Josep Martinez Analista

Andorra té un greu problema de govern. Avui tothom parla de l’afer Grifols, per molt que, qui ha encès la metxa d’aquest polvorí, ara vulgui limitar els danys. I aquest nyap s’afegeix als altres que darrerament no fan més que posar en dubte la capacitat real de governar el país: fiscalitat, cas BPA, acord d’associació UE (amb intervenció del G7), Israel Innovation Institute-Actua, aeroport a Grau Roig, i anem sumant... Aviat tindrem més estrenes a la pantalla, no patiu.

Pel que fa al darrer espectacle, Grifols, (recordeu que enguany no hi haurà Cirque su Soleil, i que alguna cosa s’ha de fer per a entretenir a la gent...) cal traure certs aspectes la llum del dia i no a la foscor de reunions de poble, que no són ni reunions ni de poble, sinó, més aviat, quelcom semblant a una presentació d’influencers amb ganes d’aixecar una suculenta ronda d’inversió, o, simplement, un meeting polític de sèrie B, amb publicitat inclosa.

I el nostre Govern decideix que sí, que, a canvi de res, a aquesta empresa li farà un fastuós regal. D’entrada un bon assortiment de subvencions en forma de participació en la construcció del centre de recerca, adobada amb un accés directe al mateix (ara us ve al cap el manteniment de les carreteres del país, oi?), i unes suculentes postres: la cessió del dret de possessió d’una propietat pública durant un quart de segle.

Com és bufet lliure, decretat a dit, els entremesos consten d’alguna que altra simulació financera que faria riure als pagesos de Fontargent, per la seva simplicitat (la de la simulació, enteneu-me.) Parlem de cinc milions d’euros durant 25 anys, que, curiosament, es corresponen al 20% de participació en les obres del centre a través d’una societat mixta. Això obligaria a l’aprovació per part del Consell General, però, amb el truc de màgia de de la joint venture 20%-80%, el Govern voreja l’Estat de Dret al més pur arte torero.

D’altra banda se’ns està venent, amb èmfasi, que el centre de Grifols serà un laboratori de recerca. Fals! Tal com va dir el seu representant, serà un centre d’assajos per a investigadors tercers. Confirmació del que molts ja sospiten: a la resta del món occidental no es permeten certes activitats d’investigació, però a Andorra això no està ni contemplat a la Llei. Així que, també, es faran lleis ad-hoc que ho permetin. I de l’experimentació amb animals què en dieu? El ministre de salut diu que no se’n faran, però Grifols el corregeix i diu que sí. Quin horror! Quina imatge!

Després queda per aclarir com es gestionaran els residus contaminats i com es desmuntarà el centre un cop passi a mans del Govern. Ja podeu imaginar a les costelles de qui anirà aquesta infame despesa...

Parlem de valor afegit? Un esperpent incomprensible. El Govern accepta no obtenir cap benefici, ni econòmic, ni d’ús, ni de patent. Zero! Tant Grifols com el Govern han presentat un projecte emmarcat en grans números vermells durant 25 anys. Deutes a dojo, cap recaptació fiscal, i cap pla de negoci. Recordeu l’acudit del mono que pilotava l’avió mentre la tripulació (ehem...)?

I tot ben lligat amb l’autoritària decisió d’impedir la lògica participació ciutadana. Ni a les reunions ni mitjançant consulta popular, tot i que la Constitució, i la moral, obliguen. Per acabar, a la tanda d’acudits, s’emporta el primer premi el que diu que per construir l’hospital tampoc es va consultar al poble... Tenim o no tenim un problema de Govern al país? Potser que anem a buscar, i amb urgència, el Cirque du Soleil...