Consultori fiscal
Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la Consulta del Departament de Tributs i de Fronteres (d’ara en endavant, DTF) número CV0200-2021, del 30 de març del 2021, en relació amb la consideració d’aportació no dinerària als efectes del règim fiscal de les operacions de reestructuració empresarial.
El consultant es planteja constituir una nova societat (en endavant, New Co), a quina aportaria tots els béns immobles afectes a l’activitat i recentment adquirits, és a dir, el terreny i l’Edifici X. L’objecte social de la New Co inclouria en tot cas l’activitat arrendament, podent incloure també la promoció de béns immobles.
Es planteja l’aportació no dinerària a una New Co, quina es trobaria exclusivament participada pel consultant, de la totalitat del seu patrimoni afecte a l’activitat econòmica d’arrendament adquirit a l’any 2020, atribuint-se al mateix la totalitat de les noves participacions resultants.
Els motius econòmics i organitzatius que justifiquen l’operació anteriorment assenyalada són els que es detallen a continuació: (i) Racionalització del patrimoni del consultant i professionalització de l’activitat econòmica d’arrendament des de l’inici de l’activitat, (ii) facilitar l’escomesa i el desenvolupament de nous projectes econòmics i empresarials, (iii) limitació de riscos i protecció del patrimoni privatiu del consultant i (iv) simplificació de la futura successió.
Un dels aspectes sobre els quals versa la consulta es si la New Co es subrogarà en el dret del consultant a deduir-se l’Impost General Indirecte suportat en l’adquisició d’alguns dels immobles aportats.
En relació a la possibilitat que la societat adquirent dedueixi les quotes de l’Impost General Indirecte suportades prèviament pel consultant, l’article 10 de la mateixa norma diu el següent:
«Article 10. Subrogació en els drets i obligacions tributaris
1. Quan les operacions previstes a l’article 2 d’aquesta Llei impliquin una successió a títol universal, es transmetran a l’entitat adquirent els drets i obligacions tributaris de l’entitat transmitent. L’entitat adquirent assumirà el compliment dels requisits necessaris per continuar aplicant els beneficis fiscals o consolidar els aplicats per l’entitat transmitent.
L’import de les bases de tributació negatives de l’entitat transmitent que podrà compensar l’entitat adquirent es minorarà en l’import total de les pèrdues obtingudes pels socis de l’entitat transmitent en les operacions de transmissió dels valors representatius del seu capital social que hagin tingut lloc amb anterioritat a l’operació.
2. Quan les operacions previstes a l’article 2 d’aquesta Llei no impliquin una successió a títol universal, únicament es transmetran a l’entitat o persona física adquirent els drets i obligacions tributaris de l’entitat o persona física transmitent que estiguin vinculats amb els elements patrimonials transmesos com a conseqüència de l’operació. L’entitat o persona física adquirent assumirà el compliment dels requisits necessaris per continuar aplicant els beneficis fiscals o consolidar els aplicats per l’entitat o persona física transmitent».
D’acord amb aquest precepte, la subrogació es produeix respecte als drets i les obligacions que es refereixin als béns que siguin objecte de l’operació acollida al règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial.
Ara bé, en el cas en qüestió, per aplicar aquest dret també s’han de valorar els requisits previstos al Decret legislatiu del 5-6-2019 de publicació del Text Refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’Impost General Indirecte. Aquesta norma, sobre els requisits formals de la deducció, a l’article 65.1 disposa el següent: «Únicament poden exercir el dret a la deducció els empresaris o els professionals que estiguin en possessió del document justificatiu del seu dret». A banda d’això, la mateixa Llei, quant a l’exercici del dret a la deducció, a l’article 67.4 estableix el següent: «Quan la quantia de les deduccions superi l’import de les quotes meritades en el mateix període de liquidació, l’excés es pot compensar en les declaracions liquidacions posteriors sempre que no haguessin transcorregut tres anys comptats a partir de la presentació de la liquidació en la qual s’hagi originat l’excés mencionat. No obstant això, l’obligat tributari pot optar per la devolució del crèdit existent al seu favor quan resulti procedent la devolució d’acord amb el que disposen els articles 70, 71 i 72 de la Llei».
D’aquests preceptes es desprèn que l’obligat tributari que ha suportat les quotes de l’Impost General Indirecte és qui té dret a deduir-les. Per consegüent, sempre que es compleixen la resta de requisits establerts a la normativa de l’impost, el consultant és l’obligat tributari que podrà exercir el dret a la deducció de les quotes de l’impost suportades anteriorment a l’operació indicada a la consulta.