PUBLICITAT

Manuel Riu

ELISENDA VIVES

Al'edat Mitjana, calia que la pagesia fes arribar als senyors una contribució sobre una part estipulada de la seva producció. Com havia de ser aquesta producció si en una llista hi arribava a figurar mig ou com a aportació. Preocupat per com havia de ser el nivell de vida en aquestes terres en aquells segles, Manuel Riu donava aquest exemple en una de les conferències que va impartir a Andorra

Manuel Riu era catedràtic d'història medieval a la Universitat de Barcelona, actualment emèrit, desprès d'haver exercit la càtedra molts anys i d'haver-ho fet també a Granada, on va començar a treballar en una disciplina, gairebé ignota en aquells temps al sud dels Pirineus, l'arqueologia medieval.

En aquest sentir, va impulsar recerques sobre jaciments de l'al Andalus, però després també a la Catalunya comtal, tot creant una escola que s'ha anat desenvolupant al voltant de les seves herències. Estudiós de la història de l'adopcionisme del bisbe Feliu d'Urgell, va decidir instal·lar el seu propi espai en el Prepirineu, a Sant Llorenç de Morunys, on va morir a primers d'any, allí on en temps medievals hi havia un monestir que havia prosperat força i que avui és més conegut pels seus esplèndids retaules.

Per la seva àrea d'investigació, va tenir una bona i llarga relació amb Andorra, sobretot en aquella època expansiva i esperançadora del final dels setanta i els vuitanta, en el context de les primeres universitats d'estiu, que convidaven primeres espases especialitzades precisament en història medieval, i que indagaven sobre les circumstàncies dels mites fundacionals de tants països europeus, i també d'Andorra.

Riu era una persona de tarannà discret i molt emprenedora, que no són, encara que sempre hi ha qui opina el contrari, termes antitètics, sinó al contrari, favorables per a la producció. I així va ser. L'estudi i l'afecció al saber van promoure una enormitat de treballs alhora que orientaven la seva curiositat, que de vegades s'interessava per aspectes aparentment marginals de la vida quotidiana, com aquell tribut miserable, però que permetien entendre com funcionaven la societat. Fou, i serà, un investigador de referència.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT