Massa crítica
Deia Paul Valéry que «el que ha estat cregut per tots sempre i a tot arreu, té totes les possibilitats de ser fals».
Si la mentida i l’engany s’instal·len a l’inconscient col·lectiu, les coses només poden anar bé per a uns pocs. Aquesta actitud ja va ser transformada en concepte per l’Antoni Fiter al Manual Digest, on la plasmació de la màxima 28 i refrany català dit de «fer-se l’andorrà» va passar a formar part del nostre propi inconscient col·lectiu.
Quan aquesta actitud forma part de la consciència individual, la cosa es torna perillosa. I més encara quan l’individu esdevé polític. Les conseqüències són ben conegudes: la societat està convençuda que tots els polítics menteixen, amb l’afegit que les seves decisions afecten el conjunt dels ciutadans i, en general, en benefici d’uns pocs.
Malgrat tot, Robert Fishman, professor de Ciència Política en la Universitat d’Harvard, apunta que «els polítics que més menteixen són els corruptes per a intentar tapar els seus actes.». I tapar és sinònim d’enganyar, o donar a la mentida aparença de veritat, o induir a un altre a creure i tenir per cert el que no ho és, o estafar, o produir il·lusió, o ser infidel, o entretenir, o distreure, o negar-se a acceptar la veritat, o equivocar-se, o... Tots sabem de què parlem.
Si la ciutadania estigués educada en valors i principis, no perdonaria als polítics que prometen una cosa i fan la contrària. No tornaria a votar a qui menteix i enganya públicament i en seu parlamentària. Exiliaria de la vida pública a qui roba, estafa i prevarica en el seu benefici o en el dels seus. La ignorància, però, ens dóna el que ens mereixem.
I aquí és quan la sociologia i la física s’agafen de la mà. En física, la massa crítica és la quantitat mínima de material necessària per a mantenir una reacció nuclear en cadena. Depèn de les seves propietats físiques i nuclears, la seva geometria i la seva puresa, i de si està envoltada o no per un reflector de neutrons. En envoltar un material fissible amb un reflector de neutrons la massa crítica resulta menor, es controla la potència.
En sociologia, massa crítica és la quantitat mínima de persones necessàries perquè un fenomen concret tingui lloc. Així, el fenomen adquireix una dinàmica pròpia que li permet sostenir-se i créixer. És un paral·lelisme amb el mateix concepte físic explicat.
Un exemple: Quan una persona s’atura al carrer i mira amunt, no passa res. La gent continuarà el seu camí ignorant-lo. Quan tres persones es paren i miren al cel, potser algú pararà un moment per, a continuació, continuar caminant. Però quan són cinc o sis els que miren amunt, aleshores gairebé tothom s’aturarà per mirar amunt també. Aquest número és la massa crítica que provoca una reacció en cadena.
A Andorra mai arribem a tenir la massa crítica necessària per poder fer que allò que la majoria considera beneficiós per a tots. El disseny estructural és senzill i ben pensat: la massa crítica (ciutadans) està sempre envoltada d’un (eficaç) reflector de neutrons (oligarquia). És el mecanisme de control que la física utilitza per evitar una reacció en cadena. En política és el dret a vot.
El control de la massa crítica és l’eina fonamental que permet que els polítics, alguns, ens enganyin sense escrúpols dia rere dia. I si no augmentem la massa crítica, no aconseguirem reaccionar en cadena. I només podem augmentar la massa crítica si es modifica el mecanisme de control, el dret a votar. Com aneu de física? Aviat examen...