Antoni Pol i Solé Arquitecte

La persona, el company, l’historiador, el mestre...
En totes aquestes realitats i més, ha destacat amb llum pròpia en Pere CAVERO I MUÑOZ, (Escaldes 27/12/1954, Escaldes 24/5/2021), malgrat la seva extremada discreció i la seva permanent, reprimida i assumida, contenció física i anímica.
Una persona.... que ha fet del servei als altres el seu nord de manera generosa, noble i dedicada, amb humor, bon caràcter i fina ironia.
Amb una acceptació exemplar de les seves limitacions, amb talent i mirant de controlar les frustracions, la inseguretat, els complexos, la depressió i la negativitat que tots tenim a la vida en algun moment.
Separant, estrictament, la vida pública de la privada (el germà...el fill...), però igualment dedicat a ambdues; i finalment estimades Elenes.
Amb un peculiar esperit de sacrifici, l’han acompanyat les qualitats de la perseverança, del sentit de la direcció, la profunditat i la capacitat de concentració.
La seva mirada, amb uns ulls plens de vitalitat i picardia, mostrava una vida interior satisfeta i desbordant.
Va aconseguir ser receptiu i vital, no deixant escapar l’entusiasme i l’optimisme, i pensar i sentir positivament.
Un company.... en dues etapes personals.
La primera, fa uns 50 anys, adolescents encara, ens vam trobar formant part d’un grup de joves que ens reuníem per millorar el Mon reflexionant sobre temes diversos.
La segona, durant els darrers  35 anys, per millorar Andorra, assumint el compromís de tirar endavant el projecte d’una associació cultural com la Societat Andorrana de Ciències i en la que, entre altres, va participar decididament a  fer possible la concreció i consolidació dels Papers de Recerca Històrica com a cap del seu Consell de redacció, vint anys d’història aportant història, amb nou números editats, fent-ne totes les presentacions, i un desè en curs, des del 2003 en que es va editar el primer.
Podem gaudir a més de tres ponències seves aportades a les Diades Andorranes a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent, d’una a les Trobades Culturals Pirinenques i una altra a les Jornades de la SAC.
A través dels seus càrrecs a la junta, des de finals dels anys 1980, ha estat sempre seguint, recolzant i donant impuls a les activitats de la Societat Andorrana de Ciències.
Un historiador... que, com cap altre, ha encarnat la seva professió i el paper d’aquest en la societat, tan important i sovint ignorat o poc reconegut i que la política i altres activitats, haurien d’aprofitar millor, aconsellant-se i incorporant historiadors als seus equips.
La seva front ampla, el seu posat pausat, el seu parlar just i mesurat i el seu escriure curt, sempre m’han recordat a quatre historiadors contemporanis, ja desapareguts del nostre entorn proper: el pare Cebrià Baraut, Philippe Wolf, el pare Batllori i Josep Fontana, als quals va tractar i conèixer.
Al  primer a través dels Quaderns d’Estudis Andorrans del Cercle de les Arts i les Lletres, al segon i tercer a través del Comitè  de Ciències Històriques, del qual fou membre de la junta i del seu Butlletí, i al quart, entre altres, a rel de les conferències que va fer aquest per encàrrec del Govern el 1996 al professorat d’història.
Un mestre.... recordat pels seus alumnes, hagin estat joves o adults, per ensenyar les matèries obrint sempre portes a la interpretació i convidant a cadascú a tancar-les segons el seu parer o criteri.
La història com a coneixement en continua reinterpretació, a mesura que apareixen noves fonts o es fan noves interpretacions de la documentació, gràcies a la tecnologia i a l’evolució del saber.
Potser per aquesta raó va escriure poc, per por d’haver-se de corregir.
Malgrat la seva discreció i modèstia, vull recordar uns petits moments de la seva història personal, dels darrers tres anys, en una síntesi que només ell era capaç de fer, dels quals he estat testimoni a través del WhatsApp, en homenatge.
15 desembre 2019
Heu votat correctament?
24 gener 2020.
Superat el dia 20/1/2020, dilluns? És el dia de l’any de la tristesa. Es dilluns. Saturació i ressaca de festes. Bons propòsits, han cedit en quantitat i qualitat. El banc presenta rebuts. Encara no hem cobrat el gener. L’any és igual que l’anterior.
9 febrer 2020.
Ja tinc els papers de la CASS com jubilat.
27 març 2020.
El confinament amb els missatges és més suportable.
El seu darrer WhatsApp, rebut el 9 de maig a les 20.15 hores, sense text escrit, m’enviava una imatge de dues mans sostenint una bola gran i lluminosa, sota d’uns estels, en la qual hi havia escrit Bona Nit.
Premonitòriament, i simbòlicament potser, m’oferia part de la seva llum abans de partir en el seu darrer viatge.
Després vindria la darrera hospitalització i l’empitjorament.
Tot i que mai va demanar res, avui  l’hem de recordar amb agraïment, per la seva continguda vàlua  i per haver volgut compartir generosament amb tots nosaltres la seva llum.