Natalia Mena

Estem a l’estiu i es curiós observar com en aquesta època de l’any augmenta el desig sexual, l’amor a primera vista i les ganes de relacionar-nos per sentir-nos més vius. El motiu té a veure amb el major número d’hores de sol i amb els nostres vaivens hormonals. Per tant, la nostra química varia durant aquest període, la calor convida a treure’ns la roba, a mostrar els nostres cossos, la testosterona es converteix en protagonista de la temporada estival, per això la seducció viu el seu agost en festes, platges i esdeveniments socials; la serotonina i les feromones no es queden enrere i se sumen al clima distès i divertit que proporcionen les nits càlides.

Si a això li afegim que vivim en un món superficial on la imatge s’ha convertit en el déu al qual rendir culte, tenim el còctel perfecte per creure que el físic s’imposa sobre la ment. Inconscientment busquem la bellesa, l’estil, se cerquen persones per les aplicacions com si es tractés d’un catàleg de roba; estem més preocupats per l’aparença que per gaudir d’experiències reals, que ens portin a conèixer gent que valgui la pena. És evident que l’atracció visual és important, ja que representa l’impacte que algú ha causat en nosaltres només veure’l, però estic convençuda que el que veritablement ens captiva de les persones és la seva essència, o el que els francesos anomenen charme, és a dir, un encant especial, un embruixament del que és molt difícil escapar un cop has caigut a les seves arpes. Per això m’atreviria a dir que l’atracció mental és molt més forta que la física, per diferents motius; perquè el nostre cos, ens agradi o no, amb el pas del temps per més que ens cuidem es va deteriorant, per tant, resultarà quelcom passatger i efímer que poc importa en els moments claus de la vida; però sobretot perquè els que tenen la fortuna d’establir relacions basades en la personalitat entenen l’enorme poder d’aquestes connexions, són capaços de mantenir converses al voltant de tot, d’escoltar històries perquè els interessa descobrir, explorar a l’altre, perquè prioritzen riure i passar temps amb algú que els faci sentir feliços i els repti a ser cada vegada millors; per tant, hi ha un gran creixement personal i moltes lliçons apresses en aquest tipus de vincles, que són més forts, estables i enriquidors.

Posseir la ment d’algú no és com posseir el seu cos, és molt més, és fer l’amor sense límits, és romandre en la mateixa bogeria com el millor lloc del món. Què poètic m’ha quedat, oi? Però poesia a part, és cert, s’entra en una mena d’encanteri del qual és gairebé impossible fugir i en el qual et trobes molt a gust.

Llavors si a priori sembla tan evident que el cap guanya al cos, per què la societat continua prioritzant l’exterior per damunt de l’interior? Crec que la clau radica en que l’atracció aquesta com he comentat pot ser física o mental. En la actualitat ens decantem majoritàriament per la primera, per això les relacions que s’estableixen són poc duradores, frustrants i decebedores. Si em permeteu la comparació, és com si tu obres un regal que està molt ben embolicat i sembla preciós i de cop i volta quan mires què hi ha dins descobreixes una pedra. El físic va minvant diàriament, la ment pot anar creixent exponencialment d’una manera espectacular. Tot i això, jo que en la meva vida soc molt partidària d’aspirar a l’equilibri, considero que l’ideal seria poder tenir les dues, ja que gaudiríem de la fórmula completa. Potser és tant com dir que et toqui la loteria, però sigui com sigui us animo a seguir comprant números, mai se sap quan pot tocar. La sort és capritxosa, però existeix, així que no deixeu de creure en ella, perquè sentir atracció física és per a tothom, sentir atracció mental, no per qualsevol.

Si has estat dels elegits, et felicito, sinó, no perdis l’esperança de trobar aquesta classe d’amor que tots ens mereixem.