Ensopegar amb la mateixa pedra
L’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra o, el que sembla que és més o menys el mateix, El burro que ensopega dues vegades en la mateixa pedra, és burro de veres. Són refranys que il·lustren a la perfecció l’actuació que, en general, estan tenint les autoritats polítiques amb relació a la pandèmia del coronavirus. I és que, coms’ha pogut comprovat una i altra vegada, sempre arriben tard o a destemps en l’aplicació de les mesures per frenar l’expansió del virus.
Així, tinc ja la impressió que encara que hi haguessin vint onades, es continuarien cometent els mateixos errors, perquè el que sovint estan fent és aplicant criteris «polítics», i fent cas omís, la majoria de les vegades, del que diuen els epidemiòlegs. Aquests, juntament amb altres tècnics sanitaris, són els que realment coneixen a la perfecció quina pot ser l’evolució del virus, però els polítics de torn s’entesten en fer el que millor va per als seus interessos electorals o simplement perquè l’economia no deixi de funcionar. L’últim exemple el tenim a Catalunya, que s’ha vist obligada a posar en marxa noves mesures restrictives de mobilitat i de trobades.
El cas és que hi haurà toc de queda a més d’un centenar de localitats, que són les que presenten en aquests moments una major incidència del virus, però la realitat és que, si es fes cas de les recomanacions dels organismes internacionals en la matèria, que tenen ben estipulat els barems (125 casos és el llindar del risc molt alt acceptat), el toc de queda s’hauria d’aplicar a bona part del territori català, si no a la seva totalitat, en registrar-se 400 casos per 100.000 habitants. Una vegada més, i no han estat poques al llarg de l’actual crisi sanitària, es ninguneja els professionals.
I és que, sembla ser, que del que es tracta des del principi és que l’economia, en la mesura que sigui possible, no deixi de funcionar, encara que sigui al ralentí. D’aquesta manera, cada petita millora fa que es redueixin de nou les restriccions, el que de seguida es tradueix en un increment dels nous contagis, com s’ha comprovat reiteradament i una altra vegada, tornem a començar la roda i arriba una nova onada...
Els polítics s’obliden que des del principi més hauria valgut la pena fer un tancament total, ni que hagués estat de tres setmanes, per intentar erradicar el virus el màxim possible i, d’aquesta manera l’economia no hauria estat sotmesa als vaivens de decions que sovint han estat mal fonamentades.
I què n’opinen vostès de la resolució que ha fet pública el Tribunal Constitucional espanyol, segons el qual l’estat d’alarma no era suficient per determinar el confinament de la població al març de l’any passat, sinó que s’hauria requerit l’estat d’excepció? Com acostuma a passar molt sovint al veí del sud, la resolució arriba tard, i suposa un veritable ridícul per al considerat alt tribunal perquè no té cap sentit que ara es conegui aquest pronunciament sobre uns fets del març de l’any passat. El pitjor de tot, així doncs, és que molt sovint estem en mans d’incompetents més pendents de no perdre vots que de solucionar de manera eficient els problemes de la ciutadania, entre els quals el més important sens dubte és aquesta inacabable pandèmia.