Fèlix Zapatero President de la Federació de la Gent Gran

Ara que els parlaments dels 27 països membres han aprovat el macropaquet que la Unió Europea aixecarà com a motor de la recuperació econòmica en relació amb la Covid-19, a repartir entre els països membres, Brussel·les ja ha rebut llum verda per procedir al llançament de les emissions de bons mutualitzats fins als 750.000 milions d’euros. Paquet important pel volum que suposa i perquè és la primera vegada que la Unió Europea, per si mateixa, llença una emissió amb la seva única responsabilitat i risc. 

Donat que el paquet a repartir s’anirà lliurant a cada membre dels 27 durant un període de tres o quatre anys, les emissions dels bons a emetre tindran una periodificació similar en el temps i seguint els volums a lliurar en cada període. Com no pot ser d’altra manera, el lliurament als diferents països tindrà unes contrapartides en termes de mesures a implementar i temporalitat per fer-les. Aquestes mesures van encaminades, per exemple, a modificacions en els mercats de treball, en millores en la transparència i la competitivitat interna d’alguns països, i, sobretot, en accions encaminades a la millora del medi ambient. 

Per via directa (per exemple, reduint el nombre de centrals elèctriques que cremen carbó), o per via indirecta, en les ciutats, millorant el transport públic net. Els països de la ribera del Mediterrani seran els més afavorits, des de Grècia, fins a Portugal i, donat que aquests rebran imports percentualment grans respecte als seus PIB (amb dues opcions possibles: préstecs a retornar o imports a fons perdut), la Unió Europea va demanar que, abans del mes d’abril d’enguany hagin lliurat a Brussel·les un memoràndum o pla d’acció del que cada país pensa fer els propers quatre anys amb els fons a rebre. 

Donat que podria haver penalitzacions i fins i tot endarreriments o retallades en els imports a rebre durant el període de quatre anys, en funció de les execucions respecte al pla d’acció, els governs de cada país han  de ser extremadament curosos, evitant al màxim la dispersió o la utilització incorrecta dels fons, respecte a les propostes, prèviament presentades i aprovades per Brussel·les.  

El criteri general és que els fons no han de servir per a projectes nous (no iniciats encara), ni de projectes que tinguin finançament únicament de la Unió Europea. Això obliga a encastar finançament europeu en projectes que, primerament, ja estiguin, més o menys en marxa (ports, aeroports, autopistes, hospitals, escoles, etc.), i, segon, que gaudeixin, paral·lelament de finançament públic del país en concret, i tercer, que tinguin un impacte significativament positiu sobre el medi ambient. 

Sobre la base d’aquests criteris, moltes administracions públiques, sobre tot de tipus regional o municipal estan fent veure que el tema dels fons europeus és com una carta al reis mags. Sobre tot per quedar bé amb la seva opinió pública (que no domina la lletra petita de les condicions que imposa l’UE), fent veure que projectes utòpics es faran realitat. Serà fàcil desprès culpar a Brussel·les de la seva no acceptació.

La frase de la setmana és: No sé restar.