Tindrem Nit de Sant Joan
Tot i que la pròxima Nit de Sant Joan no serà com les que celebràvem abans de la pandèmia, sinó una festa adaptada a la situació provocada per la Covid-19, res pot impedir que sigui la nit més màgica de l’any en la que de nou es cremaran les falles i regnarà el foc. Així, doncs, que rodi el foc.
La Nit de Sant Joan és, en realitat, la cristianització de la festa de celebració del solstici d’estiu a l’hemisferi nord, és a dir, el moment quan, després del dia més llarg de l’any el sol comença a decaure i els dies comencen a escurçar-se. La tradició pagana va començar a celebrar l’entrada del solstici d’estiu basada en la creença que per poder ajudar al sol a passar el tràngol de la seva menor permanència en el cel i donar-li més força era necessari encendre fogueres que li animessin amb la finalitat que es prolongués la llum. Amb aquesta celebració es simbolitzava el fet de poder deixar enrere les adversitats de l’hivern i les dificultats associades a aquestes èpoques més fredes i amb menys aliments.
La festa de les fogueres, com tots sabem, es celebra la mitjanit del 23 al 24 de juny, ja que marca la data en què, segons la Bíblia, va néixer Sant Joan Baptista, el 24 de juny. Els textos sagrats afirmen que el seu pare Zacaries va manar encendre una foguera per anunciar el naixement del seu fill Joan.
El cristianisme va assimilar aquesta tradició d’origen pagà i la va adaptar al seu calendari, per la qual cosa el costum de prendre fogueres va quedar unit a la data del naixement de Sant Joan Baptista.
La tradició de les fogueres s’ha mantingut fins als nostres dies i la Nit Sant Joan apareix associada a l’inici de l’estiu. Tot i que la nit de Sant Joan s’associa i se celebra molt lligada al foc, en molts llocs la celebració també es vincula amb un altre dels quatre elements: l’aigua. En la seva versió popular actual, la nit de les fogueres és un dia màgic, un immillorable moment per espantar els mals esperits, trencar amb tot el dolent de l’any —per això als començaments de la celebració de la festa es cremaven estris antics— i fer vots per la salut, l’amor i la fertilitat.
Pel que fa al menjar típic d’aquesta nit, el tradicional en molts llocs és menjar sardines, que a més en aquesta època es diu que estan en el seu millor moment, ja que com afirma un refrany «por San Juan, la sardina pringa el pan». Jo aniré a sopar fora un menú portuguès especial de Sant Joan. Hi haurà brou verd portuguès, broa, i també sardines, però com a mi no m’agraden, menjaré pollastre a la brasa amb pebrot escalivat i patata amb la pell i, per descomptat, el sopar acabarà amb coca típica de Sant Joan. I, sobretot, no oblidar-vos de realitzar, quan arribi l’hora màgica que és la mitjanit, el ritual de cremar, encara que no pugui ser en una foguera, un paper amb tot el dolent que voleu eliminar de les vostres vides. Feliç nit de Sant Joan!