Diversificació sí, però no a qualsevol preu
Fa anys i anys que sabem que tenim un model econòmic massa depenent del turisme. Fa temps que sabem que cal impulsar la diversificació de la nostra economia i trobar noves vies de creixement atès que l’aprovació de la Llei d’intercanvi automàtic d’informació fiscal, imposada a nivell internacional va tocar de ple el nostre sistema bancari just després del cas BPA.
Permeteu-me fer un parèntesi sobre el cas BPA, cas iniciat amb la carta contundent del mes d’agost del 2014, enviada per les autoritats americanes i dirigida al Govern d’Andorra on l’expressió we urge you, com volent dir, «li demanem amb insistència», s’anava repetint al llarg d’aquest text. Què deia la carta dels americans? Informava al Govern del blanqueig de capital a Andorra i li demanava acceptar la seva ajuda i de donar-los la llista de tots els ingressos realitzats en efectiu a partir d’un cert import. Quina va ser la resposta del Govern? El Govern va contestar als americans que ja feien els deures a nivell de la Unió Europea amb el tema de l’avaluació de Moneyval i malauradament no va contestar res del que se’ls hi demanava. Coneixent els americans, penso que s’ho van agafar com una falta de respecte. Penso que el Govern es va equivocar de resposta.
En tot cas, cal dir que el Govern té una espasa de Damocles sobre del cap: amb el cas de la BPA a hores d’ara pendent de judici; amb el deute relacionat amb els efectes col·laterals de la gestió de la crisi sanitària del coronavirus; amb la motxilla plena que portem amb els pressupostos expansius; amb la mala gestió dels projectes que van anar a l’aigüera on es van gastar milions d’euros en certs casos, en estudis i altres. No puc amagar la meva preocupació com a consellera general sobre la gestió dels diners públics.
Cal ara més que mai racionalitzar la despesa pública prioritzant els projectes públics que donen qualitat de vida als ciutadans i encoratjar, amb uns procediments eficaços i ràpids, els projectes privats d’alt valor afegit que no representen cap risc pel país i que poden ser unes fonts d’ingressos per a les arques de l’Estat. Ens cal un model de diversificació econòmica ben pensat sense risc pels ciutadans respectuós de les nostres valls.
Convé recalcar una desproporció de temps d’espera entre la lentitud dels processos que han de seguir els inversors estrangers i la ràpida implementació que es fa prevaler al laboratori Grifols. Em costa treure l’aigua clara de tot plegat tenint en compte les contradiccions i la manca de transparència des d’un bon inici cosa que accentua la meva preocupació.
El projecte Grifols previst a Ordino reserva de la biosfera de la Unesco, s’encomana en marxa forçada. És més, es firma un acord amb Grifols per implantar un laboratori P3 sense cap llei de Bioètica i sense la ratificació del conveni d’Oviedo o el conveni sobre els drets humans i biomedicina reclamada des de fa anys pel Consell General. És més, amb les presses, no s’ha fet cap consulta a la Unesco per validar el tema de comptabilitat amb la reserva de la biosfera. Quina va ser la justificació del Govern a les meves preocupacions manifestades al ple el dia 20 de maig sobre el perill del projecte per a la ciutadania, sobre la manca de informació i sobre la compatibilitat amb la reserva de la biosfera? El Govern està convençut de la compatibilitat amb el tema de la reserva de la biosfera de la Unesco sense fer cap consulta prèvia a la Unesco, i no es manipularà cap material perillós. Paraules del cap de Govern.
Discurs en total contradicció amb les declaracions del ministre de Salut a un plató de televisió del país on deia «que potser tindríem una vacuna andorrana en un futur». Si parlem de vacuna parlem de virus. Segons el Govern és un projecte de diversificació econòmica i d’alt valor afegit pel país que no podíem deixar perdre.
Valor afegit? Quan Grifols ens parla a la reunió de poble de xifres en vermell per molts anys i que l’activitat no generarà cap benefici, és a dir, cap recaptació fiscal pel país, on és el valor afegit d’aquest projecte? Quan tenim un projecte amb el 20% de capital públic i 80% de Grifols, quan se’ns parla d’una inversió de Grifols de 25 milions d’euros ens podem preguntar en base de quin finançament: préstec i/o aportació de capital propi de Grifols? Com ens van afirmar que aquest tipus de laboratori no generaria beneficis... Per tant, en cas de deutes, caldrà injectar diners públics en funció del 20% de participació? On és el valor afegit d’aquest projecte? Quan se’ns parla d’injecció de diners públics de 200.000 euros l’any, de cessió d’ús de terrenys públics per 25 anys, de la construcció de la carretera per accedir al laboratori (qui pagarà?), quan se’ns parla ara d’assajos clínics sobre animals amb la manipulació de virus (en total contradicció amb el que es deia al principi), quan se’ns parla de llocs de treball per a persones altament qualificades de científics forense, quan se’n diu que la propietat intel·lectual és de Grifols... Em pregunto, valor afegit per a qui?
Estem d’acord que cal diversificar la nostra economia, però no a qualsevol preu. És indispensable analitzar els pros i contres de cada projecte sobretot quan hi ha diners públics pel mig. Penso que, més que mai, hem d’incloure en el procés de decisió la ciutadania i impulsar els referèndums quan es tracten de diners públics. Cal reflexió, transparència, diàleg i sentit comú, retrobar les maneres de fer que tenien els nostres avantpassats.