Pandèmia, guerres bacteriològiques i altres suposicions
Ara que aparentment, només aparentment, anem a millor, en relació a la Codvid-19, sense saber les possibles conseqüències mediates i immediates que la vacunació massiva pot portar a termini en els propers mesos o anys, seria el moment de veure, objectivament, les raons últimes d’aquesta epidèmia.
Se sap que quasi totes les grans potències (militars, econòmiques i, sobre tot, científiques) tenen departaments dedicats a la investigació puntera en matèries i materials d’alta tecnologia. Ningú posaria la mà al foc a favor de la independència entre empreses privades tecnològicament avançades i departamemts estatals encarregats de l’anomenada defensa nacional.
Això val tant per a aspectes biològics, mediambientals, com també informàtics, de nous materials, nuclears, de l’espai, etc. La correlació entre el món científic i el militar és absolutament evident, però s’enmarca en un món fosc, amb pressupostos encoberts, i equips humans i tecnològics emparats en capítols falsament industrials o de recerca.
Aquesta nova frontera de l’I+D podria ser que, igual que en el cas d’armament biològic, virològic, bacteriòlogic o relacionat amb la salut, hagi tingut relació, en algun moment i país, amb la Covid-19 i que, per exemple se’ls hagi «escapat de les mans» qualsevol experiment, o que sigui, la Covid19, una modificació, volguda o no, d’assatjos anteriors.
Mai ho sabren, per moltes comissions internacionals que es muntin. Seran secrets d’Estat, si és aquesta una suposició correcta, que pot ser que no. Armament químic fa segles que es fa servir. En aquest sentit, el Covid-19 no és un ésser viu. És una proteïna o molécula complexa, creada o no creada en un laboratori.
Malgrat, pot ser, no creada artificialment en un laboratori, ningú no exclou que en un futur, per necessitats geopolítiques, pugui ser desenvolupada i expandida una altre proteïna o molècula amb finalitats destructives.
A partir d’aquesta setmana s’inclourà a l’article, tingui o no a veure amb el tema del mateix, una frase per meditar. No és meva. Fa anys que recullo frases interessants. Avui és aquesta: L’antiguitat és un país immens separat del nostre per un llarg interval de temps.