La invisibilitat andorrana
Els que vivim en llocs, ciutats, estats petits,k ens preguntem, sovint, perquè els veïns, físicament propers, no parlen més de nosaltres, d’allò que ens passa o ens preocupa, comportant-se talment com si es trobessin molt lluny.
Els que vivim a muntanya, en valls petites, els pirinencs en particular, ens hem respost aquesta pregunta, gairebé sempre, amb la justificació de la marginalitat.
L’orografia, l’altura, la climatologia, la dificultat de comunicacions i sobretot la història dels Pirineus (dividits per la meitat, Andorra a part, a partir de 1659 entre els dos més grans Estats europeus a l’època, rivals durant segles, que hi van establir una frontera impermeable, no només a les persones i mercaderies sinó també a les idees i als models de societat), han estat suficients per a pensar que la marginalitat explicava suficientment aquesta desatenció o ignorància crònica.
Però aquestes realitats, físiques i tangibles, potser no expliquen per si soles les causes que determinen aquesta llunyania, fins i tot per als veïns més pròxims físicament.
Hi ha uns altres factors intangibles, com són la superfície, la població o el producte interior brut o potencial econòmic, en el qual es projecten els nostres veïns en el seu dia a dia, i que corresponen al seu estat nacional, que fan que la comparació entre els llocs, ciutats o Estats, suposi un canvi d’escala de tal magnitud a nivell mental, que la proximitat no és suficient per a generar una atenció o interès cap a nosaltres.
Així per a un francès (semblantment el més allunyat avui) el normal és que pensi i es projecti en la seva realitat nacional amb una població de 65.426.179 habitants, un territori de 760.096 km2 i un PIB de 2.437.635 milions d’euros.
Si ha d’interessar-se per Andorra li suposa fer un esforç o una correcció d’escala molt important, ja que Andorra té 76.166 habitants, 470 km2 i 2.817 milions d’euros de PIB, el que significa que Andorra equival a 1/850 part de la població, 1/1.363 part del territori i 1/865 part del PIB, francesos.
Per a un espanyol (curiosament més pròxim), amb 46.934.632 habitants, 505.990 km2 i 1.244.772 milions d’euros de PIB, Andorra equival a 1/609 part de la seva població, 1/1.076 part del seu territori i 1/441 part del seu PIB.
Fins i tot per a un català, (molt més pròxim, de més de vuit vegades en població o més de 20 vegades per territori respecte a un francès), amb 7.522.596 habitants i 32.113 km2, Andorra equival a 1/98 part de la seva població i a 1/68 part del seu territori.
Per tant, per als nostres veïns més propers, malgrat la proximitat física, els suposem una irrellevància si ens comparem amb el que ells són i amb el que ells es projecten diàriament, tan a nivell poblacional, com territorial, com de riquesa, i d’aquí la raó normal, suficient i inconscient, per la qual passin a no visualitzar-nos.
Naturalment i per als països que no són directament els nostres veïns, la irrellevància s’accentua per la distància i la marginalitat descrites inicialment en els que són grans. I es justifica, per dites raons, en els que són petits i comparables en els tres paràmetres indicats.
La invisibilitat andorrana, és cert, històricament i en conjunt ens ha afavorit en la preservació de la nostra sobirania. Però ens ha perjudicat a nivell de poder disposar d’oportunitats de desenvolupament en una certa sintonia amb l’entorn, de tal manera que sempre hem avançat amb retard.
El que sembla clar però és que aquesta invisibilitat andorrana, tant pel canvi d’escala en que es mouen els veïns, com per les condicions físiques apuntades, és un fet difícil de poder capgirar i que té avantatges i desavantatges.
Per tant és bo de ser-ne conscients per aprofitar-la quan ens convingui i neutralitzar-la quan no sigui així.
I també és clar que la globalització o el canvi continu del nostre entorn en tots els àmbits, ens està abocant cada dia més a la irrellevància, llevat de que actuem amb una certa previsió i ens avancem o compensem aquesta, establint unes estratègies adequades, com s’ha fet sempre. Sota el principi de la nostra divisa, la virtut de la unió ens fa més forts.
I així establir els lligams pertinents en totes les escales possibles de relació, adequades i diferents.
Així i a escala regional, la creació d’una àrea funcional com podria ser l’Àrea Econòmica Andorra-Pirineus, en el marc de l’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea, en curs de negociació, podria ser una bona estratègia.
Una àrea que equivaldria a una població de fet d’uns 250.000 habitants, uns 10.000 km2 de superfície i evidentment un PIB proporcional a l’increment de població com a mínim, amb la vocació de poder ser superior, donades les sinergies que es produiran.
Si avui fos operativa aquesta àrea Andorra-Pirineus, la irrellevància i invisibilitat andorrana es veuria substancialment reduïda amb França, passant la relació anterior a 1/261 part en població i a 1/76 part en territori.
I amb Espanya, passant a 1/187 part en població i 1/51 part en territori.
I amb Catalunya, passant a 1/30 en població i a 1/4 part en territori.
Avui se’ns presenta una nova oportunitat històrica de modificar lleugerament la invisibilitat andorrana, per efectes d’un canvi d’escala, i continuar reduint-la, en benefici de poder disposar de majors oportunitats de desenvolupament sostenible i de futur.
La sabrem aprofitar o no, aquesta és la qüestió.