Sometent al segle XXI?
Cercar els inicis de la noble figura del sometent és una tasca tan sols reservada als historiadors més acurats, doncs es remunta a segles i segles passats. Avui, tan sols, volem comprendre què significava aleshores, com ha evolucionat en el temps i com podem entendre aquesta remota figura en ple segle XXI.
Un cop més, Antoni Fiter i Rossell ens serà de gran ajut a través del Manual Digest, el compilat més valuós d’Andorra per entendre la nostra història, política, societat i usos i costums. Al Capítol VIII del Llibre Segon del Digest, Fiter i Rossell ens parla dels Capitans i els Deseners, descrits com aquells «subalterns o oficials que cuiden el seu districte, per la impossibilitat dels lloctinents de justícia de poder estar a totes parts per cuidar ocularment de la utilitat pública». També se’ns diu que «a les Valls d’Andorra, de molts segles fins ara (1748) han tingut oficials per indivís, vulgarment nomenats capitans i deseners». Això ens demostra l’antiguitat d’aquestes figures, «súbdites als batlles i als senyors ministres suprems de justícia», que actuen en defensa i protecció del dia a dia dels ciutadans d’Andorra.
Aquesta milícia ciutadana dirigida pels capitans i deseners foren els encarregats de l’ordre públic actuant sota la figura del Sometent fins a la creació, per ordre dels Veguers, del Servei d’Ordre l’any 1931, allò que actualment coneixem com a la Policia andorrana, es composà inicialment per un cap i sis agents.
Des d’aleshores, i a mesura que el Cos de Policia anava creixent, els serveis del sometent anaven quedant poc a poc en segon pla, fins arribar a temps més presents.
Les darreres vegades que es precisà els serveis del sometent foren als anys 80, en primer lloc, pels fatídics aiguats de l’any 1982, en aquesta ocasió, es cridà al sometent per tasques tant diverses com dirigir el trànsit, vigilar ponts i estructures malmeses i evitar-ne l’accés de la gent, neteja i salvament. Quatre anys més tard, es convocà de nou al sometent en motiu de la visita del copríncep i president de la república francesa, François Mitterrand. Les principals tasques de seguretat i logística que es precisà per aquell esdeveniment recaigué en bona part als cossos de seguretat d’Andorra i pels serveis del mateix copríncep, no obstant, el sometent ajudà a reforçar la seguretat. A cada desener se li va encarregar un tram de carrer o pont del recorregut que va realitzar Mitterrand en diversos indrets d’Andorra.
Vist l’històric del sometent, veiem que aquesta figura pot ser de gran ajuda en situacions d’extrema necessitat i, per tant, és ben necessària l’actualització de la legislació ja existent sobre la matèria que s’està treballant al Consell General. He llegit forces comentaris crítics al respecte, els quals imaginaven un escenari ple de ciutadans armats pegant trets pel carrer a tort i a dret i actuant com a policia, una dicotomia hollywoodenca que dista molt de la realitat...
A tall d’exemple, al Comú de la Massana, durant els mesos durs de confinament, vàrem nombrar els deseners de cada quart. Aquets, podrien ser cridats per donar suport a les tasques humanitàries (com també ho va fer el nostre magnífic jovent) o d’organització pels cribratges i stop-labs, entre altres. Serien els coordinadors del sometent. Per sort, finalment no els vam haver de requerir, però s’hauria pogut donar aquesta circumstància, per exemple, si s’hagués produït un contagi massiu entre el Servei de Circulació o el personal del mateix comú, fet que ens hagués deixat en una situació molt precària de recursos humans per gestionar aquells difícils dies.
Una situació molt propera i real, com també ho podria ser una catàstrofe natural com ho fou l’aiguat del 82, on tota ajuda seria benvinguda. En situacions extremes, mai estaria de més saber que podríem comptar amb un col·lectiu de voluntaris que, per què no, podria rebre una formació bàsica en matèria de primers auxilis, rescats o protecció civil i que treballaria en estreta col·laboració amb el Servei de Policia, Servei Sanitari, Protecció Civil i Creu Roja per realitzar tasques de cooperació arribat el cas que dits ens no puguin abastir la totalitat de la demanda social que es requerís.
Un sometent al Segle XXI? Doncs sí.