La ignorància és molt atrevida
Ortega y Gasset ja va dir, el 1910, que «tots els empleats públics haurien de descendir al seu grau immediat inferior, perquè han estat ascendits fins a tornar-se incompetents».
El 1999 David Dunning i Justin Kruger, dos investigadors del Departament de Psicologia de la Universitat de Cornell, van demostrar l’existència d’un biaix cognitiu que provoca que les persones menys competents en un determinat camp sobreestimin les seves habilitats i que aquells més competents les subestimin. És el conegut com a efecte D-K i s’atribueix a un dèficit en les habilitats metacognitives.
Aquest fenomen implica que les persones incompetents no tenen les habilitats necessàries per a distingir-se d’aquelles que tenen més capacitats. Aquells que manquen del coneixement o la saviesa per a exercir-se bé sovint ho desconeixen.
La incompetència que els porta a prendre males decisions és la mateixa que els priva de la capacitat de reconèixer aquesta mancança. De fet, existeix una gran massa de gent mediocre que es guanyen la vida fent-nos creure que són uns genis especials i que estan plens de carisma.
D’aquí l’aforisme que diu que «la ignorància és molt atrevida.» El dia a dia ens ho demostra constantment, i l’activitat política, especialment, ho fa amb vergonyosa contundència.
Deia Carlos Ruiz Zafón que «un intel·lectual és, habitualment, algú que no es distingeix precisament pel seu intel·lecte. L’incompetent sempre es presenta a si mateix com a expert».
Sovint, els resultats de les actuacions d’aquestes persones demostren que, les menys capacitades creuen que estan molt preparades. En canvi, els millors solen confiar menys en les seves habilitats.
La raó de l’èxit dels incompetents es basa en una idea coneguda com a fal·làcia del món just, segons la qual, els resultats que obtenim en la vida sempre són merescuts. Les persones que pensen així creuen que tothom està en un lloc determinat perquè s’ho mereix. Per tant, alguna cosa ha de tenir.
L’efecte D-K encaixa perfectament amb el conegut com a Principi de Peter, formulat pel catedràtic de Ciències de l’Educació de l’USC, Laurence J. Peter, segons el qual, en una jerarquia, tot empleat tendeix a ascendir fins al seu màxim nivell d’incompetència.
Per als que realment no són molt hàbils, l’efecte D-K els impedeix millorar. Fins que no reconeguin els seus errors, mai podran superar-los. Per contra, per als que són competents, aquest biaix els impedeix brillar al màxim. I és que la confiança en un mateix és fonamental per a tenir èxit.
Simplificat, l’efecte D-K s’explica així: mentre que els ignorants es creuen bons, els que realment ho són es consideren incompetents.
Superar l’efecte D-K és fonamental per a la nostra societat. Per això, si en algun moment creus que estàs en possessió de la veritat, no callis. És necessari que les persones sàvies comencin a confiar més en si mateixes perquè els actes dels incompetents tenen conseqüències sovint catastròfiques per al conjunt de la societat. Corregir les seves destrosses és molt difícil, enormement costós i, de vegades, impossible. Tenim exemples a cabassos, i sembla que la tendència va en augment. Sabem qui són els incompetents, els mediocres, que estan provocant aquest desfici. Tenen noms i cognoms. A alguns, fins i tot, els coneixem en persona. Però són on són perquè nosaltres, sí, nosaltres, els ho permetem. I ja comencen a ser un bon grapat.
Facundo Cabral va dir: «Li tinc por als idiotes, perquè són molts i poden elegir a un president».
El juliol del 2011, ara fa tot just 10 anys, Cabral va ser assassinat per uns mafiosos dedicats, entre altres negocis, al blanqueig de diners. Parlava massa, clar i contundent. No siguem idiotes...