Gaudint de l’art a Madrid
Bé, el primer que caldria explicar és que aquest cap de setmana passat en realitat no només vaig gaudir molt amb l’art, sinó també amb altres coses que ja fa molt temps que no feia. Realment, necessitava sortir una miqueta fora d’aquí.
Com ja us vaig explicar en una altra ocasió, vaig anar a visitar l’exposició temporal del Museu del Prado Passions mitològiques. Però abans, vaig anar a veure el Monestir de Sant Llorenç de l’Escorial, considerat com la Vuitena Meravella del Món i declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, on també vaig poder veure pintures com El martiri de Sant Llorenç de Tiziano, La túnica de José de Velázquez i algunes del Bosco o del Greco. D’aquest últim pintor destacaria El martiri de Sant Maurici, pintura que realitzaria quan Felip II el va escollir com un dels artistes consagrats que treballarien en els retaules de la basílica, encarregant-li la pintura que s’hauria d’instal·lar en un dels altars laterals consagrat al Martiri de Sant Maurici i a la Legió Tebana la qual estava sota el seu comandament. No obstant això, el fet que El Greco relegués el martiri a un segon pla i col·loqués la decisió sobre si fer o no un sacrifici als déus pagans més propera a l’espectador va provocar el rebuig de Felip II, qui va adduir per prendre aquesta decisió la falta de devoció que al seu entendre inspiraven les figures; per això, es va substituir el quadre per un altre de la mateixa temàtica del pintor italià Ròmul Cincinato. El que més em va impressionar del Monasteri va ser la biblioteca i el panteó infantil conjunt dels Àustries i els Borbons, el qual és de forma rodona i té moltes tombes algunes d’elles desocupades.
Després, vaig menjar alguna cosa en un petit restaurant casolà prop de la caseta del Príncep, entre els plats del qual destacaria uns cards amb pernil, que és un dels meus plats favorits, però que feia molt de temps que no tenia l’ocasió de poder-lo menjar, per després visitar els jardins de la caseta i menjar-me una rica torradeta de Santa Teresa.
A continuació, vaig anar a veure la Catedral de l’Almudena la qual, ja que es va construir en diferents èpoques, combina diferents estils arquitectònics: neoclàssic a l’exterior, neogòtic a l’interior i neoromànic a la cripta.
Vaig descansar una estona a l’hotel i vaig anar a dinar al Restaurant La Tasquería un restaurant especialitzat en preparar triperia d’una manera més elegant i creativa. Per descomptat el menú tenia uns bons callos a la madrilenya i un cap de garrí confitat i fregit. A més, entre altres plats, vaig degustar alguns formatges, paté de perdiu i cors d’ànec amb salsa. I per acabar el dissabte res millor que un bon limonchelo original italià acompanyant les postres. Ja us explicaré que vaig fer el diumenge.