Mòbil, aliat o intrús?
La privacitat ha perdut molts punts des que existeix internet, això crec que tots avui dia ho tenim clar o, si més no, en som conscients. En poc temps, a la xarxa han proliferat infinitat de sistemes, apps, serveis, etc., per obtenir dades de tothom sense que ni tan sols ens n’adonem. Moltes vegades, és habitual que, quan fem una cerca a internet, ens veiem bombardejats amb anuncis sobre el tipus d’informació que hem buscat. Semblen, estar al dia de la nostra vida quotidiana, cosa que no deixa de ser inquietant. De fet, el sol fet de fer una cerca a Google, ja estem mostrant quins són els nostres interessos, una informació molt valuosa per les empreses per tal d’oferir -nos publicitat personalitzada.
Però, què passa quan ens apareixen anuncis de productes que no hem buscat, però sobre els quals hem parlat, amb altres persones ?
Alguna vegada ens ha passat que, després d’una conversa, ens hem vist bombardejats amb anuncis del que estàvem parlant i això ens fa qüestionar-nos: els nostres mòbils ens escolten? Molts usuaris d’internet, doncs, creuen que les empreses ens escolten a través dels micròfons. D’alguna manera els cercadors saben el que volem en funció del que hem buscat per internet, però quan ho saben perquè ho hem dit en veu alta, això ens fa dubtar sobre la nostra seguretat.
Realment, però, aquestes sospites són reals? O el fet de trobar-se anuncis sobre productes dels quals hem parlat és una casualitat?
La resposta ràpida al dubte de si ens escolten és que sí, però no és tan conspiratiu com sembla.
No hi ha cap prova que demostri que els micròfons ens escolten, però el que sí que és veritat és que hi ha moltes coincidències. Hi ha qui considera que aquestes sospites són reals i no una llegenda urbana.
Els dispositius mòbils només poden enregistrar converses si hi ha alguna cosa que activa els altaveus, com mecanismes tipus Hey Siri i Ok Google. Sense aquests mecanismes és improbable que ens escoltin. De tota manera, hi ha plataformes tipus Facebook i Instagram, utilitzades per la gran majoria; que podrien tenir milers d’activadors i que una simple conversa amb un amic sobre unes sabates, viatge o cotxe, podria ser suficient per recopilar informació sobre nosaltres.
Tot i que Facebook ha negat en diverses ocasions que això es faci, també és cert que Facebook no té una bona reputació pel que fa a la protecció de dades i, tanmateix, no han estat poques les vegades que circula aquest rumor.
De fet el fundador de Facebook, treu foc pels queixals amb Apple, donat aquest, en la última aplicació i actualització del seu sistema (iQS 14.5), a raó de la seva conscienciació en la Privacitat i Protecció de Dades; l’usuari pot triar que sigui rastrejat o no, quan abans ho feien per defecte; i tot i que la companyia no ha bloquejat el rastreig, almenys ara, exigeix que abans s’obtingui el permís de l’usuari per fer-ho.
Fins ara, ningú no demanava permís per rastrejar-nos a Internet. Simplement ho feien.
Llavors, jo que soc una ment inquieta i atrevida per no dir agoserada, pregunto: senyor Zuckerberg, per qué va enviar un memoràndum a diversos anunciants en què els explicava que a partir de l’actualització última de Iphone perdran la capacitat d’orientar un anunci amb expectatives de conversió en clic entre usuaris els quals hagin actualitzat el sistema?
El bloqueig del rastreig impedeix que la xarxa social utilitzi eines d’analítica web i publicitat que ja no podrà oferir als seus clients. Els anunciants ja no podran impulsar campanyes d’instal.lació d’apps mòbils per als usuaris amb el sistema actualitzat de l’Iphone com a públic objectiu.
La decisió d’Apple és ferma. Tim Cook (conseller delegat d’Apple) en la seva intervenció en la Conferència Europea Computers, privacy & data protection-Ordinadors, privacitat i protecció de dades; va exposar la seva contradicció als models de negoci que no es basen en la privacitat. La companyia no es quedarà aquí en les seves mesures de privacitat. La lluita promet anar molt més lluny.
Ja no hi ha marxa enrere. La privacitat és un dret humà.
Una manera senzilla de limitar l’exposició seria desactivar els permisos de les apps per accedir al micròfon o a la ubicació. No obstant, en molts dels casos, aquestes opcions són necessàries perquè les apps funcionin correctament, ja que per exemple Google Maps i Instagram necessiten accés a la ubicació o al micròfon per a poder funcionar.
A banda d’això, però, el que sí que tenim clar és que hi ha sistemes que estan constantment escoltant-nos: els assistents de veu: Siri, Alexa, etc; amb la incorporació d’assistents domèstics per veu, posem en safata que ens escoltin. Tot i això, darrere aquests sistemes no hi ha gent humana sinó un gran ordinador que processa tota la informació; per tal d’optimitzar el servei, diuen... No per altres funcions.
És il·legal que les aplicacions, mitjançant el micròfon, càmera o ubicació, obtinguin informació sobre el consumidor.
Tot i això, els usuaris donen permís a les apps sense llegir o importar-los el sentit. El problema, però, és que els Termes i Condicions de les aplicacions són densos i complicats de llegir i entendre.
És possible que aquests siguin enrevessats a propòsit per evitar que els usuaris es detinguin a llegir-los?
És una altra pregunta que em faig… Així, a l’aire! Per tant els permisos es donen mitjançant icones en descarregar les apps, i s’autoritzen igualment. El resultat és el regal de moltes dades personals que tenen un enorme valor en el mercat.
Compartir o vendre les dades no és només una invasió a la nostre privacitat digital, sinó també un risc perquè pot tenir conseqüències severes si cau en mans de cibercriminals. És molt important protegir aquesta informació per motius de seguretat, ja que una fuga de dades podria posar al descobert informació com el nom, el telèfon i el domicili, però també podria implicar el robatori d’identitat, fer transmissions indegudes o accessos no autoritzats.
No obstant això, a mesura que avança la tecnologia, ho fan també les mesures per protegir a l’usuari, com és el cas de la Normativa en Protecció de Dades Europea RGPD -UE-2016/679; així com la legislació Andorrana en Protecció de Dades, la qual recentment li serà plicada una severa reforma adaptant-se a la normativa europea, a raó d’homogeneïtzar el tractament, la seguretat i privacitat en el tractament de dades personals.
Hi ha d’haver una obligació de transparència i claredat en la informació que s’agafa de l’usuari o interessat, sigui en l’àmbit que sigui. Tenim uns drets com usuaris, afectats i/o interessats, els quals existeixen per ser exercits si es considera.
«Si vols que no se sàpiga res de tu, no facis servir res digital»
Surrealista avui dia sí, però real. Les nostres dades, doncs, estan exposades pel simple fet de tenir un mòbil, que és gairebé una part més de nosaltres avui dia. Ens exposem a què ens escoltin o llegeixin converses privades perquè acceptem permisos sense ser-ne del tot conscients. Ens pensem que les apps que utilitzem són gratuïtes, però en realitat aquestes aplicacions es paguen amb publicitat, per tant nosaltres en som el producte.
Quan tu acceptes els termes i condicions, estàs acceptant jugar el joc d’aquella companyia.
Com dic jo, la Berta, des que soc gran: «S’oblida amb molta facilitat que gratis vol dir inevitablement que una altra persona decidirà per tu».