Alfa, Beta, Gamma
Fa unes poques setmanes l’OMS va decidir rebatejar les quatre variants de la Covid19 amb les lletres de l’alfabet grec, en un intent de simplificar i de posar ordre. També va adduir que aquest fet ajudaria a reduir el possible perill d’estigmatització i de discriminació que acaba generant l’associació de les soques a l’espai geogràfic en concret on s’han descobert. D’aquesta manera s’evitarà dir la soca brasilera, anglesa o sud-africana i s’empraran en el seu lloc els termes de gamma, alfa o beta respectivament. Malgrat aquests intents de fer-ho tot més fàcil, els mateixos núvols ombrívols que es van congriar durant la primavera del 2020, fets de la matèria densa dels dubtes, incerteses i no poques contradiccions, han despuntat de nou a l’horitzó. La variant delta, soca apareguda a l’Índia, i la delta plus, que per la seva banda conté una doble mutació, en són les culpables. Aquestes versions segons diuen els experts combinen la variant índia amb la sud-africana i la seva capacitat de transmissió es calcula que és entre un 40 i un 60% més transmissible que la variant Alfa, és a dir la versió apareguda en el Regne Unit. La variant Delta, la que ens ocupa, després d’haver-se detectat a finals de l’any passat a l’Índia i d’haver-hi produït grans estralls, a hores d’ara ja es troba present en més de 90 països, obligant a alguns d’ells fins i tot a fer marxa enrere en el relaxament de les restriccions, com és el cas del Regne Unit i de Portugal. Segons una estimació del ECDC, el Centre europeu de control de malalties aquest proper mes d’agost aquesta nova versió de la Covid-19 arribarà a provocar el 90% de contagis en el continent europeu. L’ECDC estima que aquesta soca és entre un 40 i un 60% més transmissible que l’alfa, a tall d’exemple, a la veïna Catalunya la seva presència podria ser ja del 50%. Per a tothom i en especial per a qui hagi pogut escapar de la transmissió del virus de la Covid-19, dels seus símptomes i de la seva devastació, incórrer ara i aquí en el desànim no sembla una opció. El sentiment de desorientació que hem vingut patint d’ençà dels inicis de la pandèmia es resisteix però a abandonar-nos i aquest fet no es pot defugir. Només cal llegir les darreres notícies per a trobar-nos de nou confrontats a uns interrogants força incòmodes. Que els països, pocs, que creien haver assolit, o millor dit acaronat, la immunitat de grup, hagin comptabilitzat aquests dies morts per contagi entre les persones vacunades amb la pauta completa produeix entre la major part de la ciutadania una perplexitat desencantada. El daltabaix que això ens produeix ens recorda si més no la magnitud del repte, que s’erigeix en igual proporció al constant degoteig de preguntes sense resposta clara. Ja ho sabíem, podríem afirmar, perquè de fet els experts ho han estat subratllant un cop i un altre: la protecció oferta per les vacunes no arriba al 100%, però un s’aferra als seus propis desitjos amb una determinació obstinada, un dels trets fonamentals de la naturalesa humana. I malgrat que l’estiu ja ha irromput amb les seves nits breus, les seves festes i celebracions, qui sap si ens podrem bressolar de nou en una relativa calma, una ressonància de la del temps antic, el de la despreocupació, perquè la possibilitat de que les engrunes de felicitat esgarrapades a les imposicions restrictives del dia a dia s’esmunyin un cop més davant la nostra mirada incrèdula és encara ben real. El que no hi ha per manera de saber però és si en el decurs dels propers mesos arribarem a desgranar les vint lletres restants de l’alfabet grec en aquest episodi pandèmic de complicada resolució.