Elena Redondo Sòcia de Cases & Lacambra

Els canvis que s’estan produint en la manera de relacionar-nos s’han vist accelerats en aquests moments de pandèmia. Abans del març de 2020, la interacció personal directa entre empreses i també entre empreses i administracions era la més habitual a Andorra. Altres jurisdiccions ja estaven més avançades en la digitalització, no obstant això, Andorra es resistia al canvi de model per diferents motius, però sobretot pel fet que les dimensions i la idiosincràsia del nostre país feien que les gestions presencials revestissin una component de control a la participació dels operadors econòmics en la nostra economia.

Però tot va canviar el mes de març de 2020 i el mon digital ha transformat la gestió de les empreses. En aquest context, l’Administració pública no en podia quedar al marge. Tampoc l’Administració de justícia.

Aquest camí a la digitalització de les nostres administracions es va iniciar ja fa anys. Destaquem, per exemple, la Llei de signatura electrònica de 2009, o la recentment modificada Llei de serveis de confiança electrònica de 2014. D’aquesta manera, i en el marc d’un procés per a l’acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea, l’adaptació del nostre ordenament jurídic i de les nostres institucions ha de ser creixent.

També la Unió Europea impulsa la digitalització de l’administració com a element clau per assolir els objectius d’una Administració pública oberta, eficient e inclusiva. La lliure circulació no pot ser efectiva sense l’entorn digital. Però recordem que el nostre text constitucional recull també que l’Administració pública serveix amb objectivitat l’interès general, i actua d’acord amb els principis de jerarquia, eficàcia, transparència. Per tant, la digitalització de l’administració ha de perseguir la millora del respecte a aquests principis.

Des d’aquest punt de vista, el canvi de paradigma no suposa la substitució del tràmit en paper per documents digitals. Va molt mes enllà. És el moment per a la millora real dels processos administratius i sobretot l’intercanvi de dades entre les diferents administracions del país. Intercanvi de dades que no ha d’estar renyit i s’ha de consensuar dins el marc de l’autonomia administrativa i financera dels comuns en l’exercici de les seves competències.

Per tant, avui no entrarem a detallar la regulació de normes tècniques que suposen l’adaptació pràctica de l’administració als entorns digitals, ens centrarem en normes amb mandats de millora de la interacció dels ciutadans amb l’administració. Detallarem bàsicament aspectes, des d’un punt de vista de dret administratiu, del Projecte de llei d’economia digital, l’emprenedoria i innovació i del Projecte de llei d’accés electrònic de l’Administració de justícia.

Més enllà que el Projecte de llei d’economia digital, l’emprenedoria i innovació mereixi articles específics de desenvolupament d’aspectes concrets, ja que és una norma profundament transformadora en molts àmbits, m’agradaria destacar la creació de la Passarel·la d’intercanvi de dades i documents del Principat d’Andorra, amb l’objectiu de facilitar l’intercanvi lícit de dades i documents entre els subjectes de naturalesa pública i privada, i els ciutadans, amb la voluntat de reducció del cost de les càrregues administratives, i com a eina de dinamització de l’economia i de lluita contra el frau.

Amb aquesta finalitat, la norma preveu la creació d’una plataforma d’intercanvi de dades mitjançant l’aplicació del principi «només una vegada», que ha de permetre que les dades siguin accessibles a qui les requereixi. Sembla que aquesta plataforma sigui la llavor de la supressió de la càrrega, per duplicitats administratives, a les empreses o particulars. Els ciutadans i les empreses proporcionen les dades i documents només un cop en els seus contactes amb l’Administració pública i altres entitats, públiques o privades, les quals prenen mesures per compartir i reutilitzar aquestes dades internament. És en aquest context que trobem un trasllat de la càrrega administrativa dels privats a les administracions. També cal destacar la previsió que aquesta plataforma permeti una relació bilateral constant entre administrat i administració, amb la previsió d’accés per rebre informació sobre els intercanvis d’informació que l’afecten. Com a mostra d’aquest canvi de paradigma de l’administració, aquesta Passarel·la d’intercanvi de dades i documents del Principat d’Andorra ha de ser utilitzada obligatòriament per part de les entitats subjectes al Codi de l’administració. Per tant, la norma preveu un mandat als ens del sector públic en aplicació dels principis que han de regir l’administració electrònica.

A més, la revolució digital no s’atura en l’administració general o comunal, i l’Administració de justícia també n’és un exemple. El Projecte de llei d’accés electrònic de l’Administració de justícia ja s’està debatent al Consell General. Amb la recent entrada en vigor del nou Codi de Procediment Civil, l’Administració de justícia ha d’avançar en una millora de l’eficiència per dotar el procediments judicials de major rapidesa en la seva resolució i també millorar l’accés dels ciutadans a la informació que obra en els expedients dels quals són protagonistes. Tot i que els professionals que habitualment ens relacionem amb l’Administració de justícia haurem d’adaptar-nos a canvis profunds en la nostra manera d’exercir la professió, la introducció de la oralitat en la substanciació dels processos judicials civils, com ja era norma general en el procés penal, suposarà una imprescindible utilització de sistemes de gravació audiovisuals que permetin deixar constància fefaent de les actuacions. I no perdem de vista l’objectiu. Novament millora en l’eficiència dels processos, reducció del cost i increment de rapidesa per resoldre les controvèrsies dels privats.

Els canvis han començat per no aturar-se, l’accessibilitat a la informació administrativa i judicial serà mes efectiva en poc temps i haurà de suposar a curt termini un estalvi de recursos públics i facilitar un millor servei a la ciutadania. Però només serà possible amb una efectiva cooperació interadministrativa, no únicament en l’intercanvi de dades, sinó també en la transferència de tecnologia entre administracions que ha de suposar una homogeneïtzació del sistema.