Omar el Bachiri Psicòleg clínic

Un cop dins, la teva vida canvia per complet, t’has quedat sense llibertat. Has perdut el dret que tot ésser humà reclama, la llibertat de decisió, el lliure albir. A partir d’ara la teva vida està dirigida per uns altres, et marquen les hores de dormir, de menjar i de relacionar-te amb als demés. Encara pitjor, passes a ser un número, el teu nom perd significat i valor, amb la qual cosa veient com és la vida aquí dins, tu decideixes si quedar-te estancat o evolucionar, adquirir coneixements que més tard et serviran per a no tornar a cometre els mateixos errors i tornar de retorn a la cel·la. Tingues present que el temps no es deté fora, la tecnologia avança a un ritme esgarrifós, la societat canvia d’hàbits i costums, cosa que segurament tu no faràs, sortiràs amb els mateixos que vas entrar.

D’aquí la importància d’evolucionar, per a no quedar-te atrapat en el temps. Igualment, una vegada fora hauràs de treballar en una cosa legal i la millor manera de fer-ho és aprenent un ofici o estudiant una carrera universitària. Això sí, sempre dependrà del model de presó que cada país vulgui per als seus ciutadans. Per sort, la majoria segueix el constructiu, el que ofereix la possibilitat de millorar com a ésser humà, perquè una vegada compleixis la sentència puguis ser algú de profit per a la societat. Després, per desgràcia estan les enfocades només en el càstig, vius un infern entre els seus murs. Són llocs on no es busca la reinserció social, sinó, fer-te sofrir perquè entenguis que vas actuar malament. No tenen en compte la capacitat mental de la persona, ni la seva forma d’aprenentatge. No tots ho fem de la mateixa manera, ni al mateix ritme.

Aquest article se centra en el primer model, el que dedica tots els seus recursos a aconseguir que el pres torni a ser un ciutadà més, que el seu pas per la presó sigui una lliçó de vida, no sols una privació de llibertat. Personalment, et recomano aprofitar el temps, escriu, llegeix i adquireix cultura general. Una vegada estiguis fora ho agrairàs, podràs oferir els teus coneixements a qualsevol empresa del sector o fins i tot muntar la teva pròpia. D’altra banda, haver estat pres no ha de ser un estigma, has d’interpretar-lo com haver estat en un centre d’ensenyament per a adults, un lloc on exprimeixes la teva capacitat cognitiva i adquireixes eines mentals.

Tingues en compte que molta gent et jutjarà per haver estat a la presó, amb la qual cosa pensant que ha estat un aprenentatge, la teva manera d’interpretar les seves paraules no serà de vergonya, sinó d’indiferència, perquè seràs més savi, ja que per a adquirir l’actitud productiva, primer has hagut d’acceptar la situació. Vas haver d’entendre el motiu pel qual estaves dins, què buscaves amb la realització d’aquest acte il·llegal. Un altre factor important va ser identificar com era el teu ambient, la gent que t’envoltava i d’aquesta manera vas abandonar l’actitud rebel i infantil per a deixar espai a la racional i coherent. 

Vas entrar a la presó sent un delinqüent i has sortit sent un ciutadà respectable.

Com estaràs veient, l’opció de l’aprenentatge només aporta beneficis, tant per a tu com per als teus sers estimats, ja que ells també sofreixen la condemna. Estan veient com has perdut la llibertat de moviment, com estàs dilapidant la teva vida i el fet de saber que li estàs traient profit a la situació els transmet tranquil·litat. Saben que una vegada surtis, no cometràs la bogeria de tornar a entrar, una cosa normal en els presos que interpreten el seu empresonament com un passa temps. Com un parèntesi entre un delicte i un altre, com he dit al principi, no canvien d’hàbits ni de costums i com a resultat repeteixen els mateixos errors. Han adquirit el rol de delinqüent i no saben o no volen desfer-se d’ell, com tenen l’actitud rebel i infantil, culpen a la societat en general dels seus problemes (pares, germans, amics, govern, etc.), no es responsabilitzen dels seus actes i menys encara els accepten, sent impossible el posterior aprenentatge. Aquest tipus de reclusos són els que provoquen els conflictes a la presó, és la seva manera d’entretenir-se, encarant-se tant als guàrdies com als altres companys. 

Es creuen amb el dret d’agredir-los i en part és per la seva mala gestió del temps, no tenen una altra manera d’afrontar la jornada diària, les hores es fan pesades, els dies interminables i les setmanes insofribles. Són persones que quan surten de la presó se senten perdudes, han perdut el seu imperi, s’han acostumat a uns horaris per a tot i el fet d’haver de decidir entre diverses opcions els causa malestar, tenen por a la llibertat i fan qualsevol acte il·legal per a tornar al reclusori. El lloc on se senten protegides, estimades i amb una vida guiada, no han de pensar en res més que a menjar i dormir.

Malauradament o per fortuna, com ho vulguis entendre, l’ésser humà som un animal d’hàbits i costums, ens agrada tenir una rutina setmanal, ens manté allunyats de l’ansietat. El fet de tenir certesa de com serà el nostre futur a curt termini ens aporta tranquil»litat i això traduït en la presó, es converteix en el costum de ser productiu o ser un paràsit. Sent productiu desitges potenciar les teves aptituds i treure’ls el màxim profit, no obstant això, sent un paràsit, només desitges que et mantinguin, ja sigui la teva família, amistats o l’estat. D’aquí ve que et sentis a gust actuant fora de la llei, has après a viure de la societat, no en ella. T’estàs aprofitant dels recursos i ingressos econòmics que aportem els altres, interpretes que treballem per a tu.