Dia Internacional de la Joventut
L’angoixa és segurament un dels més fidels acompanyants de l’estudiant. Ens angoixem perquè comencem un nou curs i ens trobem en un món incert, ens angoixa decebre a la resta i inclús a nosaltres mateixos, ens angoixa fallar, en definitiva ens angoixa tot allò que no podem controlar. Això comporta que visquem angoixats? No. A la vegada que l’angoixa pot ser un fre pels estudiants també dona sentit al seu sacrifici. En el moment que un jove és capaç de gestionar l’angoixa és capaç d’assolir tot allò que es proposi. Tot i això, no hem de confondre gestionar amb conviure. Si convivim amb l’angoixa no sentirem mai aquella sensació de satisfacció quan s’acaba una feina, o s’obté un bon resultat acadèmic. Molts cops els joves hem de suportar el tòpic de: No és per tant, aguanta’t! Tot i que no sigui per tant, aquest no és el camí. El que els més joves haurien de rebre com a resposta és: No és per tant, com ho pensem solucionar? En definitiva, el que el jovent necessitem per créixer no són limitacions, sinó les eines necessàries per que nosaltres aprenguem, en lloc de que ens ensenyin. El dia de la joventut ha de ser el dia de triar el nostre camí.