de la ignorància d’una persona inquieta que es va enamorar del tango quan va veure l’escena de la pel·lícula Esencia de mujer del director nord-americà Martin Brest, remake de la pel·lícula de Dino Risi del 1974, en què el personatge d’Al Pacino, un tinent coronel cec retirat, assistit pel personatge interpretat per Cris O’Donnell, va ballar el tango titulat Por una cabeza en el saló d’un hotel de Nova York. La cançó original va ser composta el 1935 a la ciutat de Nova York, música de Carlos Gardel i lletra d’Alfredo Le Pera. L’actriu Gabrielle Anwar fou la parella de ball de Pacino en aquesta ocasió. 

No és un article que busqui informar sobre les arrels del tango. És un article que vol fer una aproximació a partir del que pot sentir un home en veure a una parella ballar una milonga o un tango, els gèneres musicals d’aquest ball o el que pot sentir en fer les primeres passes ballant amb una dona el tango. És un ball respectuós sobretot, amb un seguit de codis que segueixen un protocol de les bones maneres. Anem pel principi. Aquest ball de saló és un ball masclista però de la manera ben entesa. 

Per començar, en una pista de ball es poden trobar segudes al voltant de la pista, dones que volen ballar. L’home, a un costat de la pista de ball es fixa en una d’aquestes dones segudes. Si és l’escollida, si la vol treure a ballar, la mirada de l’home busca la seva mirada, fixant els seus ulls en els d’ella. Quan ell percep el contacte visual si ella manté la mirada, l’home desvia la mirada, acota el cap assenyalant la pista de ball. És la forma de convidar-la a ballar. Ella s’aixeca i l’home va a buscar l’escollida. D’una forma galant, la guia amb el braç fins a la pista. Allí, la mà dreta de l’home per darrere de l’esquena de la seva companya de ball i la seva mà esquerra agafant la mà dreta d’ella. Els braços d’ambdós relaxats però els cossos junts. El ritme del pes, amb un suau balanceig alternant les dues cames és el següent input que l’home envia a la dona. 

Després, ell porta la iniciativa perquè és ell qui guia. Els que ja en saben, sobretot la dona que en sap, segueix les passes de l’home amb els ulls tancats. És un moment de màgia en què l’home guia la dona, les respiracions compassades, els cossos alineats. És com fer l’amor amb una desconeguda sense tocar-la, només abraçant-la. Uns minuts, els que dura la milonga o el tango, en què ella entrega la seva ànima i ell la rep. Ell entrega la seva ànima i ella la rep. Per als neòfits, mai es pot convidar a ballar una dona que està al costat d’un altre home. S’entén que són parella. 

De la mateixa manera que no es pot convidar a una dona a ballar si es tracta d’una parella que està a prop de la pista i l’home s’apropa per darrere per tal de convidar-la a ballar. Si un home busca amb la seva mirada a la possible companya de ball i ella és esquiva, no és necessari insistir, només amb un cop n’hi ha prou. La dona no vol acceptar la invitació al ball, encara que estigui sola. Una vegada es treu a la dona a ballar, les parelles ballen en el sentit contrari a les agulles del rellotge i es respecta l’ordre. No s’avança a la parella que tens davant, ja que no és una cursa. 

Quant a ocupar l’espai a la pista de ball, les parelles principiants han de ballar en els cercles interns per donar espai a aquelles parelles que ja en saben. Sobretot, quan es balla tango, encara que se sigui principiant, s’ha de seguir ballant al so de la música, no et pots aturar, encara que et trepitgin els peus. Quan es treu a ballar una dona, el protocol exigeix que es ballin quatre tangos o milongues. Si és cert que com tot a la vida, si la parella no es coneix, l’home pot quedar malament si la dona el rebutja bé perquè les seves intencions no són galans o la proximitat dels cossos denota fortor a suor per exemple. 

D’ençà que l’home va a buscar a l’escollida, durant el ball i fins quan acaba, serà aleshores en aquest moment que d’una forma galant, oferint el seu braç, l’acompanyarà a la cadira on l’havia recollit minuts abans. Si bé és cert que com qualsevol altre ball, el tango és una forma de comunicació íntima, no està ben vist parlar amb la teva parella de ball. 

Es tracta d’una comunicació a partir de la respiració compassada, el seguiment d’una coreografia que guia l’home. És tocar el cos d’una desconeguda i que ella et toqui. Invadint els espais, tot i que aquesta no és la paraula, ja que ella convida que l’home entengui i respecti la proxèmica. Aquests són alguns dels codis bàsics d’aquest ball ancestral. 

He tingut la sort de parlat amb alguna introduïda en el ball i experta i m’ha dit que és millor que el sexe. Pots ballar tango a Sitges, a la Patagonia, al Quebec, a Andorra o a Sud-àfrica. Els humans tenim la peculiaritat que som socials, necessitem la comunicació i com deia una cançó que no recordo el nom, cap home és una illa, per tant, cap dona és una illa. Si potser no podeu arribar a entendre el que us pretenc fer arribar a través d’aquestes línies, proveu de ballar el tango. Sens dubte és una experiència sensorial única i més enllà. De la mateixa manera que el tango es pot ballar arreu del món, tampoc hi ha edat per ballar-lo. 

M’agradaria dedicar aquest article a Verónica Palacios, professora de tango a Sitges i a Claudia Andrea Faimberg, professora de ioga i terapeuta que ja fa molts anys van descobrir aquesta manera de relacionar-se amb els altres, així com gaudir de vetllades amenitzades per la música de la seva l’Argentina estimada.