Aigües dorments
El passat 14 de maig, un grup de 18 científics procedents de prestigioses universitats com ara Harvard, Yale, Stanford o Cambridge van publicar una carta a la revista Science. En ella posaven en dubte els resultats de la missió conjunta de la OMS i la Xina per a esbrinar l’origen de la malaltia que ha causat més de 3,5 milions de víctimes mortals, tot reclamant una investigació apropiada. Recordem que aquesta missió es va desplaçar a la Xina a principis d’aquest any, les seves conclusions però no van aportar gaire llum sobre la qüestió.
Finalment ha trascendit que les limitacions imposades pel govern xinés van dificultar aleshores l’accés a dades que es considerarien pertinents per a la recerca. El president dels Estats Units, John Biden, empès per la pressió social i científica, ha demanat una nova investigació independent. Aquestes noves accions per a esbrinar l’origen del Covid-19 es desenvoluparan enmig d’un clima força tempestuós. Per una banda, nombrosos són els científics que clamen per a una separació de ciència i política des de l’inici de la pandèmia. Per l’altra, la nova guerra freda, que es ve cuinant durant aquests darrers anys, sembla que ha trobat el terreny adobat per esclatar en tota la seva cruesa.
En tot cas i referint-nos al primer punt, la política, un substrat ampli o un eix vertebrador segons com es miri, resulta indissoluble de tots els àmbits socials i culturals. Ho sabia molt bé Thomas Mann quan va afirmar que tot és política. Aquesta demanda per part d’alguns científics no pretén suggerir que la ciència és neutral, un mite de tants, sinó que semblaria més aviat posar l’accent en la necessitat de respectar el mètode científic i les seves conclusions. El que es tracta és d’evitar les ingerències de tall ideològic, dintre d’uns marges raonables de consens, perquè al cap i a la fi la ciència també es veu impregnada per la dependència del poder, i per tant de les seves distorsions, com ja passa en l’art o en la cultura en general. Pel que fa al marc d’aquesta nova guerra freda, la pandèmia ha evidenciat i fins i tot agreujat un ambient que ja es trobava notòriament deteriorat.
Peter Hotez, el codirector del centre per al Desenvolupament de vacunes infantils de Texas, ha declarat que saber del cert l’origen del coronavirus ens permetria evitar una covid-26 o una covid-32 i aquesta frase, apocalíptica, ha inundat les planes dels principals diaris d’arreu del món. No podem negar que el seu plantejament posseeix la seva part de lògica però no sembla ara per ara que sigui aquesta la manera d’eliminar la possibilitat de properes amenaces. A ningú se li escapa que els estaments propis del Deep state, o estat profund, mai deixaran a la vista del ciutadà de carrer les seves actuacions i recerques en matèria de seguretat i defensa, uns dominis que semblen escapar-se de la legislació i dels quals el secret és el denominador comú.
La zona zero del coronavirus, l’Institut de Virologia de Wuhan, un laboratori de tipus P4, de molt alta seguretat biològica, ha estat destinat a l’estudi de virus patògens desconeguts per als quals no existeix vaccí. França, soci col·laborador en un inici, es va anar desvinculant del projecte, aquest provocava no poques resistències i el temor de que el centre es pogués transformar en un arsenal biològic. La notícia de que investigadors xinesos d’aquest institut van emmalaltir greument el novembre de 2019 amb símptomes afins als de la pandèmia obre pas a moltes preguntes, però la resposta sembla estar colgada a les falses aigües dorments del Deep Space.