Josep Martinez Analista

Després del divorci de la seva dona, Juli Cèsar va dir: «Meos tam suspicione quam crimine iudico carere oportere.» («Vull que els meus siguin tan lliures de sospites com de delictes.»). Els historiadors, però, van preferir una interpretació més interessant de les paraules de Cèsar: «La dona del Cèsar no sols ha de ser honrada, sinó a més semblar-lo».
Des de llavors parafrasejant a Juli Cèsar, quan una persona cau sota el dubte d’haver comès un acte sospitós es diu: «No sols cal ser sinó semblar».
George Bernard Shaw va dir: «No hi ha secret millor guardat que aquell que tots coneixen.»
Darrerament sembla que la combinació de secretisme i sospita està agafant volada a casa nostra. Sota el paraigua de la cobejada diversificació econòmica, la que mai arriba, s’estan donant a conèixer una sèrie de propostes a les quals només falta posar banda sonora i focs d’artifici per tal que tothom les conegui, però que semblen amagar alguna cosa a les quals es referia en Cèsar.
Parlem de dues notícies en concret. Dos acords sobre els quals poca gent s’ha parat a preguntar-se gaire cosa, però que amaguen aspectes que no generen la confiança necessària per al benefici general del país: Grifols/Govern i Israel Innovation Institute/Actua Innovació.
Sobre el primer, cal dir que un acord en el qual una empresa estrangera gaudirà d’unes fantàstiques condicions per radicar-se al país a canvi, només, siguem realistes, de plantar el rètol de la marca a Ordino potser no ens beneficiarà tal com s’ha venut a la premsa. Molt menys quan els riscos operatius d’un laboratori d’investigació com el que proposen són de categoria perillosa superior. Tampoc quan els riscos economicofinancers de la mateixa empresa han generat una sèrie d’avisos internacionals que han espantat als inversors i als controladors. El darrer toc d’atenció vé de Moody’s: rating Ba3 (CFR) per a Grifols, amb un alt risc creditici quan les pèrdues del darrer exercici sobrepassen el 30% el primer trimestre del 2021. Realment és una joia aquest «bombonet» al qual Govern vol cedir el 80% del joint-venture GIANT amb el qual muntar la paradeta, el Pyirc, en uns terrenys de titularitat pública?
I què dir del segon acord? Algú ha sentit mai a parlar de l’Israel Innovation Institute? Segur que molts de vosaltres buscareu a Internet ara mateix, però ja us avanço que tot el que trobareu és una landing page creada amb Wix, la plataforma gratuïta de webs, que qualsevol de vosaltres podria muntar en 10 minuts, posant-hi tot allò que us vingui al cap. Si sou enginyosos, fins i tot podreu obrir la vostra pròpia web d’organitzadors de vols a Júpiter des del pic de Comapedrosa... ("אני לא אומר יותר")

A més dels dos esmentats, ara mateix tenim casos de clara publigrafia com la detecció i vacunació contra el coronavirus, l’aeroport, el telefèric de Carroi o l’heliport i alguns «affaires», com el del casino (que és de traca!) que només circulen per la dark web, però que servirien per fer guions de cinema negre.
El més important, però, és fer-se i fer preguntes: la dona del Cèsar és realment honesta? Volem que els nostres estiguin lliures de tota sospita? Amb qui estem fent negocis? Quins són els secrets que tothom coneix? A què estem jugant?