El ritme de consum que té la societat d’avui és insostenible. Això afecta directament al planeta, que està patint un canvi climàtic atribuït en gran manera a l’activitat humana. Al nostre país ja estem notant alguns dels efectes d’aquesta alteració. Un exemple és la irregularitat de les precipitacions a la temporada d’hivern, fet que afecta directament a la nostra economia, ja que som un país de neu que viu d’aquest turisme.
Una de les solucions que s’ha posat sobre la taula per part dels experts és l’economia circular. Aquest concepte es basa a canviar la mentalitat respecte a l’ús i el consum. El nostre estil de vida ha incentivat això fins a la utilització desmesurada de productes d’un sol ús, cosa que ha provocat que s’estiguin esgotant els recursos naturals a una velocitat elevada. El nostre consum genera una gran quantitat de residus que fan elevar la contaminació a límits molt perillosos. Per tant, l’economia circular és el canvi de mentalitat de tots els actors socials implicats –consumidors, proveïdors i productors–  perquè deixin de consumir, produir i vendre articles d’un únic ús que no puguin ser reciclats.
Perquè l’economia circular aterri a la nostra societat requereix assolir diferents objectius. El primer és fer molta pedagogia als ciutadans perquè entenguin que s’ha de canviar l’estil de vida. En segon lloc, cal que les administracions més properes al ciutadà siguin capdavanteres en realitzar accions específiques i generals per tal de fer de forma natural aquest canvi. En aquest escenari, Andorra ho ha de dur a terme de forma curosa donat que no totes les parròquies tenen el mateix grau de consum de béns i tampoc generen la mateixa quantitat de residus. Seria interessant fer prèviament un estudi d’anàlisis dels graus de cada parròquia per realitzar mesures que s’adaptin a cada territori.
Tot i que la gestió dels residus és competència estatal, els comuns disposen de marge de maniobra per tal de recollir de forma eficient els residus, i perquè no, organitzar una tria selectiva i gairebé personalitzada dels residus. Molts ajuntaments catalans s’han compromès a analitzar els residus que es generen per habitatge i habitants. La recollida personalitzada de residus pot fer que reciclar sigui més eficient i pot prolongar la vida útil dels béns consumits. En aquest sentit, és important que a Andorra el Govern implementi un sistema de tractament de residus amb capacitats de reciclatge eficients.
Un altre aspecte a considerar en aquest canvi cap a l’economia circular és el consum de productes de proximitat. Els consumidors tenen l’oportunitat d’adquirir béns de KM0 que tenen un valor afegit, ja que potencia els productors del país. Aquests elements també són claus a l’hora de reduir les emissions de CO2 en el transport de mercaderies, ja que no són productes que requereixin un transport llarg i costós en el seu manteniment. Si bé és cert que els consumidors tenen un paper destacat, no és menys el dels productors. Aquests tenen a les seves mans el poder d’introduir al mercat una sèrie de materials que siguin més duradors o reciclables.
En conclusió, l’economia circular és una eina que pot ser molt útil, però que té un llarg recorregut. Dependrà de la voluntat dels ciutadans i les seves administracions canviar cap a aquest estil de vida més sostenible.