Omar el Bachiri Psicòleg clínic

Allunyar-se d’algú no té perquè significar desaparèixer de la seva vida, també pot ser mantenir una certa distància, podem deixar de veure tant a aquesta persona o passar menys temps amb ella. Això és així perquè a vegades la persona o l’ambient, ja sigui un pertorbador o un buit de contingut és inevitable, com pot ser el treball, la família una amistat, etc. Són llocs o persones que en el seu moment ens aportaven algun benefici però que actualment han deixat de fer-ho, més aviat s’han convertit en perjudicials. Estem deixant de costat plaers o qualsevol responsabilitat per estar pendents d’ells, ens preocupa més la seva opinió que el temps estèril que els estem dedicant, és una situació que no ens beneficia en res. Ens estem guiant per les emocions en comptes de fer-ho pel raciocini, el responsable de la nostra evolució. Ho fem amb cada nova activitat, llegir, fer exercici físic, veure la televisió, conversar, etc.
Malauradament no sempre és per a millor, segons el contingut de les activitats podem anar a pitjor, la nostra ment pot estupitzar-se, tornar-se negativa, mandrosa, poregosa i això es tradueix en un canvi d’actitud enfront de la vida. Potser abans erets una persona alegre, divertida, treballadora, responsable i ara ets tot el contrari, t’has tornat negativa, poregosa, mandrosa i fins i tot tòxica, tot et sembla malament i et passes el dia criticant el sistema social i als altres. Evidentment, veient aquest canvi en la teva persona, les seves idees ja no concorden amb les teves i els temes de conversa han canviat, ja no se sent a gust amb tu, és més, li pertorba mentalment estar al teu costat. Afortunadament, aquesta situació és reversible i una cosa senzilla de fer si ens guiem per la coherència conductual, si relacionem el que pensem amb el que fem. Abans de res hem d’analitzar què estem buscant de la interacció amb aquesta persona, ambient o lloc, perquè a vegades no és la persona, sinó, l’ambient en el qual interactuem.

Diguem l’exparella, hi ha gent que sent l’obligació de mantenir una amistat després de la separació. Perquè m’entenguis, d’una banda està la gent que es preocupa per l’opinió aliena i per un altre, està la gent que assumeix responsabilitats innecessàries. Un exemple seria la necessitat de mantenir relacions amb amistats del passat, en el seu moment van ser agradables i fins i tot fructíferes però la mateixa paraula ho diu, passat. No estic dient que les oblidem però sí que canviem el sentiment cap a elles. Mentre va durar la relació va ser genial però s’ha acabat. S’ha d’entendre que la vida funciona per etapes i en cadascuna coneixem gent diferent, d’aquestes persones, una petita minoria ens acompanyarà en les següents i fins i tot hi haurà qui estigui en totes. Amb això vull explicar que cal saber diferenciar les etapes i ser conscient del que busquem en cadascuna d’elles.

En definitiva, una vegada ho tinguis clar pots començar a marcar les línies vermelles, són conductes i paraules que no permets a ningú, et produeixen rebuig. T’ho explico d’una altra forma, posem que tu i jo som amics, ens uneix el bon rotllo i els riures però per circumstàncies alienes a mi, el teu humor canvia, t’has tornat avorrit, i no surts de casa, la meva labor com a amic és preguntar-te què et passa i intentar ajudar-te. Indubtablement, si transcorregut un temps no reacciones i et quedes amb la teva nova manera de ser, haig d’allunyar-me de tu, som amics i t’aniré veient de tant en tant però no tant com fins ara perquè el teu comportament m’està perjudicant o simplement no m’aporta res, les nostres converses s’han tornat estèrils i les trobo una pèrdua de temps.

Això seria d’una banda i per un altre hem de treballar la capacitat de parlar clar i concís, dir les paraules adequades i amb el to exacte. Per exemple, en aquest cas en particular et diria: – Em caus molt bé però la teva actitud ha canviat, t’has tornat negatiu i quan estic amb tu sento que em quedo sense energia, me l’absorbeixes, malauradament he decidit passar menys temps amb tu. Ara, si decideixes canviar estaré encantat de tornar a dedicar-te el meu temps –. Parlant d’aquesta manera no deixem espai per als dubtes ni per a les interpretacions subjectives, és millor deixar les coses clares que allunyar-se sense més.
No obstant això, aquesta segona opció és molt efectiva quan no hi ha un llaç emocional, sinó, més aviat una simple amistat o un interès en particular. Estem veient que no aconseguim el que busquem i decidim allunyar-nos sense més, si en algun moment ens pregunten, li diem el motiu. T’acabo de definir la capacitat per a dir NO, no vull més. És més senzill del que sembla, has de buscar la coherència entre el que estàs fent i el que sents, si és desagradable significa que no et convenç, llavors la teva resposta ha de ser negativa, així se simple. Has de fer menys cas a les emocions i centrar-te més en les sensacions. Les primeres són inevitables, no obstant això, les segones es poden condicionar i adaptar-les al nostre interès.

Ja per acabar, com a conclusió i resumint l’article, s´ha de tenir el valor d’allunyar-se dels llocs i de la gent que no ens aporten res i en moltes ocasions, ens perjudica. Segurament no és fàcil però en aquests casos cal anteposar el raonament a les emocions. Si la situació en comptes de sumar, resta, allunya’t. No té sentit quedar-te aquí, estàs malgastant el teu potencial i el més important, el teu temps.