Com ha costat dir «no»
El mes passat vaig poder llegir a la premsa francesa un comentari interessant:
«Nous demandons à ce que le projet d’aéroport international d’Andorre soit abandonné», deien uns opinadors al diari Le Monde. El mateix Le Monde publicava el 5 de juny un reportatge que recollia les opinions contràries al projecte de Joan Viladomat, Jaume Bartumeu i Claude Benet. Voldria ara fer la meva aportació a aquest debat.
Fa uns quants anys, de visita a Finlàndia, vaig anar a Rovaniemi, (al límit del Cercle Polar Àrtic). El seu aeroport, a uns 9 quilòmetres de la ciutat, es troba a 200 metres d’altitud, res a veure amb Grau Roig ni amb les muntanyes del país, però amb la pista plena de neu hi vàrem aterrar sense problema. La temperatura era de -15ºC i el dia que vaig marxar era de -20ºC. De l’aeroport a la ciutat de Rovaniemi s’hi arriba normalment en 10 minuts. De Grau Roig a Andorra la Vella... tot depèn dels conductors que, si ha nevat, no vagin equipats convenientment tal com estableix la llei.
Aprofitant que el dia de sortida em van fer unes quantes preguntes per les estadístiques, vaig preguntar com netejaven les pistes i se’m va respondre que amb màquines. No se’m va dir res de calefacció. Dir també que amb neu, a la ciutat no tiren sal a les voreres. Hi tiren graveta.
Rovaniemi, una ciutat molt visitada pel que ofereix, sobre tot per Nadal, rep uns 500.000 viatgers l’any. Les xifres presentades per la Cambra de Comerç d’Andorra crec són molt exagerades tenint en compte les ofertes andorranes.
Si bé és evident que necessitem ser més lliures i no dependre del veïns, és clar que el soroll que podem patir els que vivim a Andorra i també l’impacte a la flora i fauna pot ser bastant perjudicial.
I és precisament per aquesta darrera qüestió mediambiental que els que som Progressistes volem garantir un futur sostenible amb el medi ambient i reduint la contaminació acústica que perjudica de forma notable la salut de les persones.
Per això hi hagué tanta oposició a la construcció d’un heliport a les Tresoles (Escaldes-Engordany). I per això penso que abans de promoure cap altra instal·lació heliportuària cal fer un debat específic sobre el transport aeri al Consell General i amb la ciutadania.
Estic convençut que Andorra necessita avançar cap a una mobilitat còmoda, neta, fluida, sostenible i respectuosa amb el medi ambient. Per aquest motiu, entenc que cal potenciar un transport públic net i de qualitat. I també cal implementar les mesures necessàries per animar la gent que faci ús d’aquests tipus de transport i garantir-ne el seu accés universal.
El «no» a la construcció de l’aeroport ha trigat massa, ha entrat i sortit, també, massa vegades, dels calaixos governamentals. Ha costat molts diners i temps en informes, reunions i mals de cap per tothom.
Però finalment s’ha desestimat la seva viabilitat i esperem que es tanqui al calaix de manera definitiva. Era necessari donar tantes voltes i fer passar aquest projecte per tantes mans?
Potser que aprofitem l’aeroport de la Seu d’Urgell, en el qual també s’hi ha esmerçat temps i diners durant anys.