Carme Pérez

Sé que el titular no és molt original, però defineix a la perfecció la meva darrera experiència als Cinemes Illa, d’altra banda, els únics que hi ha al país. Aquest dissabte vaig anar amb uns amics a veure Cruella, l’última pel·lícula de Disney. Vam arribar amb força antelació, vam comprar les crispetes de rigor i quan ens disposàvem a entrar a la sala un home, que més tard ens vam assabentar que era el màxim responsable, ens va demanar que esperéssim a fora. Passats uns minuts va tornar i, amablement, ens va preguntar on volíem seure. Li vam assenyalar la fila i ens va dir que ens poséssim a partir de la primera butaca començant per la paret.

Una vegada asseguts, vam considerar que la pantalla quedava massa descentrada i ens vam moure unes butaques més al mig. Quan l’encarregat va tornar, de males maneres, ens va dir: «Els he dit que s’asseguessin allà». Nosaltres li vam explicar que no vèiem bé la pantalla i que, crèiem, que havíem estat els primers (els segons, en realitat) a entrar a la sala i podíem triar on seure. L’home, pujant el to, ens va començar a detallar tot un protocol anti-Covid sense sentit i, fins i tot, ens va retreure que hauria de «fumigar i desallotjar tota la sala» per desinfectar les butaques en què ens havíem assegut sense el seu permís. Nosaltres li vam intentar fer entendre que teníem dret a seure on volguéssim i que ens podria haver informat del protocol anti-Covid abans. La seva resposta va ser que el protocol era aquest i «si no els agrada, adeu». Sens dubte, el pitjor que el responsable d’un negoci pot dir a un client. Després d’ubicar els següents espectadors va dir que anava a buscar el desinfectant i va marxar.

Aleshores va aparèixer un acomomador amb una família que pretenia col·locar justament a les butaques que nosaltres volíem. Evidentment, la nostra resposta va ser alertar-los del risc que la zona estigués infectada de coronavirus, però el noi va dir que com es tractava d’unes nenes petites no hi havia perill i que, en aquest cas, no calia seguir el protocol. Sigui com sigui, el cert és que quan es van apagar els llums i tothom estava ubicat per l’acomodador, diverses persones es van canviar de lloc per tenir un millor camp de visió, de manera que el tan estricte protocol se’n va anar en orris.

Per si no fos prou, i disculpeu l’spoiler, quan sembla que la pel·lícula acaba i comencen els crèdits i la gent marxa, van obrir els llums, amb la sorpresa que pocs segons més tard van aparèixer les últimes escenes (que per cert, són la raó de ser del film). Quan vam sortir de la sala vam demanar el full de reclamacions i l’acomodador ens va dir que havíem d’esperar l’encarregat. Li vam comentar el fet que s’encenguessin els llums abans d’hora i la seva resposta va ser que «això és cosa de la productora de la pel·lícula, si voleu us podeu queixar a ells».

Després d’una resposta tan ridícula, i sense entendre per què havíem de destinar ni un sol segon del nostre temps a posar una queixa, vam decidir marxar. Per cert, l’encarregat mai va tornar amb el desinfectant