Els hàbits i costums et defineixen
Tant la nostra salut mental com física depenen dels hàbits i costums que adquirim i que posteriorment usem per a interactuar en societat. Segons com afrontem les situacions diàries ens condicionaran la resta de la setmana i fins i tot del mes. D’aquí la importància de tenir hàbits i costums saludables, que potenciïn el nostre valor com a persones en la societat. Això d’una banda i per una altra, si volem mantenir-nos allunyats dels trastorns és interessant tenir un estil de vida enfocat en l’actitud positiva i aquesta s’aconsegueix no dramatitzant les situacions.
Com estaràs veient és un bucle, adquireixes el costum de donar el valor exacte a cada moment, no et deixes portar ni per l’eufòria, ni per la tristesa. Tens l’hàbit de ser crític amb el que t’envolta, no és el mateix sortir a córrer un dia de fred que d’un de calor, com tampoc ho és menjar cada dia rebosteria, que fer-ho de tant en tant. Ets conscient d’aquestes diferències i dels resultats obtinguts, igualment també ets conscient de l’esforç i determinació que comporta canviar d’hàbits i posteriorment de costums. Dic això perquè l’hàbit s’aconsegueix després de repetir la conducta durant 21 dies seguits i per la seva banda, el costum ho fa després de tres mesos realitzant el mateix hàbit.
En altres paraules, t’ho explico amb dos exemples diferents però amb el mateix significat. Ets esportista, sedentari, portes una vida sana, beus alcohol, fumes, consumeixes drogues il·legals, parles mal dels altres, etc.? Personalment, tinc l’hàbit de practicar esport i el costum de fer-lo un mínim de quatre vegades per setmana, amb la qual cosa em defineixen com a esportista. Un altre exemple és l’ablació femenina, hi ha països que el tenen com a hàbit i s’ha convertit en un costum fer-ho, és una norma social més. En aquest cas, enfront de la resta del món són uns éssers sense escrúpols. Amb això vull que entenguis que som el que fem, no, el que diem que fem. Llavors, a tu com et defineixen? Coincideix amb la teva autodefinició? Ets dels què fan o dels què parlen?
Aquests dos conceptes són tan importants que guien la nostra vida, segons quins tinguem viurem més alegries que penes i gaudirem de més moments agradables. Els hàbits saludables fan que tinguem costums beneficiosos i ens mantenen allunyats dels hàbits perjudicials, que a llarg termini poden destruir-nos mentalment, són capaços de fer-nos creure que som inferiors als altres. El simple costum de parlar-nos malament a nosaltres mateixos aconsegueix l’autodestrucció i a la inversa es exactament igual, si ens parlem bé, l’autoconcepte canvia radicalment per a millor. No és el mateix l’hàbit d’insultar-nos cada vegada que ens equivoquem, que el de riure’ns pels errors comesos o per ser maldestres.
Explicat d’una altra manera, és diferent autodenominar-se inútil que campió, un inútil mai farà bé les coses, no obstant això, un campió pot ser maldestre i cometre errors, però acaba fent bé les coses, compleix amb l’objectiu proposat. És més, cap campió arriba a ser-ho sense abans cometre errors. Aleshores, si ja tens hàbits saludables no tinc res a dir però si no és el cas, t’aconsello començar pels dos més importants, perquè et facilitaran la resta. Fer exercici físic i portar una alimentació equilibrada (sana).
Tenint l’organisme en forma és molt senzill adquirir una actitud positiva i amb ella interpretes millor les situacions de la vida. Estaràs adquirint l’hàbit de ser crític, de no jutjar sense saber, de no criticar als altres, sinó, de parlar amb ells i dir-los el que penses en la cara. Aquesta manera d’afrontar els conflictes farà que potenciïs les teves eines mentals, milloraràs el teu llindar a la frustració perquè enfocaràs els fracassos com un repte a superar. Lluitaràs per superar els moments desagradables, no fugiràs, sinó que els enfrontaràs i en conseqüència sortiràs reforçat anímicament.
Amb el pas del temps deixaràs de donar-los tant de valor als moments desagradables, els acceptes perquè saps que són una lliçó, ja sigui una separació sentimental, la pèrdua d’un ser estimat, la pèrdua de la feina, etc. Entens que el dolor és inevitable però el sofriment és opcional i això només s’aconsegueix amb una actitud optimista. Igualment, no deixes espai als retrets enfront de les possibles malalties perquè estàs actuant correctament enfront d’elles, estàs cuidant el teu organisme i entens que no tot depèn de tu. Encara més, les malalties s’assumeixen millor amb una actitud optimista perquè ets capaç de gaudir de qualsevol moment, no importa ni el lloc, ni el moment, simplement deixes passar el temps, t’estic parlant del mindfulness, viure el moment, sense etiquetar-lo. El teu únic objectiu és gaudir mentre puguis.