La pseudociència i les teves creences
Abans de començar l’article, diré que les creences són la base del benestar i condicionen el nostre destí. Qualsevol opinió o judici es fa a través d’elles, aleshores, segons les que tinguis tu, seguiràs l’opinió dels científics o del pseudocientífics. Els primers mai donaran una opinió sense haver-la contrastat abans, es a dir, fan servir el mètode científic. Aquest es basa en demostrar un fet a partir d’un altre i a sobre, qualsevol persona que torni a repetir l’experiment trobarà el mateix resultat. Per contra, els segons, ho fan d’una forma totalment diferent, no segueixen cap mètode, es basa en la faràndula i en la teva plena confiança en ells. Es més, si les seves prediccions no es compleixen, culpen a la teva poca fe, et diuen que no has cregut massa en ells. El mètode científic pot assegurar els resultats, en canvi, la faràndula, no.
D’altra banda, la pseudociència la pot practicar qualsevol persona, no s’ha de tenir cap estudi que acrediti el mètode a seguir, simplement s’ha de tenir molta empatia i saber interpretar la conducta no verbal (la mirada, la por, la alegria, la indecisió, etc.). T’estic parlant de la lectura en fred, es un mètode molt eficaç per treure informació en molt poc temps sobre algú. Una persona experimentada, observant els gestos corporals, mirades, l’edat, el sexe, la cultura, la religió i la vestimenta pot aconseguir-ho i partir d’aquí començar la manipulació.
Majoritàriament, ho farà dient que li apareixen imatges i sorolls en forma de flaixos i el mateix client l’anirà guiant cap a les respostes correctes perquè el terapeuta ja sap què preguntar. Curiosament una imatge o soroll que sempre està present es l’aigua, dient això encerta segur perquè estem envoltats d’ella, ja sigui una fuita a casa, a la feina, estar prop d’un riu, llac o el mar.
Dit això, algunes disciplines serien el tarot, l’astrologia, lectura de mans, clarividència, magnetoteràpia, etc. Totes tenen en comú la manipulació de les teves creences, juguen amb elles, aconsegueixen que vegis i sentis justament allò que vols. No et donen cap explicació coherent ni demostrable, si ho fessin, estarien fent servir el mètode científic. És precisament a través de la manipulació de la informació com atrauen als clients.
Les persones que les practiquen son convincents, diuen les paraules exactes que l’altra part vol sentir. Són experts en la suggestió mental, anul·len la voluntat del client fent-li creure qualsevol cosa que concordi amb les seves creences, ja siguin esperits, parlar amb els morts, endevinar el futur, etc. T’estic parlant de l’efecte de validació personal, és la necessitat que la informació rebuda concordi amb les teves idees, no t’importa la metodologia utilitzada, estàs desitjós d’escoltar el que vols. Amb la qual cosa acceptes descripcions personals generals i pobres en informació en relació a la teva manera de ser, sense adonar-te que són compartides per una gran majoria de la societat. Et deixo sis frases per a demostrar-te que segurament encerto la teva personalitat i no soc vident.
1) Tens la necessitat d’agradar als altres i caure bé. 2) Encara que tens algunes febleses de personalitat generalment ets capaç de compensar-les. 3) Disciplinat i autocontrolat en l’exterior, tendeixes a ser aprensiu i insegur interiorment. 4) A vegades tens seriosos dubtes en si vas fer el correcte o vas prendre la decisió encertada. 5) A vegades ets extravertit, afable, i sociable, mentre que altres vegades ets introvertit, caut, i reservat. 6) Algunes de les teves aspiracions tendeixen a ser més aviat irreals.
Aleshores, a partir d’aquí es fan preguntes més concretes i el client sense adonar-se va donant tota la informació i es pensa que li estan encertant la seva personalitat, el passat i el possible futur. Es clar, el futur mai serà com li diuen, però sortirà de la consulta content i amb ganes de tornar. A banda d’això, com ja he mencionat abans, la culpa que el futur sigui diferent a com s’ha predit és del client, per no haver tingut la fe necessària. Igual que dic el futur, també ho dic amb les malalties, asseguren que ho curen tot, inclòs el càncer, però encara més, també asseguren curar qualsevol discapacitat física, si vas en cadira de rodes, t’asseguren que tornaràs a caminar. Juguen amb la desesperació personal i això es així perquè l’esperança i la incertesa son dos factors relacionats amb la fe i aquesta es la última cosa que es perd davant la il·lusió.
En el cas de la incertesa és quan la medicina o ciència no poden fer res per millorar la situació, aleshores, la persona s’agafa encara que sigui a les teories més absurdes per intentar buscar alguna solució. Alguns exemples absurds serien pensar que una persona cega tornarà a veure pel simple fet què algú li passi la ma pels ulls o que resant tot el dia, un malalt a punt de morir es recuperi de cop, com si res. La fe es un concepte fabulós perquè ens manté motivats per actuar, però si no va acompanyada del pensament crític, ens pot trair i fer-nos molt de mal.
Referent a ser crític, no creus que si algú divines el futur no s’aniria a jugar a las Vegas? O es faria solidari col·laborant amb els governs, els podria avisar de qualsevol desgràcia, com una pandèmia, un huracà, un atac terrorista, etc. Igualment amb la cura de les malalties, no creus que estaria treballant en els millors hospitals del món?
Ja per acabar, només dir que en psicologia denominen deliris al fet de veure, escoltar i/o sentir presències que no hi són, ja siguin veus o imatges. Es més, són una de les característiques de la esquizofrènia, les al·lucinacions. Aleshores, si algú assegura que pot endevinar el futur o parlar amb els morts, personalment, l’hi recomano que vagi al psicòleg i en parli del tema, segurament el podrem ajudar.