PUBLICITAT

Arizona després de Tucson

  • L'Estat de l'oest dels EUA està dividit de fa anys per les lleis migratòries i les armes
MARÍA LEÓN

La massacre de dissabte passat a Tucson ha destapat la tibant situació que viu Arizona, un estat fronterer i candent, on molts activistes i polítics viuen amenaçats per les seves postures sobre el control d'armes o la reforma de les lleis migratòries. Aquest dia, un jove va descarregar la seva pistola semiautomàtica durant un acte organitzat per la congressista demòcrata Gabrielle Giffords, que va rebre un tir en el cap a frec de roba. En l'atac van morir sis persones, entre elles el jutge federal John Rol, i van resultar ferides altres 14. Tant la congressista com el jutge havien rebut amenaces en el passat.

El 2009, Roll va dictaminar que una demanda per 32 milions de dòlars presentada per 16 immigrants indocumentats en contra del controvertit ranxer Roger Barnett podia seguir endavant, la qual cosa li va valer fins i tot amenaces de mort. També Giffords va ser víctima de forts atacs per part d'un moviment ultradretà, alguns afiliats del Tea Party, durant les eleccions legislatives del novembre passat, en les quals va aconseguir ser reelegida per un escàs marge per a un tercer mandat en representació del Districte 8, que té frontera amb Mèxic.

Sarah Palin, el cap més visible del Tea Party, va posar el nom de Giffords en una llista de «blancs» de representants que considerava haurien de ser enderrocats en les ultimes eleccions donada a conèixer el passat mes de març.

La massacre de Tucson ha servit per posar en evidència davant l'opinió pública les tensions que es viuen en un Estat que, per a molts activistes i polítics, està dividit per la intolerància, i regit per un ambient polític polaritzat especialment per temes com la reforma de salut i de la legislació migratòria, així com pel control en la venda d'armes de foc. Un dels que ho està sofrint en carn pròpia és el congressista Raúl Grijalva, qui en l'última campanya electoral va estar molt a prop de perdre en convertir-se en el blanc de grups conservadors que l'assenyalaven per donar suport obertament una reforma migratòria a nivell federal.

«Crec que ha arribat el moment que nosaltres com a país, i especialment en aquest Estat, aquesta retòrica plena d'odi i que crea divisions deixi de fer dimonis i de convertir a un oponent en un enemic», va dir a Efe Grijalva. Les seves oficines a Yuma van ser el blanc d'un atac a tirs després que el demòcrata, fill d'un bracer mexicà, expressés públicament el seu suport a un boicot econòmic en contra de l'estat d'Arizona quan es va aprovar la controvertida llei estatal SB1070.

La SB1070 és la primera llei estatal als Estats Units a criminalitzar la presència d'un immigrant indocumentat. També converteix a la policia en potencials agents migratoris, ja que els permet qüestionar l'estatus migratori de persones que «sospitin» que es troben de manera il·legal als EUA.

Encara que les clàusules més polèmiques de la SB1070 van ser bloquejades per un jutge federal, la nova llei va dividir a l'Estat entre aquells que recolzen els drets dels immigrants i els qui afavoreixen lleis més severes en contra de la immigració indocumentada en aquest país. «Abans rebíem amenaces i no prestàvem molta atenció, però ara amb aquest atemptat sofert per la congressista Giffords, crec que tots hem de preocupar-nos per la seguretat», va indicar Grijalva. Això inclou també, va afegir, la seguretat de les famílies dels representants públics i els seus treballadors.

El congressista demòcrata va reconèixer que serà difícil trobar un punt mig d'equilibri entre la seguretat i l'accessibilitat als ciutadans.

Un altre exemple de la divisió que es viu a Arizona des de fa diversos anys és l'atemptat que va sofrir Mary Rose Wilcox, supervisora del Comtat Maricopa i que va ser ferida de bala en 1997 després d'una tancada votació per construir un estadi de beisbol per a l'equip professional dels Arizona Diamondbacks.

«L'home que em va disparar em va dir que va escoltar una vegada i una altra vegada a la ràdio que haurien de treure'm del camí», va relatar llavors Wilcox. Per a l'activista Isabel García, directora de la Coalició dels Drets Humans a Arizona i qui durant anys ha lluitat a favor dels drets dels immigrants, l'estat d'Arizona simplement s'ha convertit en «la incubadora» de l'odi als Estats Units.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT